llum als ulls
Article publicat a EL TOT el dia 19 de setembre 2014. La mateixa llum que hi tenim avui!
Llum als ulls
Si hem de resumir l’estat d’ànim actual de milers i milers de persones d’aquest país, il·lusió és una bona paraula. N’hi ha moltes altres, de paraules referents, però escullo aquesta perquè serveix per reflectir un estat d’ànim que afecta tant el nivell més personal i vivencial com el nivell més ideològic i d’acció política. Hi pensava dijous 11 de setembre, a la Plaça de la Vila, mentre membres de la Coral Betúlia interpretaven el “Cant de la Senyera”. Llum als ulls i força al braç és un dels versos que més m’emociona, i que descriu sintèticament la feina de tanta gent compromesa amb el procés. De compromís anava l’acte, precisament, el de desenes d’entitats ciutadanes compromeses amb el dret a votar, lliurant-ho a regidors, davant una casa del poble tancada i barrada. El govern municipal del PP, minoritari i absent; la majoria social i els seus representants, ocupant de gom a gom la plaça.
Il·lusió per moltes coses. Mirant les cares de molts dels prop de 2 milions de persones que van sortir al carrer el dia 11 a la tarda, mirant-les en persona o projectades en els múltiples reportatges que s’escampen des dels mitjans d’arreu del món, s’observa un denominador comú: una gran diversitat de persones, una gran diversitat de condicions socials, procedències, idiomes, ideologies… i una mateixa il·lusió, un mateix objectiu. Màxima il·lusió i voluntat d’aconseguir un país nou i millor, per esmenar els greus errors de la transició. Il·lusió per fer neteja, canviar estructures de poder, transformar la política. Per eradicar el llast terrible de la corrupció!. Màxima il·lusió per superar un greuge històric, o per aconseguir un estat més ric i just. Mesures variables, il·lusions compatibles, il·lusions que multiplicables.
Encara hi ha manipuladors que volen fer creure que la reclamació per votar el 9 de novembre i la opció per la independència de Catalunya són objectius de les elits, del poder polític i econòmic enquistat. És una tragiversació que cada cop queda més en fals. Només cal mirar la gent, parlar-hi. Descobrir milers de cares anònimes que mai s’havien mobilitzat, organitzades, treballant infatigablement, engroixint cada cop més els actius de les organitzacions polítiques, veïnals, culturals i socials que ja fa temps que hi treballen. O les que es creen de nou. Tertúlies als bars, accions al mercat, als transports, actes de barri. Difusió i discussió d’arguments, recollida de vots (signats), mobilitzacions de totes mides i colors. Un moviment plural que s’eixampla cada dia. Amb molta llum als ulls i molta força al braç.