miozz mirades

La dolça i mel·lòdica cançó que Manel ha dedicat a Dolorsés una raresa en el món de la cançó catalana, que fins ara no havia incorporat aquest nom a cap lletra popular, almenys que jo conegui. Així com “Dolores”, “Lolita” i “Lola” són noms freqüents en les lletres pops, rumbes i boleros castellans, quedant investit d’una certa lleugeresa i alegria, el nom de Dolors en català sembla associar-se més aviat a seriositat; bé, potser és una percepció particularment meva, però fins i tot quan Serrat usa el “mare Lola” és per descriure un personatge “sofrent”…  I si hagués de fer cas del text que m’han regalat – els típics perfils psicològics per pujar l’autoestima de tothom generalitzant tòpics – reforçaria aquesta idea, si bé la diferència idiomàtica no hi hauria de tenir res a veure, al cap i a la fi tot prové del llatí i significa PATIR! (contunua)

Conec moltes Dolors, (moltes!) que són professionals en el món de l’educació o de les tasques socials, i moltes que són perruqueres. Ja sé que aquestes coses són pura coincidència, però em fa gràcia constatar-ho.  Una altra constatació que puc fer és que al llarg dels molts anys dedicats a l’educació formal i no formal, he conegut com a molt un parell de Dolors nenes o joves. Crec que puc afirmar, si no em falla la memòria, que no conec cap Dolors de menys de 35 anys.
A mi em van posar Dolors per la meva àvia paterna, que es deia Doloretes, en realitat em van batejar com a Maria Dolors, i la meva mare sempre em va  encoratjar a reivindicar i usar el nom sencer. Potser és per això que malgrat a nivell oral tothom m’anomena Dolors i prou, jo signo sempre amb el Maria al davant, i quan el meu nom apareix escrit sense aquesta crossa em sento coixa.

Per a les persones que celebren el sant, costum d’origen catòlic que perdura entre molta gent no religiosa, avui, dia 15 de setembre, és el dia oficial de la Mare de Déu dels Dolors. Tradicionalment, però, aquesta celebració onomàstica es feia el divendres abans de Setmana Santa, (fins fa uns 40 anys) per commemorar els dolors que patí la Verge Maria pel destí del seu fill. De fet es conserva un ampli repertori de celebracions populars, processons, iconografia,etc dedicades a la mare de déu dels set dolors. Per això  moltes Dolors segueixen celebrant el sant aquell dia. Per a les mestres, durant molts anys ,celebrar-ho el 15 de setembre significà la coincidència amb el primer dia de classe amb alumnes després de les vacances, fet que motivava algunes bromes típiques.

Amb una amiga que també es diu Dolors fa temps que bromegem i diem de  celebrar-ho en les dues dates, ja que per més que ens hi esforcem no aconseguim posar d’acord família, amics i coneguts per felicitar-nos un únic dia. I és incòmode dir-los “no, és que no ho celebro avui…” També queda molt interessant o lleig – segons el context social – dir “no, és que jo no ho celebro”, però en realitat, immersos com estem en tants rituals del pas del temps, celebracions i dates commemoratives…ve d’una? 

Segons la meva amiga, els dolors de Setmana Santa són dolorosos i els de setembre gloriosos. Jo de moment no he trobat informació per documentar aquesta hipòtesi, però me l’he adaptat i he pensat que significa que el dolor és present al llarg de l’any – de la vida!- (per això ens ho recorden dos cops) i que el pots viure en positiu i en negatiu…

No és que cregui especialment en el poder del significat dels noms, però jo no posaria Dolors a cap filla meva. Sovint, quan se m’encadenen les migranyes o se m’acumulen vivències tràgiques, faig broma i dic, què voleu, amb aquest nom que porto? Va bé fer broma fins i tot amb el patiment…un tema, aquest, el de l’inevitable sofriment humà, que mereix un bon apunt, però serà un altre dia.

Avui, per molts anys les Dolors puguem seguir celebrant dies 15 de setembre, i els altres, que voldrà dir que seguim vives i amb ganes de gresca.
Salut!