miozz mirades

Ahir la Mariona no va poder assistir a l’acte de reconeixement que el Departament d’Innovació, Universitats i Empreses fa als estudiants amb major èxit a les proves d’accés a la universitat; el seu avi  li va recollir la distinció. Tres anys enrere, a l’acte en què guardonaven son germà, l’havia entendrit l’escena d’un avi  rebent els honors adreçats a la néta; i així que va saber que la data de l’acte l’atrapava de ruta amb l’esplai, va decidir proposar-li-ho. (continua)

Em captiva la relació entre els avis/es i els néts/es. Les seves complicitats s’anuen plàcidament i discorren per camins desconeguts entre fills/es i pa/mares. En aquest cas, el de la Mariona i el seu avi, la compartida passió per la història i per la lectura, i l’afecció al debat, nodreixen en ambdós, mútuament,  l’esperit vital que en un cas ajuda a donar corda a una maquinària cansada, i en l’altre, a ampliar reptes i punts de mira.