la desobediència útil
La desobediència útil
No és cap novetat que la desobediència és una eina de lluita no violenta molt poderosa, perquè ha estat a cops de desobediència i altres accions de resistència que s’han aconseguit moltes de les conquestes socials que ara gaudim, i és de tots conegut que sense aquestes lluites que han fet canviar lleis la nostra societat no hauria pogut abolir l’esclavitud, aconseguir el dret a vot de les dones, la desaparició de la mili obligatòria o uns horaris laborals dignes (per citar alguns exemples evidents). Durant un període del procés desobeir pot ser il·legal, sí, però és legítim. I passa a ser legal un cop s’ha assumit el canvi, amb tota normalitat.
Aquests dies la desobediència és actualitat. En un moment en què la necessitat i l’empobriment de moltes famílies, per una banda, i l’afany d’alguns personatges per enriquir-se abusant del poder, per l’altra banda, posen els temes econòmics a l’ordre del dia, un prestigiós músic, Jordi Savall, se sacrifica i renuncia a cobrar 30.000 euros per un motiu ideològic. De principis. No pas perquè no necessiti els diners, sinó perquè vol fer un gest de desobediència, (en aquest cas, de no col·laboració) un acte de denúncia contra la política d’asfíxia a la cultura que practica el ministre Wert. Lloable, i amb conseqüències mediàtiques remarcables. Fa pocs dies un altre músic va desobeir a Badalona contra l’atac a la llibertat d’expressió que perpetrava el gerent de Badalona Comunicació Albert Fernández Saltiveri, prohibint que es toqués l’Estaca en la cloenda del Festival Filmets. Martí Serra es va adreçar al públic del Zorrilla per explicar-ho, i va interpretar igualment la peça, amb la col·laboració espontània del públic. L’atac a la llibertat d’expressió s’ha difós amplament i tindrà conseqüències polítiques. Desobeir comporta un cert risc, sí, però quan el motiu és legítim i l’acció s’emmarca en un gest de lluita pública, és útil i noble. És com el que passa cada vegada que s’atura un desnonament (aquest mateix dilluns, a 9barris, s’en van aturar mitja dotzena): són desobediències legítimes i útils. En aquest cas dels desnonaments, clama que la magnitud dels robatoris perpetrats per polítics corruptes i directius bancaris afectin a una població cada cop més empobrida,i que el diner públic del rescat bancari no hagi servit per protegir als seus clients-víctimes.
Desobeir doncs és legítim quan la causa és justa i s’ampara amb drets fonamentals. No ho oblidem aquest diumenge 9 de novembre. Tenim dret a participar, a opinar, a decidir. Hi tenim dret, i és democràtic. I també és legal. Si l’Estat Espanyol busca una estratègia per il·legalitzar-ho nosaltres tenim el dret, amparats per la legitimitat, de desobeir-lo.