miozz mirades

Potser perquè neix després del frenesí de juny, juliol sempre m’ha semblat un mes calmós. Amb temps per anar tancant pendents de l’institut, pendents domèstics, familiars, associatius… pendents del bloc! a un altre ritme. Juliol ve carregat de noves feines, més festives, cert, però molt laborioses, i aquest tenir una mica més de temps permet fer-les sense sentir el pes de l’estrès arrapat a la pell. I això que aquest any però, ja sigui pel procés i tot el que mou, ja sigui perquè amb l’edat la mesura del temps s’escurça, o potser perquè el sobreeixidor de pendents de juny raja fort encara, la sensació és que juliol es mou més del que pertoca. El xàfec matinal d’avui, però, a mi em posa les coses al seu lloc. Matí plujós, matí calmós, matí de portes endins feinejant per casa.
Em faig un propòsit respecte el bloc – de fet he estat rumiant què fer-ne ja que sembla que no tinc temps per tenir-ne cura, però em resisteixo a abandonar-lo definitivament… em dóno una darrera oportunitat – intento recuperar-lo després de més de dos mesos sense entrar-hi ni una sola paraula. Reactivar-lo i donar-li ritme. Motius en tinc! Opinió, esdeveniments…
Juliol, amb el seu ritme més quiet, em mou a tornar a mirar el bloc com a part de mi mateixa, com a fil comunicatiu, com a projecció, com a aparador…
M’hi poso,doncs,esperant que no sigui un gest fallit com el despertamarç 🙂