miozz mirades

M’indigno. “Emilio Botín ha anunciat que el benefici net de Banc Santander
se situarà aquest any en línia amb el de l’any passat. Llavors va
guanyar 8.181 milions d’euros“  (segueix)

Ho podeu llegir aquí. També va passar al 2010 “En síntesi, cinc bancs, 34 empreses i
una borsa tafurera han guanyat 86.228 milions d’euros el 2010. Només
amb el 17,39% d’aquests guanys n’hi hauria prou per revertir la pitjor
retallada antisocial dels darrers 30 anys consumada el maig passat.
Retallades que es perllongaran fins el 2013 per un valor total de 50.000
milions d’euros.Ho podeu llegir aquí . Jo hi reflexionava al bloc, fa temps, indignada, a de quina crisi parlem? i aquí (això no és robar?) Si tota la mobilització indignada no serveix per canviar això, no hi guanyarem res.

Veig que per fi es planifica una concentració que enfoca cap aquí. L’altra acció, la que vam fer retirant 150 €,
no se sap quin ressò va tenir: no se’n  troba el rastre. Tan de bo es
canalitzi i focalitzi aquesta lluita per abordar un canvi profund en tot
el sistema financer i pressupostari. De moment, al meu entendre,
l’anàlisi i les propostes en aquest sentit són incomplets.

El que es demana és molt, però per mi encara hi falten coses. Les principals mancances que jo trobo als anàlisis i propostes que es fan en aquest sentit des del moviment d’indignats (aquí podeu llegir les de l’acampada de Barcelona) fan referència als següents aspectes (hi trobo a faltar alguns elements dels que Arcadi Oliveras considera claus, i que explica tan didàcticament a les seves xerrades i conferències sobre la crisi (ho podeu llegir i escoltar aquí, resum conferències Arcadi Oliveras )

PER MI HI FALTA:

– qüestionar els pressupostos de l’estat ni el sistema de finançament, no es diu res de l’expoli fiscal que pateix Catalunya

– qüestionar de forma clara, rotunda i prioritària la despesa militar (si que s’en demana la disminució, però no s’hi posa tanta força com, per exemple, amb la rebaixa dels sous dels polítics), ni es qüestiona l’exitència dels exèrcits

– qüestionar la despesa de la monarquia, ni la seva existència (ni tan sols s’hi fa referència en l’apartat d’eliminar privilegis)

– demanar una limitació a l’alça en els sous, un sou màxim que posi fre a les enormes desigualtats (banquers, empresaris, esportistes, artistes…) (en la línia de l’article contra la crisi: reforma de les forquilles salarials)

– demanar control en els sous dels directors de bancs, i empreses paraestatals o de serveis bàsics (gas, llum, etc) de forma prioritària (la rebaixa dels seus sous hauria de formar part dels privilegis contra els què lluitar)

– exigir la devolució real dels diners estafats (robats) per especuladors, amb retorn d’actius i patrimoni (la presó, si hi és,  no és suficient)

– Incloure plantejaments explícits i referències a la Banca Ètica i als moviments de Decreixement (article recomanat)

Potser són propostes que s’aniran incloent, les comissions de contingut segueixen treballant, és un moviment viu, és qüestió de ser-hi, d’aportar-hi, tot i que en alguns apsectes sorprèn que no hi sigui encara…

Al voltant de tot això aquesta darrers dies he vist dos programes de TV3 que aporten reflexions importants:

L’entrevista a Joan Melé, un banquer poc habitual, a “Singulars”

i del debat 59″ d’ahir, d’on destaco per innovadores les aportacions de Patricia Gabancho en el sentit de la necessitat de sumar indignacions, en referència a la particular situació que vivim des del nostre país català.

Estem vivint un gran moment, no oblidem que per sobre de tot, les CRISIS SÓN OPORTUNITATS.