és normal tenir una germana diferent
La diferència entre els supermercats on es venen llibres i les llibreries de debò és que, en aquestes darreres hi viu l’ànima dels llibreters. “Mimi i la girafa blava” és d’aquells contes que podrien passar desapercebuts des de paràmetres estrictament comercials, o ser coneguts només en àmbits especialitzats, restringits al col·lectiu “afectat”. Perquè parla de les impressions davant un germà/na diferent, un tema molt poc present a la literatura infantil. Avui a Saltamartí, una llibreria que sempre ens subratlla temes delicadament escollits, (visiteu el seu bloc La Tafanera ) es presenta en públic, en un acte organitzat conjuntament amb Aspanin, aquesta petita història que posa paraules al desconcert fraternal davant una realitat que no encaixa amb el cànon estàndard de “normalitat”. Perquè encara que el que és realment normal és que siguem diferents, aquesta normalitat diversa no és gens visible en l’univers mediàtic infantil (ni als còmics, ni als dibuixos animats, ni als anuncis, ni als jocs, ni en els contes…)
En parlem sovint amb els pares i mares de criatures amb diversitat funcional deguda a mil-i- una causes (el que s’anomena normalment nenes i nens amb un dèficit, una discapacitat, i que inclou centenars d’etiquetes de síndromes cromosòmics, neurològics, de seqüeles d’una malaltia, etc etc.). L’entorn social, mediàtic i vivencial, no acompanya als seus germans en la vivència normalitzada d’aquesta realitat. (vegeu germans especials, valor i estigma). És una realitat massa invisible encara en els àmbits de socialització universals, i, per tant, les emocions i els sentiments que suscita en una nena o un nen tenir un germà o una germana “especial” són viscuts sovint en una solitud colpidora. Posar-hi paraules ajuda a normalitzar-ho. Aquesta petita història pot ser útil perquè en llegir-la – o sentir-la explicar – , els qui no visquin en pròpia pell l’experiència poden empatitzar, posar-se al lloc d’quest germà desconcertat, i incorporar com a habitual aquesta realitat. I per als que sí que ho viuen, trobar reflectit en un personatge neutre sensacions i sentiments propis és, de totes totes, una càlida companyia.