miozz mirades

ELS LÍMITS DEL POPULISME

Contra tota normativa, saltant-se les mesures de seguretat i la legalitat vigent, el teatre Zorrilla va superar amb escreix el seu aforament i va bloquejar els passadissos amb desenes de cadires addicionals, en un gest d’irresponsabilitat que dificilment cap entitat ciutadana s’hauria atrevit a fer mai. Per sort no hi va haver cap emergència, però cridava l’atenció que un acte organitzat per l’ajuntament precisament per celebrar que fa un any que governa l’alcalde que més altaveu dóna a l’aplicació estricte de la llei i al compliment estricte de normatives, generés una situació d’il·legalitat tan flagrant, posant en perill a tota la població convocada. Però de fet és el que té el populisme: amb l’excusa d’acontentar “la gent” es cometen atropellaments de drets, i infraccions.

 I és que l’alcalde populista de Badalona comença a tenir serioses dificultats per acontentar a tots els seus votants, als qui va prometre solucionar els seus problemes reals. Resulta que el que per a alguns són solucions per a d’altres són perjudicis, i en plena legislatura l’equip de govern s’està  entrebancant amb premisses tan bàsiques com la de que no sempre es poden aplicar solucions salomòniques o la de que mai plou al gust de tothom. Comença a haver-hi votants decebuts i enfadats. I ganes de reaccionar per aturar tanta infàmia. De fet sembla que els falta assumir allò que totes les persones que hem passat per la universitat veïnal vam aprendre fa anys: allò de que el bé comú sovint s’ha d’imposar per damunt d’alguns interessos particulars, i no el contrari. I de que només amb processos participatius on s’enraona la discrepància (s’escolta i es dialoga) s’aconsegueix el consens més just.

Sembla que aquest govern actual ha dividit la població badalonina en veïns amb dret a ser escoltats (els que aturen l’alcalde pel carrer i li fan una queixa particular) i en veïns a qui no s’ha d’escoltar mai (els que estan associats i parlen en nom de moltes veus enraonades). Però aquesta és una divisió perillosa com un bumerang. Molts pares que exigien a l’alcalde el compliment de la seva promesa electoral sobre els llibres de text, per posar un exemple, són alhora membres d’una AMPA i estaven d’acord en la socialització del material escolar posat en mans del centre educatiu. Dir-los que ara no hi haurà xec per a ningú culpant-ne als centres (carregats, segons ell, de veïns sense dret a ser escoltats) a part de ser vil, serà, segurament, una provocació. Tot té els seus límits, i això els supera. També els superen irregularitats del més pur estil mafiós/fatxenda, com la dels policies locals que pressionaven comerços i empreses per cobrar-los diners. Sí, tot té els seus límits, i comença a ser hora de fer-los respectar, potser ens caldrà imposar-los?