el tot:2a. q. de febrer: badalona i el mar, accés i ús sense exclusions
el tot:2a. q. de febrer: badalona i el mar, accés i ús sense exclusions (segueix)
Quan jo era petita accedir al mar significava saltar balles i caminar damunt les vies, i, en alguns trams, salvar roques i muralles.Trepitjar platja demanava estar alerta amb el quitrà i amb les clavegueres obertes que tenyien la sorra de fangs putrefactes. I banyar-se comportava barallar-se amb els abocaments industrials que pintaven l’aigua d’olioses capes d’olor sintètica. Badalona vivia d’esquena al mar, convertit en abocador de l’etapa més ferotge del desarrollisme franquista. A la dècada dels setanta, els moviments de reivindicació d’una platja neta i per al poble van formar part de les lluites veïnals i polítiques característiques dels finals de la dictadura i principis de la democràcia. La Festa a Baix a Mar és un record vivent d’aquesta lluita, impulsada per la llavors incipient Associació de Veïns del Centre, que va saber afegir-hi un element de recuperació cultural innovador.
Vist amb ulls d’ara es fa impensable un mar o platja bruts i sense serveis, ja que impossibilitarien complir la seva funció democràtica: la de bé comú i social, la d’espai ciutadà públic òptim per a la salut i per a l’esbarjo, escenari de múltiples pràctiques esportives i culturals.
Igualment s’hauria de fer impensable una platja, un mar i uns serveis inaccessibles, ja que impossibiliten la igualtat d’oportunitats. Però aquest factor no rep ni el mateix nivell de reivindicació social ni el d’esforç municipal. No hi ha planificació de la mobilitat ni cura per l’ accessibilitat (ni tan sols al nou passeig i mirador del port).
Aquest referent identitari de Badalona i el mar, que ens lliga amb la història i que es recupera i nodreix amb múltiples iniciatives lúdiques i culturals, – fins i tot ara amb la Capitalitat de la Cultura Catalana – no pot seguir essent inaccessible a bona part de la ciutadania. Cal planificar nous accessos, i adaptar els existents, i calen mesures decidides per fer accessibles serveis i activitats. S’han fet avenços, cert, però no són suficients. Badalona no es pot permetre tenir un espai públic marítim de les dimensions, qualitat i simbolisme del seu mar, platja, passeig i activitats relacionades, i privar-ne l’ús a una nombrosa part de la ciutadania.
Esperem que Badalona i el mar, en el marc de la CCC, sigui un estímul per posar fi as aquesta desigualtat d’oportunitats, fet que hauria de comportar la resolució d’altres nyaps, com ara les barreres del port, la connectivitat amb la platja de Montgat o la reposició del material gimnàstic per als practicants del saludable esport de córrer i caminar vora mar, que, posats a fer, bé es podria adaptar o completar amb aparells adaptats per a un ús plural… Badalona i el mar, sí, però un mar sense exclusions!