el tot setmana del 20 de juny: quantes badalones?
El tot setmana del 20 de juny, quantes badalones? (segueix)
QUANTES BADALONES?
He de dir-vos que em cansa molt tornar a escoltar aquest discurs de les “dues badalones” que tant els agrada fer servir a algunes persones, i que a mi em sembla desajustat, superat, i totalment passat de moda. És evident que hi ha diverses sensibilitats i realitats dins la mateixa ciutat, però d’això no se’n pot fer un dibuix territorial: aquest és un error demagògic i perillós. I és que agafis la variable que agafis, és impossible trobar un dibuix que marqui sobre el territori local dues badalones ben delimitades. És evident que hi ha una (o moltes) Badalona que coneix la realitat de tots els barris i una (o moltes) que no, i una(o moltes) que els coneix a mitges; que hi ha una Badalona (o moltes) amb demografia amb alt percentatge de població d’arribada recent i una (o moltes) amb demografia de més anys d’assentament, i una (o moltes) amb alt percentatge de població assentada als anys 60-70; que hi ha una (o moltes) Badalona benestant i una (o moltes) Badalona que viu en la pobresa, i una (o moltes) que es troba entremig; una (o moltes) que conviu bé en la diversitat i una (o moltes) que no hi conviu bé; una (o moltes) que es comunica socialment en català i una o moltes que no ho fa… i una diversa distribució de l’índex d’atur, de l’èxit educatiu, de la creativitat artística, del comportament ciutadà, de l’envelliment de la població, de les condicions urbanístiques, dels serveis i…/… fins a tants aspectes rellevants en la sociologia i urbanisme de la ciutat com es vulgui. Però el dibuix territorial d’aquesta diversitat és impossible de traçar, excepte per definir la Badalona d’orografia plana i la Badalona d’orografia desnivellada. No existeix aquesta suposada nitidesa per a una divisió tangible de les “dues badalones” damunt del mapa. No tenim un ou ferrat amb un rovell al centre que concentra una Badalona específica (suposadament amb la polarització positiva) i una clara i una closca compactes i uniformes que en concentren una altra (suposadament negativa). No ho tenim per molt que repetim aquesta mentida fins a creure-la.
És molt més ajustat a la realitat el que va expressar en Karim Latifi a la taula de debat del Museu Municipal el dia de la presentació de Moviments Glocals: “quan es parla de les dues badalones i es diu que les separa l’autopista, jo dic que hi ha moltes autopistes, i n’hi ha per tot arreu. A cada barri, a cada organització, a cada associació de veïns, arreu hi ha representades les barreres que separen dues badalones”. Dues badalones o vuit, o deu, hi afegeixo jo, que no tenen a veure amb un suposat rovell de l’ou/centre (un sol barri) en contraposició a una clara i closca/resta de la ciutat (34 barris).
És important trencar aquest equívoc!