El fanalet d’en Tasi
Article de desembre (especial nadal) al TOT
El Fanalet d’en Tasi
Vet aquí que una vegada en un local del Carrer Magatzem de Badalona on fa anys hi havia una fàbrica de gel i durant molt temps hi ha hagut l’associació de veïns del centre, al barri de baix a mar, fa pocs dies s’hi va presentar l’edició d’un conte, el conte d’El fanalet d’en Tasi del que en sóc l’autora, preciosament il·lustrat per l’Anna Riera Fonollà.
La publicació d’un conte sempre és una bona noticia. Aquest conte parla d’infants, d’il·lusió, de misteris i de por. És un conte on hi surten fanalets i cançons, els tres reis i les nostres tradicions. Un conte que parla de Badalona, i de Montgat, i de la importància de transmetre el llegat.
Potser algú es preguntarà perquè es presentava en aquell local en comptes de fer-se en una llibreria. El motiu el va explicar l’actor Oriol Genís en obrir l’acte. Aquell local destinat a la participació veïnal i on s’hi havia gestat tanta vida comunitària – també accions de difusió i recuperació de tradicions – va ser el lloc on fa una pila d’anys el conte es va poder escoltar per primera vegada. Ell mateix, l’Oriol Genís, va ser qui va interpretar-lo com a cloenda de la crida als reis que es feia al carrer. Aquest doncs és un conte popular que no ve d’antic, malgrat es basa en fets antics. La col·lecció on s’ha editat, la iniciada per l’Anna Ariño i la Georgina González Puig amb Els pescadors i el dimoni parla de Rondalles populars de Badalona, i aquesta ja es pot dir que ho és perquè a més de publicar-se en un dels volums dels Contacontes de Badalona, El fanalet d’en Tasi fa al voltant de 15 anys que s’explica a les biblioteques, cada any, i el conte s’ha fet molt popular, molta gent el coneix. Molta gent, sí, però no prou! Badalona és molt gran i encara hi ha centenars, milers de persones que tot i viure aquí, potser haver-hi nascut, no coneixen aquest referent patrimonial de Badalona. No ho han viscut, no els ho han transmès, i no ho podran transmetre. El conte pretén posar remei a aquest buit. Perquè conèixer el patrimoni i compartir referents ajuda a crear vincles, a nodrir el sentit de pertinença, a cohesionar…
Vet aquí que fa uns anys, explicaran en el futur, una vegada va aparèixer un conte que explica una història que ens ajuda a difondre una tradició molt especial de Badalona, una tradició que proporciona una de les experiències més emocionants i vibrants de la nit de reis, un costum que és un patrimoni que cal transmetre a les generacions futures, de la mateixa manera que ens l’han transmès les generacions passades. Aquestes festes aprofiteu per conèixer la història anant a les Biblioteques a escoltar el conte, o demanant-se un exemplar al tió o als reis…