miozz mirades

A la Dolors Flamerich la vaig conèixer d’aprop el setembre del 2008, en una experiència de somni: a l’Alguer, on hi anava per primera vegada (podeu llegir l’alguer en el record, l’alguer al cor), i en unes jornades de formació on tot girava al voltant dels contes.
Fins llavors ella era per a mi un nom conegut i reconegut en el món de la immersió lingüística, una excel·lent professional amb qui compartia la feina de LIC (assessors en llengua, interculturalitat i cohesió social, un servei educatiu innovador que encara no se sap si es consolidarà o no…) i una persona que s’endevinava interessant i amb personalitat visible. Però no havia tingut l’oportunitat de compartir-hi massa res ni en el terreny personal ni en el professional, no teníem vincles més enllà d’una bona complicitat per la feina, i d’una bona sintonia empàtica.
L’Alguer va ser un regal, un autèntic regal. (segueix)