miozz mirades

Avui és un dia històric per Badalona, avui la maduresa de la vida associativa de la ciutat, la maduresa de les seves xarxes, fa possible la constitució d’una comissió de festes anhelada i reivindicada des de fa anys. La complexitat d’organitzar una plataforma participativa d’aquesta magnitud ha estat un repte que cap govern municipal badaloní, fos del color polític que fos, ha volgut afrontar. I al final ho han fet les entitats, el teixit associatiu, anant un pas per davant del consistori, i fent un gran pas endavant. Jo avui no seré present a l’acte constituent però me’n sento partícep.
Abans de marxar cap a Llefià per participar en la V edició dels Colors de la Tardor (un compromís previ que no puc eludir) m’entretinc a passejar pel meu bloc per cercar-hi les petjades que hi ha deixat aquesta reivindicació, n’hi ha un munt. La primera la vaig escriire el 10 de maig de 2009 , fes ta festa; per una comissió participativa de les festes de maig a badalona,  un apunt que us convido a llegir. N’hi ha uns quants més, escampats pel calaix de badalona és i aporta Però la reivindicació vé del 2004 i ha tingut un recorregut molt interessant que va cristalitzar precipitant-se aquest estiu quan l’ajuntament va decidir suspendre la Festa Major d’Agost. (segueix)

Segurament sense aquesta precipitació provocada per la ràpida i competent reacció de la COENBACU TRAPOCA (coordinadora d’entitats badalonines de cultura tradicional i popular catalana) a l’albiolada de torn (ni més ni menys que pretrendre la suspensió de la Festa Major d’Agost) ara ens trobaríem en un altre punt del procés. La constitució d’urgència d‘una comissió per fer possible les festes d’agost 2012, i el gran èxit obtingut a partir d’aquesta, ha estat el detonant de l’actual constitució de la comissió.

Precisament a la darrera reunió de valoració de la Coordinadora Popular de Festes de Maig de Badalona, aquest juliol, es va acordar començar el curs amb unes jornades de reflexió (havien de ser a l’octubre) per valorar com havia de seguir treballant la CPFM i com s’havia de seguir avançant amb la Festa Major Alternativa per assolir la reivindicació que l’havia fet néixer l’any 2004. Reivindicació – tenir una comissió de festes – que havia estat també assumida per la Taula de Cultura (nascuda l’any 2009) i que en la seva explicitació a cada edició de la FMA sumava suports diversos, de moltes entitats de la ciutat, però també de xarxes, com el Consell Local de la Joventut de Badalona,  la Comissió de festes de Llefià, o  Badalona som totes i tots.  

Calia avançar en com organitzar aquesta comissió de festes, fer un pas endavant, i les jornades havien de ser el punt de partida; de ben segur que en el camí de fer-ho molta de la gent que feia anys que hi rumiava s’hauria implicat activament en el procés, un procés que segur que hauria estat més llarg. Poc ens imaginàvem aquell dia, mentre decidíem que calia planificar aquestes jornades, que el pas endavant per aconseguir la comissió estava a punt de ser un pas de gegant, i que ens empenyeria a fer-lo una reacció constructiva d’urgència a una política nefasta.

Estic segura que fa uns anys hauria estat impossible una reacció com aquesta. La crida de la COENBACU TRAPOCA no hauria obtingut la mateixa resposta sense aquesta maduresa de xarxes badalonines que tossudament es van entrellaçant, ni la decisió de tirar endavant amb la constitució de la Comissió de Festes hauria tingut la mateixa empenta si abans aquest no hagués estat un desig compartit i assumit per tanta diversitat associativa que ja ha après i s’ha acostumat a treballar plegada.

Ens hem de felicitar. Hi siguem avui o no, haguem participat en la redacció dels documents i les esmenes o no, aquesta comissió de festes ha nascut gràcies a l’esforç associatiu i de fer xarxa que la societat badalonina plural que s’organitza participativament fa anys que impulsa, i amb la què avança. Des de la CPFM, des de la Taula de Cultura, des de la Comissió de festes de Llefià, des de la COEMBACU TRAPOCA, des del Consell Local de la Joventut de Badalona, des de Badalona es mou, des dels Colors de la Tardor-teixim barri, des de Badalona som totes i tots i moltes altres xarxes existents (impossible anomenar-les totes).

Com sempre diu en Joan Soler i Amigó, (per cert, assessor en la creació de comissions de festes a municipis com Granollers o Mataró, badaloní actiu a la Taula de Cultura amb moltes coses per aportar) recordant una dita popular, les olles sempre comencen a bullir per sota. 

Avui hem fet un pas que segur que serà l’inici d’un altre recorregut important per a la ciutat.