buscant la reacció encertada
Fa dies que per totes bandes ens arriben – m’arriben a mi per la meva vinculació a Badalona som totes i tots – preguntes i pressions sobre la necessària reacció de la societat civil badalonina davant posicionaments i accions xenòfobes que provoquen el partit PXCatalunya i el PP, en una mena de competició per captar vots a base d’inflamar els instints més primaris contra la immigració. (segueix)
Avui el PP, contradient i desobeint el Pacte per la Convivència que ha signat fa uns anys i va ratificar el propi Albiol el dia de la nostra Paraula al Ple, (com es pot ser tan fals?) ha fet una aparent jugada magistral, per avançar mediàticament l’Anglada i aprofitant que la convocatòria de PlataformaXCatalunya per al dissabte havia quedat buida de contingut, (s’ha destapat que no existia l’objecte de la protesta ja que es manifestaven per protestar contra la cessió d’un equipament públic per a l’obertura d’una mesquita quan aquest ni ha estat cedit ni hi ha negociacions per cedir-lo… !), i aprofitant a la vegada el ressò populista de les expulsions propiciades per Sarkozy i de les declaracions i posteriors disculpes de la comissària de Justícia de l’Eurocambra, Vivian Reding,
Em demano si no podria existir l’objecció de consciència periodística, per deixar d’informar d’actes que mereixen ser castigats amb la més absoluta indiferència. Farien un gran favor a la humanitat.
Ara, coneixent el circ i la manipulaciíó mediàtica que s’organitza al voltant d’aquestes escenificacions, la recerca de quina és la reacció encartada des d’una sinergia d’entitats (més de 100!) amb objectius de cohesió i metodologia constructiva , encara es fa més necessari ser coherent amb la línia de sempre: defugir totalment espirals d’acció reacció, perquè sovint acaben jugant a la contra, donen més oportunitats de ressò als missatges destructius i ho redueixen tot a una dialèctica de confrontació personalitzada. No hi juguem!
Però no jugar a aquest joc tampoc pot voler dir restar en silenci, el silenci ens fa còmplices!
Potser no hi haurà temps de muntar-ho, però estaria molt bé que quan el senyor Albiol porti a passejar els periodistes, es trobés tot de gent disfressada, posem per cas, de aborigens australians o d’escocesos o de “lagarteranas”…. Com si fos una gran festa de disfresses… Potser les fotos tindrien gràcia i potser la cara del senyor Albiol també.
Per desgracia el discurs xenòfob i oportunista del Sr. Albiol està calant entre molts veïns i el ambient de crispació es cada vegada més evident,almenys aquesta és la meva percepció .Els problemes s’arrosseguen des de fa temps i ara amb la crisi s’han agreujats d’una manera alarmant.
L’atur,la pobresa,la manca de formació i la precarietat estan fent mella a moltes famílies i estan provocant situacions molt complicades.Si a més ,afegim els problemes de convivència que ja existien en alguns barris,és un camp de cultiu de la xenofòbia que està aprofitant de manera vergonyosa el PP.
Jo he viscut sempre a Badalona sud i si que trobo en que els últims anys s’ha produit una certa degradació d’algunes zones.Jo no tinc la percepció de inseguretat però si d’un increment del incivisme i la brutícia als carrers,i no per això s’ha de culpabilitzar als immigrants.Aquí si que veig que tenim una diferencia i una fractura cada vegada més gran entre “les dues Badalones”.Penso que l’ajuntament fa temps que hauria d’haver pres mesures davant aquestes problemàtiques.
Bé,et segueixo llegint,que m’agradem molt els teus comentaris,sobretot quan parles de discapacitat.
Salutacions,
Ana