miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

badalona dóna molt de joc, fem la “revantxa”?

Publicat el 30 de maig de 2009 per mariadolors

El Joc de Badalona, Badalona juga, Badalona en joc, Badalona dóna molt de joc. Perquè un joc no és només com es dissenya i com s’organitza, també és com es juga, Els jugadors també fan el joc. I a Badalona hi ha moltes ganes de jugar, i necessitat de fer-ho. Aquest joc ha vingut a nodrir unes ganes latents de badalonisme actiu, de recuperació de memòria local, d’actualització de referents, de sentit de ciutat. Un joc que ha nascut de la societat civil, d’aquesta implicació voluntària que es fa per ganes de construir, per ganes de fer en positiu, i per ganes de fer-ho passant-ho bé. Amb l’encert de fer-ho molt ben fet, ben planejat, atractiu, seriós. Amb la gràcia de no engrescar-hi només “la gent de sempre”, de buscar complicitats plurals, interdisciplinars i trasnterritorials: el joc és de tot Badalona., (continua)

Amb sponsors per fer-ho sostenible…Segur que hi ha coses a millorar  (aconseguir més participants, de tots els barris i edats…)  però ha començat amb molt d’encert i ningú dubte que això s’haurà de repetir. Esperar un any sembla molt, ja hi ha qui demana tornar-hi aviat, organitzar una “revantxa”però haurem de permetre un respir als organitzadors que hi han invertit i patit força…Jo, de moment, començo a endreçar altre cop  la prestatgeria dedicada als llibres de Badalona esperant no trigar massa a tornar-los a consultar. Alguns els he obert per primera vegada gràcies al joc, no voldria enganyar a ningú: hi ha llibres que es compren per militància i no sempre hi ha el temps ni l’oportunitat per fer-hi el cop d’ull que es mereixen. I s’ho mereixen molt. D’altres més fullejats, fins i tot llegits més d’una vegada. Alguns, autèntiques joies…tots plegats ens han fet molta companyia aquest mes de maig, mentre seguíem l’estimat Joc de Badalona. No tot ho trobàvem als llibres, ja se sap. Hem fet treballar l’avi, que no sempre té la memòria tan fresca com voldria, però que en té molta més que nosaltres. Memòria i saviesa. I hem navegat per tots els blocs i webs de badalonins, per documents del museu penjats a la xarxa, per altres documents i webs…i hem sortit al carrer… i hem comentat cada dia les respostes, i hem comprovat que del joc se’n parla a plaça, a la feina, a les sales d’espera, entre reunions, al tren i a la xarxa. Hi ha qui l’ha jugat en família, en equip, qui l’ha fet individualment, qui s’ho ha pres amb calma, qui s’hi ha “jugat la pell”. Qui, com jo, l’ha jugat sense concursar-hi. Però tots l’hem gaudit, i patit i ens hem sentit formar part d’alguna cosa col·lectiva nova, fresca, vivificant. Aquest joc és moltes coses, parla de moltes coses, simbolitza moltes coses… el joc de Badalona? Badalona dóna molt de joc!

Publicat dins de el joc de badalona | Deixa un comentari

  1. Acabo d’enviar la darrera resposta al joc de badalona i quina llàstima i al mateix temps, una mica, quin descans.

     Diuen, de vegades no se si interessadament, que un cert nivell d’estrès és bo. Potser no tots els estrès són iguals, a mi el que m’ha produït el joc m’ha anat bé, molt bé. 

    Jo els vespres no serveixo gaire per res i en canvi els matins em llevo molt desperta, per això he format part del grup que entravem a primera hora, abans de la dutxa i el cafè amb llet, a veure com ens havia anat el dia abans i quins enigmes havíem de resoldre. Ho trobaré a faltar.  

     I he jugat competint si, però fent-ho sobretot amb mi mateixa. Es per això que ha estat, tant important com intentar assegurar una resposta correcta, el compartir dubtes, contrastar respostes i regalar la solució de les preguntes que més m’he treballat.

     He après, entre altres coses a moure’m amb més agilitat per internet, ara sé coses de la ciutat, de la seva gent i de la seva història que abans no sabia i que potser oblidaré però que sabré recuperar amb  molta més facilitat i sobretot la xarxa està avui una mica millor trenada tant amb les/els que també jugaven com amb qui gairebé sense saber-ho també hi ha participat perquè ha sigut un bon recurs a l’hora de contestar.

     Podria semblar que aquesta manera de jugar “moderna” , una i el seu ordinador, fomenta l’ individualisme. Doncs no, resulta que tot plegat té gràcia perquè saps que hi ha molta gent jugant i que a més els coneixes: varem creuar-nos correus recomanant el joc, o n’hem parlat a la bodega de la cantonada, a la feina  o als xiringitos dels partits a la plaça de la vila o ens em trobat, binocles en mà, recomptant els angelets del campanar. No és l’única manera de fer comunitat i ciutat però n’és una i útil. Una vegada més el que és important és tenir clar al servei de que o de qui es posen les eines.

     Puc tornar als prestatges els antics Carrers dels Arbres, el google pot descansar una estona, el mòbil també  i la vida continuarà…

     I tots aquests comentaris per intentar donar força i arguments al meu sincer i grandíssim reconeixement a les persones que heu fet possible aquestes bones estones, hi ha coses a millorar, segur, però el vostre esforç en el temps lliure, ha valgut la pena. MOLTES, MOLTISSIMES GRÀCIES.

    Una abraçada i ens veurem el dia 12.
    Salut i bon joc.

    Montse Maresma 

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.