badalona aporta
Hi ha estratègies d’acció basades en el guanyar-guanyar que busquen solucions constructives als problemes, i esdevenen rendibles. Ahir Badalona en va aportar unes quantes a les jornades d’àmbit nacional sobre experiències d’aprenentage servei. Un aparador que projectava la capacitat de dinamització social que té la ciutat, i la seva aposta per la construcció d’una ciutadania cohesionada. Una projecció de la ciutat que contrasta amb la imatge distorsionada i autodestructiva que ha arribat a les
sobretaules d’arreu de l’estat i part de l’estranger, instigada per l’estratègia electoral del perdre-perdre. Estratègia que promou desafecció al territori on es viu, pèrdua d’autoestima i l’increment i
agudització dels problemes. Aplicar la tècnica de la “terra cremada” sobre una ciutat que es pretén governar, és de totes totes poc inte·ligent i gens rendible. Per contra, en les accions projectades al Recinte de l’Escola Industrial ahir al vespre, la intel·ligència, l’operativitat i l’eficiència caminaven de braçet amb la sensibilitat i el saber fer. (segueix)
També era ahir que la premsa es feia ressò d’una nova edició d’Els Colors de la tardor, una mostra de la capacitat que tenen els barris de Llefià i La Salut de gestionar en positiu la seva gran diversitat i la seva convivència en l’espai públic. Tot plegat és feina poc sorollosa, discreta, feina de fonaments. Però feina que aporta models transformadors, models exportables.
Hi va haver una època, fa anys, en que Badalona era model per la seva forma d’enfocar les polítiques socials. Model que s’imitava arreu, perquè innovava. I perquè va aconseguir grans resultats contra l’exclusió. Concretament en el terreny de l’atenció a les persones amb discapacitats, que conec més d’aprop, la bona pràctica es concretava tant en l’estructura participativa que permetia sumar esforços i aprendre plegats societat civil organitzada i tècnics i polítics municipals, com en la qualitat, avantguarda i coordinació dels seus serveis. Ser model és bo en si mateix, pel benefici immediat que aporta a la pròpia ciutat, i per a la seva autoestima, però també perquè es fa una aportació clau a la construcció del país.
Per la seva història demogràfica, Badalona és paradigma de la societat catalana actual, Badalona és un laboratori de la cohesió social que pot reeixir o no a tot el país en aquest nou context del segle XXI. Badalona pot tornar a ser model, i no està tan lluny de ser-ho: només cal que s’ho cregui i que acabi d’arrodonir una feina que no llueix perquè té algunes fuites; una feina que necessita millor coordinació i optimització municipal, major suma entre societat civil i acció política, major fermesa alhora d’afrontar alguns reptes, major inversió en aspectes estructurals. Però no ho tenim tan lluny.
Les experiències badalonines que ahir servien de model en la jornada d’intercanvi,i la resta que s’hi presentaven, tenen en comú el fet que en la vivència del procés d’aprenentatge vinculat a un servei concret a la comunitat, els i les joves se senten protagonistes clau del procés: la seva acció transforma la realitat no només a llarg i mitjà termini. La seva acció produeix també un resultat immediat que els fa conscients del poder de la seva implicació. Però l’experiència del Pla educatiu d’entorn del barri de La Pau aportava un valor afegit, totalment nou: l’efecte multiplicador d’una acció en el moment que supera la relació simplement col·laborativa i passa a situar-se en el context d’aprenentatge en xarxa, des d’on la transformació adquireix sí o sí visió comunitària.
Aportacions de petit format carregades de saviesa exportable.
Ens caldrà molta força per fer arribar les aportacions positives de la nostra ciutat a les sobretaules d’arreu de l’estat i de part de l’estranger, per contrarestar la realitat distorsionada que s’ha difós amb lleugeresa irresponsable. Però no podem defugir, des de cap àmbit, la responsabilitat de fer-ho.