miozz mirades

El deute que l’Estat Espanyol té amb Catalunya, el desequilibri de les balances fiscals que fa que els catalans saldem en molt negatiu l’aportació solidària que fem  i repercuteix en diferents comunitats de l’estat i que aquestes aprofiten no només per no patir tantes retallades sinó fins i tot per augmentar el pressupost de 2012, (com és el cas d’Andalusía) aquest deute que ha propiciat que fes fortuna l’expressió #espanyaensroba, i que experts com Ramon Tramosa parlin obertament d’autèntica espoliació, aquest és un deute que agreuja les conseqüències que té a Catalunya la crisi financera mundial, afectant greument els sectors socials més vulnerables, i és per tant un deute de maltractament. És una situació tan aparatosament injusta, tan abusiva contra els drets i l’equitat de la ciutadania catalana, que veure al President Mas col·laborar activament en aquest maltractement, veure’l ara i aquí (després d’haver centrat la campanya electoral en el tema del pacte fiscal) defensant 100% les etallades i aprovant el pressupost de 2012 que certifica la devaluació dels serveis públics, (també i molt els  d’Educació), i veure’l fer-ho gràcies a un acord amb el PP, em repulsa.
No puc deixar de pensar-hi en aquest dimecres 15 de febrer, l’endemà de les tancades a diversos centres, aquest dimecres groc a l’ensenyament , en què Badalona també es mou.