MARCÚS

— Poc a poc us esteu fent
un nom dins l?àmbit de la cultura i la comunicació catalana. Podem considerar
que abans que aparegués al Grup Comunicació 21 hi havia un buit en la premsa en
català dins d?aquests àmbits? Quins grans objectius us heu proposat aconseguir
des de la vostra creació?

– Un dels problemes de l?espai català de comunicació és la
seva excessiva fragmentació. Probablement s?adiu amb allò tan català de ser
cadascú amo del seu llogarret. Des del nostre grup vam pensar que una aportació
significativa podria ser ajudar a visualitzar la complexitat d?aquest espai a
partir d?un mitjà que el tractés específicament. Part de la missió del portal
Comunicació21 (i ara de Cultura21.cat) és que cadascú vegi reconeguda la seva
feina i alhora sàpiga que estan fent altres operadors al seu àmbit d?actuació.
També considerem important crear un espai de debat i emetre opinió: la cultura
i la comunicació són àrees estratègiques i l?opinió pública que generen està
defensada massa sovint des de tribunes espúries o interessades. També trobo que
està bé constatar que l?espai català de comunicació està ple de buits, a
l?espera que algú amb iniciativa els sàpiga omplir.

— Un dels aspectes que
caracteritzen totes les vostres publicacions és la cobertura de la cultura i la
comunicació de parla catalana, però sempre prioritzant la qualitat. És així? És
a dir, tinc la impressió que des del Grup comunicatiu que dirigeixes s?ha
arribat a al conclusió que cal donar un pas endavant en les polítiques
culturals, en el sentit que es vol deixar enrere la promoció de la cultura
catalana basada en la subvenció pel simple fet d?expressar-se en llengua
catalana i es confia de forma prioritària en la qualitat. Estem davant d?un
canvi de mentalitat en la promoció cultural i comunicativa catalana?

– Crec que sí que s?està donant aquest canvi de mentalitat
que indiques. Durant molts anys hem posat l?accent en el fet de produir, sense
que ens importés massa ni la qualitat de la nostra oferta cultural ni de si
aquesta arribava de manera més o menys general a tota la població. La
sobreproducció té un efecte col·lateral: aquelles obres valuoses des del punt
de vista cultural han d?esforçar-se més per treure el cap en un marasme
d?oferta de consum cultural. Amb Benzina, ens vam plantejar que el millor que
podíem fer en favor de la cultura catalana era tractar-la amb normalitat i, per
tant, que el lector captés de seguida que si optàvem per dedicar un espai a
algun autor del país no era pel fet de ser català, sinó pel fet de ser bo.
Seguim la següent màxima: ?Si es fa a Catalunya, és important, però no és
necessàriament bo?. Em sembla que observar-la és una qüestió de rigor i de
respecte cap al lector i cap als actors culturals que han de lluitar contra un
cert descrèdit de la cultura catalana de la qual la sobreproducció en té només
una part de la culpa, perquè també caldria consignar intents de descrèdit
instats des de cultures veïnes o oposades.

— Passem a aspectes més del
dia a dia, més tècnics. Recentment, heu incorporat la funció de sindicació
(RSS) als dos portals web i, en el cultural, a més, heu incorporat la funció de
l?enllaç permanent. Esteu treballant en altres aspectes d?aquestes
característiques?

– Sí, volem encetar un procés de millora contínua en
aspectes tècnics. Internet és un món vibrant que demana agilitat en les
respostes i una capacitat d?acció i reacció tremenda. Volem fer un salt
tecnològic l?any 2008 i no descartem entrar de ple en els temes audiovisuals a
partir d?Internet.

— A cultura21 heu
incorporat una secció molt interessant dedicada als blocs culturals, oberta a
la participació de qui vulgui. Esteu satisfets de la resposta rebuda?
Consideres que els blocs han passat a ser els substituts de les cartes al
director dels mitjans, diguem-ne ?tradicionals??

– La veritat és que voldríem tenir-ne més de blocs i estem
treballant perquè així sigui. No hem volgut anar a buscar-los a d?altres
plataformes de pagament per una qüestió de cortesia, així que només hi ha els
que s?hi han apuntat espontàniament. No crec que sigui vàlid equiparar els
blocs a les cartes al director. Els primers són lliures, les segones no. Prova
d?enviar una carta denunciant les agressions contra el català a Catalunya a La
Razón i mira a veure si te la publiquen! Crec que la funció de la
interactivitat és convertir els mitjans en un lloc de trobada. La
interactivitat crea complicitat i fa que el lector senti més seu el mitjà pel
fet de poder-hi expressar fàcilment una opinió. D?altra banda, és anar molt en
contra del sentit dels temps apostar per una comunicació unívoca i
unidireccional. Vivim en un món hiperfraccionat i els mitjans han de saber
harmonitzar-se amb aquest fet.

— Tant Comunicació21 com
Cultura21 són webs informatius d?una temàtica concreta, en aquests casos, la
comunicació i la cultura. Consideres que la tendència dels mitjans digitals
d?informació tendeix a l?especialització temàtica, tal i com va passar amb els
mitjans en format paper a principis dels 90?s? Si és així, creus que les
edicions digitals dels diaris tradicionals obriran webs especialitzades o, pel
contrari creus que seguiran com fins ara, oferint tot tipus d?informació en un
mateix web?

– Jo parlo més en termes de proximitat, més que
d?especialització. És a dir, el que ha de buscar un mitjà, tenint en compte la
multiplicitat ingent d?emissors, és adherir-se als interessos del seu lector
potencial. En el fons, els mecanismes de la premsa local i el de
l?especialitzada no són tan diferents: totes dues busquen la proximitat. L?una,
geogràfica, i l?altra, temàtica. En aquest sentit, i contestant la segona part
de la teva pregunta, crec que els diaris tradicionals són presos de la seva
història i estan condemnats a ser contenidors enormes i poc especialitzats.
Altra cosa és que obrin canals temàtics, però la seva força seguirà sent la
portada (en paper i Internet), és a dir, la seguretat de saber que, allà, hi
tens una guia d?urgència per entendre l?actualitat general. Si ets especialista
en música electrònica danesa dels anys 80, segur que tindràs altres mitjans de
referència.

— Un dels aspectes que no
acaben de quallar en els vostres projectes digitals és la participació dels
lectors o, almenys aquesta és la meva impressió veient els pocs comentaris que
es deixen en les notícies. A què és degut? Ens trobem davant d?unes temàtiques
que no aporten interès pel debat o, pel contrari, la funció dels comentaris no
és la més adequada? Personalment, crec que el format de blocs que heu
incorporat a Cultura21 aportarà més interactivitat que no pas els comentaris.

– Moltes webs que supuren comentaris funcionen així perquè
hi ha algú esperonant el debat i jugant sovint a la provocació. Nosaltres, en
ser un mitjà especialitzat, esperem menys comentaris però els que publiquem són
més valuosos ja que tenen contingut: es nota que qui deixa la seva petja,
generalment, és algú que hi entén del tema. I, personalment, m?estimo més això
que no pas un florilegi d?insults creuats, a vegades instats pels propis
partits polítics que es van fent la guitza. També el fet que els nostres
mitjans han lluitat per oferir una imatge de rigor fa que només es realitzin
aportacions significatives al debat, perquè s?entén que ni Comunicació21 ni
Cultura21 tenen vocació de ser indrets on el primer que passi es pot esbravar a
plaer.

— Fa uns anys es va fer el
salt del paper a la xarxa, i ara ens trobem en un moment on, per exemple,
alguns blocs s?estan convertint en format llibre tradicional (per exemple, el
bloc literari L?Aeroplà del Raval, el del músic Quimi Portet, el científic
Centpeus,…). Vosaltres també us heu apuntat al carro, i heu anunciat
l?aparició de la versió en paper de Cultura21. Creus que es pot extrapolar o
generalitzar aquest fet a molts espais d?informació i opinió que han aparegut
els darrers anys a Internet? Necessitem transformar el ritme frenètic
d?informació digital als formats tradicionals per a poder assimilar la
informació que precisi de més temps d?assimilació?

– Justa. La idea rere Cultura21.cat en paper és poder donar
sortida a un tipus d?article que no tindria lloc al portal, on la brevetat és
obligada i els articles tenen un període de vigència més curt. El paper seguirà
sent sinònim de permanència i de prestigi durant uns quants anys més. Però hem
d?anar en compte, perquè alguns editors estan aprofitant que Internet ha
disparat la producció de textos per imprimir i posar en paper qualsevol cosa.
Cal recordar que la indústria del llibre necessita anar traient títols sisplau
per força. Internet és una manera fàcil de farcir paper de lletres. Però cal
ser rigorosos en el procés d?edició i ser conscients que el llibre té un tipus
de prosa i de format determinat. Sinó, si aboquem directament el contingut d?un
bloc, el resultat és un bunyol bastant difícil de pair.

— I, ja per acabar, quins
projectes de futur teniu entre mans?

– El desenvolupament de Línia Barcelona és, sense dubte, el
repte més important i el que requerirà una inversió i un esforç més important.
Volem que, a finals del 2008, hi hagi en marxa sis edicions independents, per
barris, de Línia Barcelona que tinguin una tirada conjunta superior als 115.000
exemplars. Això voldria dir que seria el setmanari en català de major tirada.
I, de pas, es cobriria un espai ?el de la informació veritablement de proximitat
a la ciutat de Barcelona? que ara per ara, llevat d?alguna honrosa excepció,
només desenvolupa premsa amateur, sense cap intenció de professionalitat.

[Envia?l a La Tafanera]
[Envia?l a
Politi.cat] [Envia?l
a Remoume.net]

[RSS d?aquest bloc]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!