Las al jaç

El blog de Marcel Campà

1 de desembre de 2011
Dret, política
17 comentaris

Si Ciceró alcés el cap!

Els senats tenen mala premsa. A les pel·lícules americanes, sempre que hi surt un senador acaba essent més dolent que la tinya. A Espanya, molts veuen el Senat com una caterva de senyories sense cap funció precisa, en bona part velles glòries que els partits hi aparquen aprofitant el xollo de poder designar senadors sense necessitat que es presentin a les eleccions.

I la cosa ve de lluny, perquè a l’Otel·lo de Shakespeare, quan Brabàntio diu al pèrfid Iago “Ets un canalla!”, aquest, amb tota la mala bava, li etziba: “Vos sou un senador!”.

  1. El Senat espanyol només serveix per això i per que gaire bé els del PP es puguen torcar el cul parlant prompte i malament.

    En canvi tindria més sentit un Senat format tant pels territoris nous com pel territoris històrics del Principat de Catalunya, País Valencià, les illes Balears, Andorra amb la vall d’Aràn, Aragó amb la franja del ponent i la Catalunya Nord entre algún altre.

    Respon
    • Començant per la cacicada del Senat espanyol sembla que només serveix per això i per què gaire bé des de la transició des de l’antic regim amb els del PP-PSOE es puguen torcar el cul parlant prompte i malament.
      En canvi tindria més sentit un Senat format tant pels territoris nous com pel territoris històrics del Principat de Catalunya, País Valencià, les illes Balears, Andorra amb la vall d’Aràn, Aragó amb la franja del ponent i la Catalunya Nord entre algún altre.

      Encara que qualsevol contesa esportiva internacional és atractiva, tanmateix tindria més sentit una Lliga pròpia catalana i en català.

      I per un Senat a l’espanyola, ja tenim el Senat espanyol.Un Senat que no té que ser tant professional i com el Senat Romà tampoc té per que reunir-se tots els dies laborales, si més no quan siga fassa falta.
      I per què no un estat confederal i respectuós en les institucions pròpies del moment de cada territori, per què no?

      Avui en dia no n’hi ha nació sense una Lliga de fútbol pròpial i seleccions esportives pròpies de primer nivell.

      L’alternativa és tindre una merda de nació parlant prompte i malament o més ben dit una nació de fireta.

      I més que un estat confederal pot ser el que ens cal és una confederació de estats. amb tota humilitat la promoció a través de la Lliga espanyola dels Barça-Madrid, no deixa de formar part d’aquesta cacicada.

      Tot forma part de la mateixa estratègia, on des l’Estat espanyol s’ha potenciat i promocionat els Barça – Madrid al màxim.
      On és més senzill trobar-li un nom. Si l’Estat més important del món amb els Estat Units – EEUU n’han tingut prou.
      Nosaltres com a mínim amb Confederació de Estats – CEE. més o menys ja hauriem de tindren prou per començar.
      O a més de EEUU també en diuen USA, doncs a més de CEE també es podria  dir CEU – Confederació d’Estats Units.
      I una senyera que represente la Confederació d’Estats Units o associats quatribarrada amb tantes estreles com estats associats.
      Altres amb Països Baixos ja en tenen prou per escomençar i identificar-se.
      Quan en les democràcies occidentals, tot tendeix cap a la dictadura econòmica, i els dictadors manipulen sota pal.li amb els nous temples en que s’han convertit els estadis esportius i les esglèsies de l’esport i el fútbol. com a nou opi del poble.
      Amb aquest pont de la constitució sembla un Estat només planificat des del punt de vista de la promoció turística, el treball temporal, precari i el xollo de una agència de col.locació burocràtica de les administracions públiques per que les ments més privilegiades puguen romandre improductives, viure i gaudir de la sopa bova de l’Estat.
      A més amb aquest pont de la santa constitució espanyola, santa per què volen que semble feta sense mala llet, sembla una cacicada formúlada feta pels que pot i li agrada anar a esquiar amb la familia al més de decembre. El que passa és que s’els va oblidar dir que es celebrara quan n’hi haguera bona cosa de neu.
    Respon
  3. Amb la creació de una Confederació d’Estats Units i associats es podria escomençar amb el Principat de Catalunya amb Andorra i la Vall d’Aran mantenint amb respecte el seu actual estatus i institucions actuals del moment dos i per les qüestions que siguen menester o es consideren oportunes.

    I una senyera quatribarrada amb tantes estreles com estats confederats i associats.

    On tindria més sentit un Senat que no es reuniria de forma rutinaria, si més no quan cal, amb vocació d’agrupar els territoris històrics i els de nova creació com el Principat de Catalunya, País Valencià, les illes   Balears, Andorra i la Vall d’Aran, la franja del ponen amb Aragó i la Catalunya Nord entre altres.

    Per evitar que la dominació a través del temple de l’esglèsia del  nacional catolicisme propassat passe a la dominació a través del temple de l’esport espanyolista.

    En les democràcies occidentals, tot tendeix cap a la dictadura econòmica, i els dictadors manipulen sota pal.li als amb els nous temples en que s’han convertit els estadis esportius i les esglèsies de l’esport i el fútbol. com a nou opi del poble.

    No només continuaran utilitzant la constitució i l’esport en cotra teva o de la nació catalana i el seu espoli en tots els sentits.

    I ara els euro bons i Europa des de l’Estat espanyol a Madri, també els utilitzaran en contra de Catalunya, per fer-li la guitza i a conveniència de Madrid.

    És clar que com a tot quisqui, a l’esglèsia també la manté el capital.

    I pocs s’atreveixen a mossegar la mà que els dona de menjar.

    Àvui en dia no n’hi ha nació que es precie, que no tinga una Lliga de fútbol pròpia i seleccions esportives al màxim nivell.

    Al contrari és una nació de fireta.

    Tant mateix els Barça – Madrid en un simbol de l’actual España que es va potenciar des del franquisme i la transició al màxim.

    I el nostre país a estat tal com l’esport.

    Mentre el Mallorca és va classificar a la Champions, el desqualificaren i ara intenta sobreviure i el València fa dues anys que té el nou Mestalla aturat i ja ha venut un munt de jugadors.

    Només n’hi que veure que l’Atletico de Madrid, Gallardón l’alcalde de Madrid li ha donat un estadi nou, el de la Peineta.

    Un Gallardón amb inversions a Madrid com si tots els anys es tingueren que disputar les olimpiades, quan només són cada quatre anys i a més si aconsegueixen ser elegit.

    Hi ha qui són els de països capitalistes de formació i creació com el Barça i els capitalistes provinents de països comunistes per que ho són del equip de la capital com el Reial Madrid i viuen de l’espoli nacional i en tots els sentits de altres comunitats.

    I al igual que els Madrid-Barça han estat un símbol potenciant al màxim des del franquisme i la transició

    I amb la manca de humilitat n’hi ha qui vòl vendrés encara més el país per un partit de fútbol que li diuen ‘clàssic’. Tot i que l’esport en general i el internacional és tanmateix molt interessant.

    Una manca de humilitat respecte el propi país, que porta a la creació de una obsessió excesiva i malatisa en tots els sentits respecte a la capital de l’Estat i a l’inrevés.

    Sota els interesos creats del regim propassat i la seva transició des de una Constitució blindada segons les seves estructures principals.

    On el que parte i reparte cada vez intenta quedarse en la mejor parte.

    I el que no està ben estructurat al país, cau per defecte en les fortes estructures espanyolistes de sempre.

    I per molt que vulguen els principatins, i per molts Estats Units confederats que és vullguen. Al País Valencià i a Canal Nou sempre diran que es subtitulà en valencià l’ànglés com a Portugal ho puguen dir en potugués. I no en gallec o català.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!