Las al jaç

En part, els problemes financers de la Generalitat vénen del fet que no pot crear impostos. És veritat que segons l’Estatut la Generalitat té competència per a establir tributs propis, però la LOFCA diu que els tributs de les comunitats autònomes no poden recaure sobre fets imposables gravats per l’Estat. O sigui que la Generalitat té competència per a crear tots els impostos que vulgui… sempre i quan no recaiguin sobre fets ja gravats per un impost estatal. El problema és que tot està gravat per un impost estatal. Fa trenta anys que els tècnics de la Generalitat busquen fets imposables no gravats per l’Estat, i res: tot ja està pillat.

Tot? No! Respirar no està gravat per un impost estatal. Cada any, la Generalitat dedica bastants diners a controlar la qualitat de l’aire, cosa que es justifica per motius de salut pública: avui mateix la premsa informa que l’OMS ha declarat que la pol·lució atmosfèrica causa 223.000 morts anuals per càncer de pulmó. Però, per què la pol·lució causa càncer de pulmó? Sens dubte, el motiu principal és que la gent respira. Doncs ja som al cap del carrer! Si la Generalitat ha d’esmerçar recursos perquè la població pugui respirar aire net, que creï un impost per respirar!

Avantatges? Uns quants: Crear aquest impost posaria en evidència el cinisme d’un Estat que, tenint-ho tot gravat, fa una llei que diu que les autonomies poden crear impostos si no afecten fets gravats. A més, no el pagaríem només els qui vivim i respirem a Catalunya sinó tothom que vingui a respirar aquí (turistes inclosos). I seria complicat evadir-se’n: si algú declara que durant tot un exercici tributari no ha respirat, o aporta certificat de defunció, o recàrrec al canto.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!