Las al jaç

Cal admetre que, d’entre els tres socis del Tripartit, ERC té un estil propi. Una de les seves moltes peculiaritats és la precarietat dels seus alts càrrecs. Manel Balcells va ser conseller d’Universitats i Xavier Vendrell conseller de Governació durant 15 dies clavats (del 27 d’abril al 12 de maig de 2006); Carod va ser conseller en cap cinc setmanes (del 22 de desembre de 2003 al 29 de gener de 2004); Bargalló va ser conseller d’Ensenyament dos mesos (del 22 de desembre de 2003 al 23 de febrer de 2004, etc.).

Des que ERC ha tornat al Govern, els seus consellers s’han distingit per cessar els alts càrrecs pocs mesos després d’haver-los nomenat. Heu-ne aquí alguns exemples:

     – Joan Plana: Nomenat per Puigcercós director general de Funció Pública l’1 de desembre de 2006. Cessat per Puigcercós el 20 de març de 2007 (3 mesos i 20 dies). Entremig, Plana va adherir-se al Reagrupament de Carretero.

      – Xavier Hernàndez: Nomenat per Huguet director general de Recerca el 7 de desembre de 2006. Cessat per Huguet el 19 d’abril (4 mesos i 12 dies).

      – Maria do Carmo Marques-Pinto: Nomenada per Carod directora general de Relacions Internacionals el 29 de desembre de 2006. Cessada per Carod el 31 de maig (5 mesos i 2 dies).

– Albert Royo: Nomenat per Carod secretari d’Afers Exteriors l’1 de desembre de 2006. Cessat el 31 de maig (6 mesos).

N’hi podríem afegir d’altres, com Josep Antoni Ferré, nomenat per Balcells director general d’Universitats el maig de 2006 i cessat per Huguet l’abril de 2007 (11 mesos).

Aquests dies, sembla que ERC torna a marcar estil propi, ara a l’Ajuntament de Barcelona, on assegura que es quedarà a l’oposició. Diferents persones vinculades al partit m’asseguren que la cosa va seriosament. Seriosa…què? No sé què ho fa, però jo no m’ho crec.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!