Com que històricament, a falta d’estat, a Catalunya els grans museus els van impulsar les administracions locals i la societat civil, aquí només tenim un museu de titularitat estatal: l’arqueològic de Tarragona. Per tant, la Generalitat té competència exclusiva sobre tots els museus, excepte l’arqueològic de Tarragona, sobre el qual només té la gestió.
La paradoxa és que, si bé la Generalitat gestiona tota sola el museu estatal de Tarragona, en canvi comparteix amb l’Estat la gestió dels principals museus no estatals. Per exemple, en el cas del Museu d’Art de Catalunya, l’any 2005 (quan a Cultura manava l’inoblidable tàndem Mieras-Sendra) se’n van modificar els estatuts i, des de llavors, el Ministeri té cinc membres al patronat del museu, i quatre a la comissió delegada. A canvi, els estatuts disposen que el Ministeri aporta el 30% del pressupost del museu.
És a dir: per quatre duros, la Generalitat va cedir parcialment a l’Estat la gestió del MNAC, com ja havia fet abans amb altres equipaments culturals (Liceu, Macba, Palau de la Música, etc.). Això suposa un frau a l’Estatut. És com si l’Estat, a canvi d’aportar uns quants diners, passés a cogestionar la sanitat, l’ensenyament o els mossos d’esquadra.
O sigui que ara no ens queixem. Som nosaltres, qui hem cedit al ministre Wert capacitat de decisió sobre centres clau de la cultura catalana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!