Las al jaç
El blog de Marcel Campà
A Sant Pol, per divendres sant hi ha processó. És una activitat molt popular; es pot dir que hi participa tot el poble: una part per devoció i una altra per tradició. És una processó austera: bàsicament consisteix en dues fileres paral·leles de persones amb vestimenta ordinària i proveïdes del ciri corresponent, que acompanyen un parell d’imatges de l’església que, aquest dia, són tretes al carrer. També hi participa un petit cor, que canta el miserere acompanyat d’un fiscorn (en el cor, no hi sol faltar en Perejaume, però aquest any no hi era perquè estava fent un experiment artístic singular: encapçalava una comitiva que volia provar de sortir de Madrid, i tornar-hi a entrar, a peu).
Fins fa uns anys, a la processó només hi anaven els homes, i les dones es quedaven a casa, a veure-la passar des de la finestra. Les cases tenien les portes i els llums oberts, i moltes finestres eren guarnides amb bombetes o domassos. Els homes, en passar davant de casa seva, feien un senyal amb els ulls a les dones. Era una organització que tenia el seu sentit. (CONTINUA…)
Des de fa un temps, a la processó també hi poden anar les dones, i això ha fet que l’organització sigui més precària. El primer any que hi podien anar dones, jo pensava que, si tothom participava a la processó, no hi hauria ningú que la veiés passar, i això no em semblava que tingués sentit. Potser és perquè, per aquell temps, estava encaboriat amb Schopenhauer: “El món és representació: tot allò que constitueix part del món té, com a condició ineludible, un subjecte, i només existeix per al subjecte.”
Han passat els anys i la processó no s’ha quedat sense subjecte/espectador, en el sentit schopenhauerià, però s’ha anat transformant. En la processó d’anys enrere, els elements actiu (els homes) i passiu (les dones) eren igualment partícips de l’acte: la processió concernia igualment a uns i altres. En canvi, avui es comença a derivar cap a una divisió entre els elements concernits (els santpolencs, homes i dones, que participen a la processó) i els elements externs (els turistes que l’observen, i hi fan fotografies).
Divendres passat, mentre passava la processó, les cases, en general, eren tancades i a les fosques.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una reflexió interessant. Conec aquesta processó i és emocionant per la seva senzillesa i per la manera com és viscuda per la gent, tant la que hi participa com els que miren. Des de fa uns anys, però, hi ha un element que abans no hi era i que resulta pertorbador: els timbals, què hi fan? Aquesta era la processó del silenci, només trencat de tant en tant pel fiscorn i el cor.