Las al jaç

El blog de Marcel Campà

4 de maig de 2007
0 comentaris

La pàg. 139

El meu estimat amic JJ Isern, des del seu bloc “Totxanes…”, m’invita a reproduir aquí el segon paràgraf de la pàg. 139 del llibre que estigui llegint ara. Sembla que això forma part d’una d’aquelles cadenes que proliferen a la xarxa, i que hi participa gent reputada.

Quedarà pedant si confesso que estic llegint “El món com a voluntat i representació”, de Schopenhauer. No he estudiat filosofia i no hi entenc un borrall, però sempre m’ha agradat llegir-ne (per a l’insomni, és ideal). Schopenhauer ha tingut de sempre adeptes fora dels cercles iniciats en la filosofia. El mateix Houellebecq, en la seva última novel·la, el cita vàries vegades. Reconec que a mi també m’agrada.

Fa uns quants dies, quan vaig escriure en aquest bloc sobre la processó de Sant Pol, vaig abastar de la prestatgeria el vell volum d”El món…” per a consultar el concepte de representació. Vaig fer la consulta i em vaig tornar a enganxar al llibre, que ara, passats força anys, torno a llegir. Heus ací la llamborda del segon paràgraf de la pàg. 139, que he traduït del castellà:

“És un error creure que allò que coneixem millor són els fenòmens més freqüents, més generals i més senzills; el que passa és que són els més familiars i ens hem habituat a veure’ls sense entendre’ls. Però tan incomprensible és per a nosaltres que una pedra caigui a terra com que un animal es mogui. S’ha pretès explicar mitjançant les forces més elementals de la naturalesa (gravitació, cohesió, impenetrabilitat) els fenòmens més rars i que només es produeixen per la combinació de certes circumstàncies (per exemple, qualitats químiques, electricitat, magnetisme), i després s’ha pretès explicar mitjançant aquests fenòmens més rars l’organització i la vida dels animals, i fins i tot el coneixement i la voluntat de l’home. Es solen prendre com a punt de partida certes “qualitates occultae”, que hom prescindeix d’explicar ja que es tracta d’edificar damunt d’elles i no d’aprofundir sota d’elles per a conèixer-ne l’essència. Això no pot donar resultat i, a més, un tal edifici és sempre a l’aire. Què signifiquen aquestes explicacions que en darrer terme sempre es refereixen a una incògnita que constitueix un primer problema? És que sabem més, comptat i debatut, de l’essència d’aquelles forces naturals elementals que de l’essència interior d’un animal? No és cert que l’una és tan inexplicable com l’altra? I és inexplicable perquè està mancada de causa, perquè aquella essència és el contingut, el “què” del fenomen, que mai no pot ser reduït a la seva forma, al “com”. Nosaltres, que no fem aquí etiologia sinó filosofia, que no ens acontentem amb un coneixement relatiu sinó que busquem un coneixement absolut de l’essència del món, hem de recórrer el camí en direcció contrària, partint del que ens és més conegut i habitual, del que és més a prop nostre, per a entendre el que és més llunyà, els que se’ns dóna d’una manera més parcial i més mediata; i volem explicar els fenòmens més senzills i més imperfectes mitjançant els més complicats i importants. De totes les coses que m’envolten, excepte el meu cos, només en conec un aspecte: el de la representació; llur essència interior és un misteri per a mi, encara que conegui totes les causes que en determinen els canvis. Només per la comparació amb el que passa en mi quan faig algun acte corporal sota l’imperi d’un motiu, que és l’essència de l’interior de les mudances que en mi determinen les causes externes, puc entendre com canvien els cossos inanimats en virtut de les causes. L’essència íntima dels cossos inanimats només la puc conèixer d’aquesta manera, ja que el mer coneixement de la causa només em fa conèixer la llei de la seva manifestació en l’espai i en el temps.”

(Per desengreixar una mica, deixeu-me dir que l’últim cop que vaig rebre un d’aquells antics papers que t’invitaven a participar en una cadena, se’m demanava que empaquetés la dona i l’enviés a l’últim nom d’una llista que constava al paper. Si ho feia, se’m prometia que al cap d’un més rebria tres-centes dones. En John Delamo, de Konnectikut, no ho va fer i al cap d’un mes la sogra se li van instal·lar a casa).

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!