El principal problema que va tenir el govern tripartit –especialment el primer- és que no era un govern sinó tres. El president, amb sort, dirigia els consellers del PSC, però no tenia cap poder sobre els d’ICV i ERC.
Tot i que el resultat d’aquell experiment va ser precari, el govern actual l’ha reproduït en un dels seus departaments. A l’equip directiu de Cultura hi trobem gent de CDC, encapçalada pel secretari general, Xevi Solà; d’UDC, amb l’ambiciós Fèlix Riera, director de l’Institut de les Empreses Culturals, i dos homes amb fondes arrels al PSC: el conseller Mascarell i Joan Pluma -durant anys, persona de confiança de Joaquim Nadal a Girona-, que és el director general del Patrimoni Cultural.
Com passava al tripartit, el poder del conseller sobre el seu equip de govern és limitat. Pere exemple, el mes de juliol Mascarell va fer aprovar per llei la creació d’una nova –i prescindible- agència pública al Departament de Cultura, una “finestreta única” que havia d’assumir la gestió de totes les subvencions. Però Fèlix Riera no ha volgut cedir el control de les subvencions del seu institut, i ara (cinc mesos després d’haver-la creat) la llei òmnibus ha modificat les funcions de l’agència i ha especificat que la finestreta és única però sense exagerar, perquè l’Institut de les Empreses Culturals reté la gestió del seu ingent paquet de subvencions.
Sigui com vulgui, el fet és que Mascarell fa temps que està de futris. Al palau Marc no guanyen per crits, i diuen que, si passes pel capdavall de la Rambla, del carrer estant pots arribar a sentir les invectives del conseller.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!