UN POEMA D’AMOR NO SÉ SI MASSA EMOTIU, NO SÉ SI ESCRIT AMB EL COR TAN AL DESCOBERT QUE NO HI ESTEM ACOSTUMATS. POTSER MASSA EXPLÍCIT, PERÒ NO M’IMPORTA. VOLIA FER-LO I L’HE FET. ANNA MARIA VILLALONGA ELISA Nom de la músicaés el teu nom,senzill i tendre.Nom que les notes,de conegudes,ja no coneixen. I, tanmateix, un sord insigneque el coneixia-i
En un bloc on tenim com a fita treballar humilment però sense treva per la llengua catalana, no podem deixar d’esmentar una publicació que ens arriba del País Valencià. S’intitula La lluna en un cove. El títol, a banda de suggeridor, no admet dubtes. Malgrat que sigui legítim que el català assoleixi la presència, l’ús i el coneixement
UN ALTRE FET A LAMENTAR. HA MORT LA PIANISTA BARCELONINA ALÍCIA DE LARROCHA I DE CALLE (1923) A L’EDAT DE 86 ANYS. EL MÓN DE LA MÙSICA, EL MÓN DE LA CULTURA, ESTÀ DE DOL.ERA UNA PIANISTA DE FAMA MUNDIAL, RECONEGUDA COM UNA DE LES MILLORS INTÈRPRETS DE PIANO DEL SEGLE XX I GRAN CONEIXEDORA DE
L’ANNA MARIA VILLALONGA VOL COMPARTIR AMB TOTS ELS LECTORS D’EL FIL D’ARIADNA UNA BREU RESSENYA DE LA NOVEL·LA DE CARME RIERA, AMB ULLS AMERICANS. He acabat de llegir fa pocs dies la novel·la de Carme Riera Amb ulls americans. Es tracta d’un relat divertit, punyent i una mica sòrdid que narra en primera persona les
QUAN L’ÉSSER HUMÀ APRENDRÀ ALGUNA COSA? POEMA DE REFLEXIÓ CONTINGUDA. Pluja d’estels.Cerquen el món sorpreses.L’esguard daurat i en pols:son rastre còsmic. El sol també.Rabiüt, abaixa el cap i es fregaels ulls, ardents de foc,sobtat de no trobar-lo. I, anit, la lluna. Perduda, sola,ja no té mareque l’acaroni. On és el blau?On les muntanyes?La ratlla llarga,quasi
UN BREU POEMA. UN PETIT APUNT D’ÍNTIMA NUESA. No sé qui sóc. Em llevo, menjo, treballo, dormo. Somric. Em busco cada dia enmig de la inconsciència, però no em trobo. Transito per l’espai i pel temps. Vull un lloc segur on romandre arraulida com un gat perdut, però no hi és. No sé qui
MOLTES GRÀCIES A TOTHOM QUE ENS HA VOTAT. ESTEM MOLT CONTENTS D’HAVER ARRIBAT A LA FINAL, PERQUÈ “EL FIL D’ARIADNA” ÉS DE RECENT CREACIÓ I ENCARA ESTÀ EN LA SEVA FASE D’INICI. TANMATEIX, HI POSEM TOTA LA IL·LUSIÓ PER MILLORAR-LO DE CARA AL FUTUR. HAVER ARRIBAT FINS AQUÍ JA ÉS UN PREMI.
Un tastet de prosa poètica. Dirigida directament als sentits i a l’ànima. Només cal prémer un botó. Llavors sorgeix del no res i ens inunda. Sobrevola els mobles, les làmpades, les cortines. S’entreté una estona en les motllures dels armaris i de cop fa un salt i s’enlaira enjogassada, gronxant-se amb plaer dins espirals invisibles.
UN POEMA AGRADÓS PER A LA CALOR DE L’ESTIU. L’impossible Ell és ardent, fogós. Ella, rodona i blanca. Ell, groc, despentinat,més aviat un sapastre,que conserva la vidai alhora l’arrabassa. Ella fina, enigmàtica,uns diuen que pitjadafa uns anys pels peus de l’home,que volia tocar-la. S’agraden de fa temps i ell, per poder mirar-la, cada
Un poema poc esperançat. Perquè la vida no sempre és fàcil. Una flor es mor. No hi ha misteri. Els pètals cauen. El seu voltant és ple de pètals podrits i negres. Les arrels seques resten inertes, nodrint la terra. Arrels de les flors mortes que nodreixen la terra en un cicle estrany
Estem tenint un any luctuós. “El fil d’Ariadna” fa poc que existeix i ja hem hagut de ressenyar la mort de dos escriptors. Primer fou Benedetti, ara Baltasar Porcel. Un home innovador, transgressor, atípic, que no resultava sempre agradable perquè molta gent no l’acabava d’entendre. Un defensor de la llengua i de la cultura catalanes. Un gran
SOVINT EN L’AMOR DELS MÉS INNOCENTS TROBEM EL CONSOL I EL RECONFORT DE L’ÀNIMA. És a la meva falda.I el seu ronc suau allibera el meu coscom les gotes de pluja. Contempla els meus ulls.I el to del seu esguardés confiat i tendre. Quin misteri ancestralens sabria explicarcomunió tan perfecta? Només pot ser l’Amor.que dibuixa un
L’Anna Maria Villalonga us ofereix una nova reflexió. No us pot deixar indiferents, perquè parla de la vida i del seu sentit profund. Caminar a les palpentes.Perdre’s en una nit immensa que no és real. Que tan sols existeix entorn del jo. No creure. Sentir el dolorperenne de la buidor de l’homeperdut i sol. I no poder
L’Anna Mª Villalonga ens torna a delectar amb aquest exquisit relat. Ahir El cel és gris i fa fred. Si miro per la finestra, només veig les plantes de la terrassa esgrogueïdes per l’hivern. Més enllà, les persianes obertes dels blocs veïns en el matí de diumenge. Parets i persianes. Un mur. A la llunyania, se
Avui ha mort Mario Benedetti. Ha afegit la seva absència a l’absència dels grans homes de lletres, del grans homes honestos, dels grans lluitadors per la llibertat personal i col·lectiva. Ells marxen i ens deixen orfes, buits. Però ens queda el seu record i la seva obra. Un record gratificant, una obra immensa que commou