Per què dimonis s’ha de celebrar només el dia de la mare? I el de la filla, que també ens ho aguanten tot? Per això jo avui li dedico a ella, a la meva filla Mireia, aquests dos haikus. Alerta! Són absolutament mètricament imperfectes. Ventre de mel,batec profundestel de vida. Amb petit plord’anhel complertt’enfiles.
Continuant amb la blocferidura, encara tenim més preocupacions, amics. Fa uns dies em vaig referir a la recent afecció que patim alguns de nosaltres, els pobres i desvalguts lletraferits, a causa de la irrupció dels blocs en la nostra vida de malalts. Obsessió blocaire. Una conclusió fou que el progrés tecnològic ens ha empès sens remei
No podia deixar passar l’efemèride, evidentment. Avui m’he decidit a fer un petit comentari sobre Joan Maragall. 150 anys del seu naixement. I el 2011, 100 de la seva mort. Les dates vitals del poeta sempre es poden commemorar alhora. Quan estudiava a la UB els cursos de doctorat, vaig tenir una assignatura monogràfica intitulada Rellegir Maragall. La professora, Glòria
Magnífica trobada amb motiu de la diada de Sant Jordi a la Universitat de Barcelona. Encontre de cultures. Conversa entre els escriptors Manuel Rivas i Màrius Serra: “A boca da literatura: memoria, ecoloxía e lingua”Recital de Manuel Rivas: “O máis estraño” Entre els milers d’activitats que hom pot trobar a Catalunya amb motiu de la
Hola a tothom Aquest bloc també ha estat premiat (com “El racó de l’Anna” i “A l’ombra del crim“) amb la distinció “Val la pena”. No tinc paraules. Gràcies, amics. Sou tan bons!!!!
Tants segles anònim i ara li surten autors a tort i a dret. Dues propostes d’autoria d’El Lazarillo de Tormes. Crec recordar que corria el 2003 quan la catedràtica de Literatura castellana de la Universitat de Barcelona Rosa Navarro Duran, després d’anys d’investigació, va treure a la llum la seva teoria sobre l’autoria d’El Lazarillo
Com que no en tinc prou amb la sageta de la literatura, els blocs han decidit sumar-se a la festa. Què hi podem fer, companys blocferits? Al fil novament de les patologies relacionades amb la lletra escrita i llegida, avui vull parlar d’allò que han aportat les noves tecnologies a la nostra malaltia. I ja dic “nostra”
Reflexions serioses d’una lletraferida irredempta Al fil d’anteriors reflexions ja incloses en aquest bloc, totes elles relacionades amb els estranys hàbits i comportaments de lectors i lletraferits, avui us plantejo un altre dubte basat en l’experiència. Una experiència que, dit sigui de pas, em prové de la infantesa més pregona (a l’albada de la meva fal·lera lectora) i que,
Avui, dia 27 de març, se celebra el Dia Mundial del Teatre.Com a investigadora que s’hi dedica, no puc deixar passar l’ocasió de parlar-ne. Tan antic com l’home, Aristòtil el considera el més pur dels gèneres literaris: imita com cap altre les accions humanes. Fa molt que Aristòtil va viure, però el teatre continua commocionant les fibres més pregones de la
Un poema per al meu tiet Ramon Esterri, que està malalt. Una de les persones que més he estimat sempre.Ell em va posar la meva primera injecció (quan jo era un bebè escanyolit i malaltís, amb poquets dies de vida). Sempre més ho ha recordat. També em va comprar molts dels meus primers contes. Molt matiner, després
PER A LA MIREIA TRES IMPERFECTES HAIKUS La flor vermella Molsa olorosa i clara Tu: papallona! Ferma i callada Retrunys d’augustes pedres La nit s’allunya Damunt d’un núvol Entre les grogues ratlles Reneix la vida Anna M. Villalonga (març 2010)
Ha mort un clàssic. Amb ell, marxa també una época. Dos senzills apunts per al record: Quan vaig llegir El príncipe destronado i després vaig anar amb la meva mare a veure l’adaptació cinematogràfica, La guerra de papá. És una remembrança alegre i dolça, un moment que va fer molt feliç, de la mà del Delibes tal
Després dels verbs, arriben els adjectius. Espero que mostrin, nua i diàfana, tota la ràbia que sento. ADJECTIUS INDIGNATS Inconscient, insolidari, egoista, pompós, arrogant, interessat, prepotent, injust, desconsiderat, vacu, envejós, mentider, hipòcrita, egocèntric, superbiós, fals, abusador, barroer, assetjador, morbós, brut, cruel, contaminant, fal·laç, retorçat, salvatge Psicòpata Traïdor Depredador Assassí L’home
Verbs per a un nom propi Insinua, prega, demana, demostra, es deprimeix, remuga, s’embala, somica, emmalalteix, gemega, vessa, tremola, protesta, es lamenta, crida, es parteix, s’enfada, trontolla, es desespera, s’inunda, es trenca, s’enfonsa, crema, plora, clama, esclata, es revolta, exigeix… Agonitza Rebenta Es mor LA TERRA
El llop ha perdut la companya per culpa de l’home. “El cop sec”, és un tret. El llop, plora. Ulls grocs L’udol, lament de plor en la Terra malalta, ressona en solitud damunt la neu. Blancai trista, la lluna, amaga la mirada: no resisteix el crit, que en la vall fa tornada. Un nus té