De nacions, pops i marques
L’ordre de les coses de vegades altera el producte. Tot i que els fets haguessin estat els mateixos, la setmana hauria començat diferent si en lloc que el dissabte s’hagués fet la manifestació més gran de la història de Catalunya i diumenge la selecció espanyola de futbol hagués obtingut l’èxit més gran de la seva història, l’ordre hagués estat l’invers…
Zapatero ha entrat al Congrés al debat de l’estat de l’Estat o de la Nació cavalcant sobre de la Cibeles, quan hi hauria pogut entrar sota la crisi econòmica i la marea humana del passeig de Gràcia. Diuen els estrategs que pretenen entendre i dominar la voluntat ciutadana des del poder que la sentència la va accelerar el mateix president del Govern Espanyol per a alterar el producte. La sentència en final de curs, abans de l’estiu i de les eleccions catalanes, quedaria sepultada pel sol, la calor i la platja. La sentència en tornant de vacances o després d’eleccions a la tardor marcaria absolutament tot el proper curs polític, crucial per a la seva supervivència.
Si ZP hagués pensat en benefici de la democràcia i d’Espanya hagués impedit la sentència. Però la història jutjarà per què calia sentència, per què calia que els fets s’esdevinguessin en aquest ordre i, sobretot els efectes que comportaran. Ara bé, com en les novel·les, sempre hi ha personatges inesperats i incontrolats que condicionen i realcen la història i provoquen admiració pública: l’estrella mediàtica de tota aquest circ políticoesportiu ha acabat sent un pop, el pop Paul, amb els seus moviments i decisions sobre la bandera espanyola.
Des del temps dels romans se sap que quan hi ha problemes de gana, feina i autoestima, la millor cura per a guarir l’ànima col·lectiva dels pobres d’esperit és el circ, la festa i el fum. I si es guanya gràcies a un animal bonastruc, cent per cent endeví, el circ toca la glòria. Com que ara són temps de vaques magres, abstinència i austeritat cal que el circ s’allargui tot el que convingui, perquè els problemes reals s’amaguen sota la conversa de bar, la rialla fàcil, el coixí i l’estora. Només així es pot entendre tanta extravagància com voler comprar aquest pop per fer-ne una mena de santificació zoològica amb diner públic.. a Madrid, evidentment, on decideixen sobre la nostra “solidaritat” econòmica.
I com que és any de mal borràs, calia treure tots els venedors de fum a proclamar que aquesta victòria acceleraria l’economia espanyola, l’ajudaria a superar la falta de confiança interna i milloraria la percepció internacional dels productes espanyols, amb la qual cosa es facilitaria l’exportació i… en definitiva, que correrà el diner i tot anirà millor.
Fins avui, i segons les primeres valoracions, el diner que ha corregut és el del bar, del beure i tabac, del menjar ràpid, de la compra de banderes roges i gualdes… I també el diner de les administracions públiques que han pagat pantalles gegants per a veure futbol que ja es podia veure de franc a casa, que han llogat cadires, han pagat hores extres als muntadors i desmuntadors i han hagut de fer-se càrrec de dany al mobiliari urbà…
Com és palpable, els diners que han corregut tant en un cas com en l’altre són consum i no inversió, i en el segon cas encara signifiquen l’afectació supèrflua de les endeutades arques municipals. Però els especialistes econòmics ens afirmen que sí, que la victòria del Mundial de futbol anirà molt bé a la marca Espanya, tot i que també afirmen que perdre-la no anirà malament a la imatge internacional de la marca Holanda.
Si el Tribunal Constitucional ha sentenciat a cop de Constitució que Espanya és una Nació de forma reiteradament indissoluble, ara no farà res contra aquells que la rebaixen a simple marca comercial en la immensitat capitalista? Demanaran ajut al pop Paul perquè, sota l’aigua i sobre dues urnes, decideixi quin és el futur d’Espanya?
La crisi i els problemes continuarien, i per tant s’agreujarien, però el circ s’allargaria i l’alegria de les ànimes també.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!