L´Uri Rosell, de Puig-reig, el nou referent esportiu català i de país

Futbol-UriRosell-MuntanyaParlar d´algú de casa, en aquest cas de l´Oriol Rosell, Uri pels amics, és fa dificil per la proximitat d´un segal nascut el 7 de juliol de 1992, que té 20 anys , format als equips inferiors del C.E. Puig-reig, -una escola de futbolistes a la catalunya central- i té una carrera esportiva d´èxit per endavant.

De ben jove va entrar a formar-se els equips inferiors de l´Espanyol i finalment va fer el salt als equips inferiors del Barça,des de cadet el 2006, 6 anys estant a la masia, i inclús va està seleccionat per fer fa 2 anys la gira mundial de pretemporada amb el primer equip del Barça, amb la desagradable sorpresa de quan anaven a Estats Units, va rebre instruccions de tenir que deixar el vol, i poder debutar amb el primer equip en partit oficial.
I vist que no tenia la complicitat de qui en aquell moment comandava el Barça B i tenia poques oportunitats d´èxit i fer el salt al primer equip del barça, pren decisió de deixar la disciplina del Barça i aprofita la compatibilitat dels estudis d´empresarials a una universitat nord-americana, amb jugar a la primera divisió d´Estats Units, amb l´Sporting Kansas City,-equip que reivindica amb orgull que l´Oriol Rosell jugui amb la selecció catalana, a diferència d´altres com el Betis que impedeixen que Verdú pugui jugar– i el primer any guanya la copa i enguany, no tan sols guanya la conferència Est sinó que guanyen el títol de Lliga , que a diferència de la lliga espanyola, la regularitat no serveix, ja que es fa play-off, molt a lé stil d´espectacle d´eliminatòries, com ja funciona i es conegut a l´NBA, la cultura de l´espectacle.

I campió, se´n recorda utilitzant el twitter (ai làs), envia piulada amb la copa de campió de conferència a l´assemblea amb l´estelada, demostrant que es pot ser esportista d´elit i defensar els teus ideals sense complexes, posant per davant els ideals personals, als professionals, compatible, cosa que no fan altres esportistes d´elit.I arriba la final, i com a migcampista al minut i mig, es lesiona tot i jugar tots els partits i ser el millor jugador sub21 de la lliga de futbol d´Estats Units.

Ell ve de família de pagès, el seu pare ha recuperat l´ofici de les vaques al solsonès(alguns ens enrecordem com l´avi de l´Uri quan erem petits i encara es podia fer ,distribuia la llet casa a casa o l´anavem a buscar al vaquer Rosell) i ens fa entendre l´arrel amb el territori, a més que ell que ve de família que això de l´independentisme i d´Esquerra Republicana , com a mínim no li queda llunyà( el seu pare l´Àngel Rosell fou tinent d´alcalde per Esquerra Republicana quan ERC tenia l´alcaldia i governava el municipi de Puig-reig, fins la moció de censura de CIU amb discols del PSC per obtenir alcaldia que conserven), i particularment compartir altres records a la llibreria en comú,i l´Oriol Rosell el fet de tenir pares dedicats a la professió de mestre, té exquisit plaer a la lectura i el coneixement.

I al poble que compartim i estimem, Puig-reig, si t´has mogut quelcom ens acabem coneixent i és sobradament conegut, ell que també és un xic veí de Cal Pons (Puig-reig), si més no per la seu dels diables del clot de l´infern, entitat on ell participa com amb la percussió, i que de ben segur com que toca de peus a terra, no deixarà perdre per molt amunt de l´elit qui arribi, malgrat la distància, el poble se l´estima perquè és un bon segal, reivindica que és de Puig-reig i aiò ens omple d´orgull als Puig-reigtencs, icom a detall no intrascendent, la parella, l´Aina és de Puig-reig.
L´Uri és conscient del moment de país que vivim per reivindicar amb naturalitat que som un país normal (recentment ha col.laborat a la campanya d´Òmnium cultural per un país normal) i com vaig dir-li a un directiu actual del F.C. Barcelona, l´Oriol Rosell- per cert no és parent de Sandro Rosell com el cognom pot confondre-, està destinat a ser més d´hora que tard en allò que molts de petits llegiem els còmics d´Eric castel, el jugador del Barça d´èxit perquè ell es reivindica dient que com “a casa” enlloc, ja que l´Uri espera tenir en un futur no molt llunyà una oportunitat a primer nivell, sigui a Barça o a un altra primer equip per mèrits propis amb l´aval del creixement esportiu a la lliga d´ Estats Units.

De ben segur els que l´han descobert recentment, sapigueu que l´Uri, a diferència d´altres és prou jove i innocent com per dir de cor el que sent el seu país, que li cal una consulta i que cal dir un i cinc vegades sí per fer el referèndum d´autodeterminació. I que ens cal molts més Oriol Rosell perquè aquest país sigui normal.

De moment té el seu somni fet realitat, debutar al màxim que ell aspira ,la selecció catalana, ja que ha dit que ell renunciaria a la selecció espanyola, en recent entrevista per la Plataforma Pro Seleccions Catalanes, .

De ben segur, a l´Estadi Lluis Companys en el Catalunya-Cap Verd tindrà el zènit personal de rebre un bany de masses perquè sent l´esport, sent el país i no perd els seus origens de Puig-reig. Només per això es mereix crèixer esportivament per aconseguir tornar a casa, debutant i rebent l´aplaudiment del públic a ell i a tot l´equip en un partit que ara és oficial però aviat sigui com a nació sobirana en competiticions internacionals on l´Oriol Rosell hi tindrà per mèrit esportiu i compromís de país un lloc assegurat. 
Us deixo un vídeo que li vaig fer amb ell el dia de la final de la copa d´Europa a wembley a Puig-reig, quan era campió juvenil blaugrana amb Bartra i altres, i el vídeo d´homenatge a Puig-reig recent.

 Endavant, Uri, el servei al país, amb el teu granet de sorra, no serà en va.
 

Apuntem cap a l´anarquia: Breu història de l´anarquisme. Guia bàsica

Massa sovint per desconeixement es titlla l´anarquisme amb desconeixement, quan esdevé la màxima expressió de l´ordre l´anarquisme, davant del desordre neoliberal.
I per fer pedagogia de forma planera, des de l´assemblea llibertària del Bages amb l´ajut de reedició d´Acció Llibertària de de Sants(Barcelona)(Rosa de Foc), han impulsar reeditar un manual que ajuda a aproximar el lèxic sobre el moviment llibertari i els seus referents bàsics. Una forma senzilla i on-line de immersió en una cerca constant de la llibertat des de la igualtat i la solidaritat, que esdevé l´univers llibertari:

Ensorrant el quart pilar de l´Estat del Benestar: La Llei de Dependència

El que havia de ser amb les pensions, educació i sanitat, el quart eix d´intent de l´estat del benestar , objectiu de garantir des de la socialdemocràcia l´estat del benestar, la llei de dependència, té els dies comptats. Resulta que ni més ni menys, que l´1 de maig del 2013, el govern espanyol del PP va fer arribar amb nocturnitat, un memoràndum dit “Plan Nacional de Reformas “, amb les reformes legals i de retallades socials per complir els objectius del dèficit fixats per la troica de la UE.  I , ai làs, inclou d´una sola plomada retallades en sanitat, acarnissant-se especialment , en el finançament de la llei de dependència, perpetrar una retallada que pot ascendir als 1.108 milions d´euros (equivaldria  a 184.355,6 milions d´ antigues pessetes), i augmentant el copagament als dependents, fins a un 50%.

Aquests fets són la defunció de la llei de dependència (Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència , Llei 39/2006, de 14 de desembre de 2006 ), que va iniciar el desplegament l´1 de gener del 2007. Era l´intent de dotar de qualitat de vida per a totes aquelles persones que dins els 3 graus i nivells de valoració de discapacitat en ser reconeguda, es fa un PIA(Pla Individual Atenció) on es detalla els serveis i atenció personal adequada pel seu grau de discapacitat, sigui a la llar, en la vida diària, amb assistència de treballadora familiar, als centres geriàtrics, centres de dia o serveis especialitzats, amb familiar-cuidador/a (pot suposar dilapidar el fet que hi hagi 431.294 persones cuidadores a nivell d´estat(93% d´elles dones) i crear una reforma laboral encoberta de dones aturades que cotitzen com a cuidadores en règim especial),etc.

 A Catalunya , que té de 270.000 sol·licituds ateses, afectarà a les 150.000 persones amb valoracions de dependència realitzades, 135.000 dependents ja reconeguts. N´hi ha 1.639.990 persones dependents a nivell estatal.

Recordar, que d´una competència que no li corresponia a l´Estat , ja que l´acció social es competència de les CCAA i nacionalitats, a l´hora de la veritat, el PSOE va legislar com una norma estatal. D´aquí que tant el Govern Balear, com la Generalitat de Catalunya i Valenciana, entre altres administracions, han hagut d´assumir pagaments de serveis de la Llei de dependència, per retallades pressupostàries del PP a aportacions de l´Estat el 2012 per import 283 milions d´euros, amb voluntat de centrifugar despesa a les administracions autonòmiques i quedar-se el poder per legislar sobre la Llei de la dependència, a la seva conveniència i arbitrarietat .

No fa massa que el RD 20/2012 impulsat pel PP, ja ha comportat una disminució del 15% a les ajudes per cures familiars, afectant a 400.000 persones a nivell estatal, i la suspensió fins 2015 dels dependents moderats en grau I fins el 2015, a més de suspendre al dret retroactiu a diverses prestacions econòmiques. Resultat: 146.000 de les 170.000 cuidadores han deixat de cotitzar a règim especial de cuidadores de la Seguretat Social.

 Això provoca que amb la nova destralada , amb els nivells d´austericidi aplicats, qui acabi pagant les conseqüències siguin les persones dependents, perquè s apunta al 50% de repagament, per qui s´ho pugui permetre´s, i tenint en compte que les persones dependents en bona part tenen edat avançada, a més de la despesa farmacèutica, és abocar a l´abandonament de serveis derivats de la dependència perquè amb la seva ínfima pensió a majoria, no els arribarà, i això és tant com dir que amb la retallada del PP a la dependència,  pot provocar una pandèmia social vegetativa, no tan sols dels que esperaven el reconeixement i les prestacions de la dependència, que ja estaven en milers de casos paralitzades, a més assistirem al presumpte degoteig del suïcidi assistit per part de l´estat, a les persones que per quadrar el % de dèficit imposat, el que es desquadrarà serà la seva qualitat de vida, l´empitjorament físic i psíquic, l´aïllament social de 1,6 milions de persones, i en el pitjor dels casos, accelerar el procés de pèrdua de vides humanes derivades d´una decisió política, gens innocent i per ser impulsat pel PP, gens “caritativa”.

Davant tot plegat, la resposta és rebel·lar-se ja que el cop al benestar a una part necessitada de la societat, en rebria les conseqüències i aquesta destralada equival a un 2% de les aportacions al refinançament de la banca espanyola, qüestió de prioritats “populars”. Caldrà exigir rectificació urgent i que el Governs autonòmics tenen una oportunitat mitjançant la Cartera bàsica de Serveis Socials respectives d´incorporar serveis a la ciutadania i pressupost, per fer inhabil el memoràndum de retallades pressupostàries del PP a l´atenció i l´autonomia personal de persones necessitades, que es mereixen poder viure en condicions de dignitat.

* Article publicat al número 150 de la Revista Catalunya del maig 2013

Els suïcidis: pandèmia de salut pública, sovint amb rerefons socioeconòmic: Un milió de suïcidis cada any al món. 3000 suïcidis al dia. Un suïcidi cada 40 segons

Símptomes que s´associen a pensaments suïcidis neixen amb la depressió, la desesperança, la incapacitat per a continuar la vida  quotidiana, sentiments de soledat, manca de vincles socials, patiment i dolor interminables per la malaltia física, pensar que la mort és mes desitjable que la vida…molts d´aquests símptomes, s´han multiplicat per la situació socioeconòmica d´atur estructural, manca de perspectives de futur i creixent exclusió social.

I la població ocupada, pateix efectes similars, angoixes i ansietats per la por a perdre la feina, que comporten creixents malalties mentals, derivades de l´àmbit laboral, no reconegudes com a malalties professionals. En els casos més extrems, poden derivar en suïcidi. Cal recordar que el Tribunal Suprem ja ha dictat sentència on reconeix com accident laboral el suïcidi al seu propi domicili.

Segons dades de l´OMS, cada any se suïciden gairebé un milió de persones, el que suposa una taxa de mortalitat “global” de 16 per 100 000, o una mort cada 40 segons.

En els últims 45 anys les taxes de suïcidi han augmentat en un 60% a nivell mundial. El suïcidi és una de les tres primeres causes de defunció entre les persones de 15 a 44 anys en alguns països, i la segona causa en el grup de 10 a 24 anys, i aquestes xifres no inclouen els temptatives de suïcidi, que són fins a 20 vegades més freqüents que els casos de suïcidi consumat.

S’estima que a nivell mundial el suïcidi va suposar el 1,8% de la càrrega global de mortalitat el 1998, i que el 2020 representarà el 2,4% als països amb economies de mercat . Encara que tradicionalment les majors taxes de suïcidi s’han registrat entre els homes d’edat avançada, les taxes entre els joves han anat en augment fins al punt que ara aquests són el grup de major risc en un terç dels països, tant al món desenvolupat com en el món en desenvolupament.

Els trastorns mentals (especialment la depressió i els trastorns per consum d’alcohol) són un important factor de risc de suïcidi a Europa i Amèrica del Nord, en els països asiàtics, però, té especial importància la conducta impulsiva. El suïcidi és un problema complex, en què intervenen factors psicològics, socials, biològics, culturals, ambientals i sovint de naturalesa socioeconòmica.

És evident que la prevenció del suïcidi requereix també la intervenció de sectors diferents del de la salut i exigeix ??un enfocament innovador, integral i multisectorial, amb la participació tant del sector de la salut com d’altres sectors, com ara els de l’educació, el món laboral, la justícia, el dret, la política i els mitjans de comunicació.

De fet s´ha institucionalitzat el 10 de setembre, el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, per tal de conscienciar d´aquesta pandèmia global, es fomenten a tot el món compromisos i mesures pràctiques per prevenir els suïcidis. Cada dia hi ha de mitjana gairebé 3000 persones que posen fi a la seva vida, i almenys 20 persones intenten suïcidar-se per cadascuna que ho aconsegueix.

Una guerra de destrucció massiva silenciosa, i massa sovint silenciada, que ens hauria de fer reflexionar dels valors d´ajuda mútua, del treball comunitari i les condicions d´economia de mercat que impulsen l´exclusió social, i en darrer terme, poden induir també al suïcidi.

Tenim exemples recents en els moviments socials com la Plataforma d´Afectats de les Hipoteques, on l´aïllament individual n´evita el risc de suïcidi en determinats casos pel treball d´empoderament social dirigit a la lluita de la PAH pel dret a un habitatge digne, o els treballs comunitaris de grups d´afectats per addiccions com l´alcohol, el joc, drogodependències, etc . Sovint són fugides endavant, quan el que assenyalen és un problema estructural de model de societat, es digui BCN World, es digui consumisme compulsiu, on el model d´economia de mercat imposa unes normes d´exclusió social a qui no té capacitat econòmica de consum, que cada cop deixa més persones s´aboquin a buscar respostes de fugida ràpida, que provoquen ludopaties i danys psicosocials que deriven en trastorns mentals i de comportament, que agreuja l´aïllament social i posterior exclusió social .

Fins i tot ja es quantifica que els problemes de salut mental poden representar el 4% del PIB d’un país, i la depressió es podria convertir el 2020 en la segona causa de discapacitat al món. Inclús a Catalunya, la Federació Catalana d’Associacions de Familiars i Persones amb Problemes de Salut Mental ha volgut reclamar a l’administració que no disminueixi els recursos destinats a aquest àmbit, ja que ha xifrat en 156 milions d’euros el cost directe que té la depressió a Catalunya, i 580 milions d’euros el cost indirecte d’aquesta malaltia amb el perill que es retiri els recursos que treballen les problemàtiques de salut mental a Catalunya. I aquí el conseller Boí Ruiz hi té una responsabilitat directa. Cal la millora de la detecció a l’atenció primària, per exemple, pot ser una bona eina per fer-hi front, amb recursos humans i econòmics.

A Catalunya des del 2007, a l´inici de la crisi, els suïcidis no han parat de créixer, fins al punt que  el col·lectiu d’homes d’entre 30 i 44 anys, aquesta és la primera causa de mort i la segona en la franja de 15 a 29 anys .

Les darreres dades a Catalunya són escruixidores:  el 2011 van suïcidar-se 478 persones (355 homes i 123 dones). A l´estat espanyol es van suïcidar-se ni més ni menys que 3.180 persones el 2011.   

Una pandèmia social, que supera l´accidentalitat de trànsit, que cal fer surar en el debat públic, que és un problema de salut pública de primer ordre que té efectes colaterals en l´entorn familiar i social prou devastador , i com a societat ens hauria de fer reflexionar i actuar des dels poders públics i des de la societat civil, perquè el dret a viure en dignitat, ningú en quedi exclòs i evitem més suïcidis innecessaris.

En futur no molt llunyà, caldrà que la Cort Penal Internacional, com ja va utilitzar durant els Judicis de Nuremberg (1945 al 1949), ampliï com a crim contra la humanitat els actes d’assassinat massiu en els danys de lesa humanitat els suïcidis d´arrel socioeconòmic com atemptat contra la humanitat. I l´austericidi social de les retallades té responsables amb noms i cognoms de sobres coneguts, per ser els primers encausats i fer que la por, canviï de bàndol.

*Article publicat al núm.152 a la revista Catalunya de juliol 2013 .

Desmantellar els serveis socials públics municipals: nou objectiu del Partit Popular


La modificació constitucional que imposa la supeditació dels pressupostos públics al pagament del  deute, abans que la prestació de serveis socials públics, perpetrat a l´esquena de la ciutadania el 27 de setembre de 2011 per la majoria parlamentària del bipartidisme de PSOE i PP,  mentre a fora del Congrés dels Diputats es manifestaven ciutadans convocats per moviments socials com el #15m i sindicats com la CGT per denunciar l´austericidi econòmic i social perpetrat , ja que es va imposar un límit de dèficit públic del 0,4%(0,26% del PIB en el cas de l’Administració de l’Estat i el 0,14% a CCAA abans del 2020), i que aquests límits de dèficit estructural establerts a l´article 135.2 de la Constitució Espanyola seran vigents a partir de 2020. i que posa contra les cordes la viabilitat del sector públic els propers 8 anys, tot  per la modificació de “la intocable” constitució espanyola, que en aquest cas, “miraculosament” fou modificada per exigències de la troika de la UE en tan sols 2 setmanes. Això sí, s’asseguren a desgravar fiscalment les pèrdues a casinos i deixar de perseguir els 90.000 milions d´euros d´evasió fiscal, que evitarien sofriment i retallades massives i ara ens sotmeten “al rigor pressupostari”.

Aquest fet,  i per tant l´estrangulament lent per l´augment del pagament del deute i els seus interessos, majoritàriament deute privat de la banca  ,rescatada amb fons públics, per davant dels serveis públics bàsics, imposant sostres de dèficit a les diferents administracions territorials que està suposant desmantellament progressiu de serveis bàsics com la sanitat i l´educació, que en el cas de Catalunya, suposa augment de les llistes d´espera, venda d´hospitals i equipaments públics per acabar llogant-los als propis venedors, eliminant  serveis nocturns a Centres d´Atenció Primària(CAP), retallades al Serveis d´Emergències Mèdiques(SEM), augment de taxes universitàries i copagament a l´FP, retallades de PAS i professorat universitari, a instituts, que estan posant al límit el serveis públics universals, que afecten directament a la ciutadania, i que s´han traduït en retallades acumulades de 4.800 milions d´euros, mentre administracions de l´Estat, ni tan sols toquen partides com la de la despesa militar, sense qüestionar la legitimitat d´assumir el deute i dels límits de dèficit i el que comporta a la societat.

I ara pretenen un desmantellament integral de l´administració més propera al ciutadà, l´administració local, amb un avantprojecte de llei que pretén modificar llei 7/1985 de Bases de règim local per podar les competències locals , així com la llei reguladora de hisendes local, per situar límits de la inversió pública a l´esforç social de proximitat dels ajuntaments, i llei 7/2007 de l´estatut bàsic de l´empleat públic i el règim jurídic de les administracions públiques  i del procediment administratiu comú, amb una clara voluntat de retallar el nombre de treballadors públics que atenen a la ciutadania.

El fet és que s´imposa en l´avantprojecte de llei que “Les entitats locals només podran exercir competències impròpies, entenent per aquestes les diferents de les competències pròpies i les atribuïdes per delegació, així com desenvolupar activitats econòmiques, quan no es posi en risc financer la realització de les competències pròpies, no hagi duplicitats amb les competències autonòmiques, i es garanteixi la sostenibilitat financera de les noves competències o activitats econòmiques, respectant en tot cas el principi d’eficiència i la resta dels requeriments de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. A aquests efectes serà necessari l’informe previ de la Comunitat Autònoma en què s’assenyali la inexistència de duplicitats i de l’interventor de l’ens local sobre la sostenibilitat financera de les noves competències”.

Aquest fet suposa l´aniquilació de l´autonomia local , i de les competències en serveis socials que es presten a la població , que en el cas dels serveis socials, atenen a 8 milions de persones a nivell estatal, que es veuran lligats de mans ja que no podran prestar més serveis socials que no li siguin de la pròpia competència, i que en cas de dependre de la Generalitat o el govern de l´Estat si no hi tenen accés, subsidiàriament veuran impedits per ordre de l´austericidi, que tot i gestionar els municipis només el 7,27% dels pressupostos Generals de l´Estat consolidats de 2013 (16133 MEUROS)d´un total de 221.641 MEUROS pressupostats,  tot i  assumir un 23% de serveis impropis, ara en perill de desaparició, i això afectarà directament als col·lectius més necessitats o ja dins l´exclusió social, es tracti d´abandonament assistencial a menors, gent gran, habitatge social, inserció i formació laboral, reforç escolar,ajudes d´emergència social, discapacitats, etc, essent un austericidi social que pretén que la taca de l´exclusió social no sigui l´excepció, sinó la nova norma de la mà de l´”estabilitat pressupostària” ,sota amenaça de retenció de  liquidació de tributs  de l´Estat, en cas d´incompliment.

Si amb aquest fet no és suficient l´avantprojecte de llei del PP, preveu la pràctica desaparició del personal eventual de les administracions locals, restringint-se a tall d´exemple a un màxim d´una persona eventual als municipis de 5000 a 10.000 habitants i de cap dels menys de 5000 habitants, i per tant eliminant-se d´una plomada de serveis complementaris de reforç en l´àmbit social coberts per la majoria de municipis, esdevenint una reforma laboral encoberta des de l´Estat a l´àmbit més proper al ciutadà com són els municipis i altres administracions, que cronificarà encara més l´atur estructural endèmic, a menys que hi hagi una resposta de la societat, que els serveis públics de proximitat, ni tocar-los, ja que ens va assumir més patiment, marginació i exclusió social a barris, pobles i ciutats d´arreu de Catalunya.

Moisès Rial

* Publicat al número 149 de la Revista Catalunya (Abril 2013)

 

Cap a un nou paradigma social i mediàtic de defensa dels drets laborals: el cas de Marcos Andrés Armenteros

Cap a un nou paradigma social i mediàtic de defensa dels drets laborals: el cas de Marcos Andrés Armenteros

El cas de Marcos Andrés Armenteros, treballador acomiadat de Telefónica pel fet de patir una hèrnia discal que el va obligar a estar de baixa per causa mèdica justificada durant un total de 31 dies durant el 2010. Ell, havia treballat com a operador tècnic a Telefónica des de fa més de dues dècades i pateix dolors d’esquena des de feia 5 anys.

Aquesta patologia, que pot ser comú a diversos perfils professionals, se li ha d´afegir a la deriva d´aprofitar la darrera reforma laboral del PP,- que va comptar amb el suport de CIU-, entre d´altres, facilita l´acomiadament de forma arbitrària, degut a que les empreses poden acomiadar un treballador per causes objectives (20 dies per any treballat d’indemnització, amb un any límit de salari) per faltar deu dies a la feina, tot i tenir una baixa mèdica justificada, al llarg de dos mesos consecutius . Aquesta nova regulació s´està utilitzant de forma arbitrària per cometre acomiadaments com el cas de Marcos i tants d´altres anònims, en pro d´ampliar rendes del capital via expulsar treballadors amb drets adquirits, per nous contractes amb subsalaris i precaris, i alhora treure´s de sobre treballadors reivindicatius. Fruit de trobada entre sindicalistes de Telefónica i diputats al Parlament,es forçà reunió amb director territorial de Telefónica a Catalunya,en Kim Faura, i es va garantir no cometre nous acomiadaments similars, però sense voler readmetre a Marcos, malgrat els milionaris contractes públics de Telefónica té amb la Generalitat de Catalunya vigents.

I no oblidem, malgrat el fet de que sigui una multinacional com Telefónica amb capacitat per garantir silencis mediàtics via publicitat, ha tingut una resposta social al carrer,amb vagues de fam incloses,afegint-s´hi solidàriament sindicalistes de diverses organitzacions sindicals.

I el fet que mitjançant les xarxes socials, s’hagi  trencat setge mediàtic, amb Trending Topics a Twitter com #marcosReadmisión en ple Congrés Mundial de Mòbils #MWC13,obra un nou paradigma de la mobilització social i virtual, on qui avantposa maximitzar les rendes del capital, a la dignitat de la classe treballadora i la seva salut laboral, s´exposa a un descrèdit social i de marca davant els propis usuaris i consumidors, a multinacionals com Telefónica/movistar, que ja no tenen el monopoli del control de la informació, en un procés d´empoderament social i d´unió de lluites socials i sindicals en favor dels drets laborals, que en el futur serà creixent i determinant per la lluita continua cap a la justícia social i dignitat dels i les treballadores.

* Publicat al número 148 de la Revista Catalunya Març 2013

Anàlisi de l´avantprojecte de la Llei de l´avortament del PP: el tea party nacional-catòlic contra els drets reproductius de les dones i del conjunt de la societat

Concentració a la Sagrada FamíliaL´atemptat contra els drets a l´avortament lluire i gratuït via l´avantprojecte suposa un retrocés als drets i supòsits legals, que suposa una involució a tens predemocràtics, que serveixen al PP per cotnentar les bases socials més reaccionàries i ultracatòliques , cohesionant el seu electorat a costa dels drets del 50% a viure la seva sexualitat en plenes garanties.
Això suposa un desplegament jurídic que amb urgència el magistrat TSJC Carlos Hugo Preciado posa negre sobre blanc qui retrocés suposa comparant la legislació vigent amb l´avantprojecte de llei regressiu perpetrat pel PP, que suposa derogar la Llei Orgànica 2/2010, retornant al sistema d´indicacions, l´eliminació de les indicacions eugenèsiques, afectant especialment les dones amb menys recursos, en situació d´exclusió social i perspectives de futur,i que la maternitat forçada agravaria la situació de penúria, establint tipus penals a on abans eren drets, fent que el plaç de 15 dies no s´aplica en els avortaments que es practiquin transcorreguts més tard de 22 setmanes d´embaràs, amb un examen judicial de la dona on s´exigeix la ratificació del seu consentiment, on es preveu una audiència de representants legals, curados i interessats per decidir sobre un dret fins ara reconegut, que decideixen en nom de la pròpia dona sobre el seu embaràs.

Es modifica la llei General de seguretat social 14/1986, la llei 41/2002 d´autonomia del pacient/a , la llei 16/2003 de cohesió i qualitat del sistema “nacional” de salut, modificació de la llei 44/2003 d´ordenació de professions sanitàries , modificació de la llei 34/1998 dgeneral de publicitat, per cometre el major atemptat als drets de la dona l´estat espanyol, que passa d´un estat garantista per la dona a exponent dels valors reaccionaris del nacional-catolicisme dl´europa.
Cal donar resposata i crear una llei catalana sobre els drets reproductius que blindi els drets socials de les dones que blindi els seus drets, i de forma proactiva l´administració catalana blindi un model propi que retorni a un model proper a l´avortament lliure i gratuït, fomentant l´insubmissió a aquest avantprojecte de llei lesiu no tan sols per les dones, sinó un atemptat de drets del conjunt de la societat,que afecten, no ens enganyem les dones en el seu embaràs, tinguem clar que és un atemptat al conjunt d´homes i dones en els seus drets de viue la sexualitat plenament i lliurement,sense amenaces de codi penal per poder decidir avortar  .
Aquí teniu l´informe del magistrat:   
 

Inaugurant espai d´opinió i debat

La realitat del dia a dia ens dóna continuament arguments per opinar, contrastar i massa sovint ens dóna poc temps per copsar el que és veritablement important per analitzar i reflexionar.

Obro aquesta finestra d´opinió, esperant aportar un granet de sorra, en la atzagaiada diària de realitat social, econòmica i nacional d´arreu dels Països Catalans,des del compromís d´esquerres, amb una òptica personal vist des de Puig-reig (Berguedà),amb el coneixement de la realitat de país i el compromís que em dóna el treball sindical personal comunicatiu des de CGT Catalunya, des d´una visió llibertària oberta al pols de la societat, un que ve d´una comarca marcada pel moviment obrer del tèxtil i la mineria, els maquis..

Com que en època de retallades públiques en nom de la Troika, ens estan retallant drets i llibertats ens cal garantir la nostra autodeterminació en tots els àmbits, i com cal, aquest bloc du per nom LLIBERTATS.

I com a subtítol d´aques bloc “per vèncer, cal anar-hi, anar-hi i anar-hi” en homenatge a militant d´Esquerra Republicana, Antoní Massaguer , que vaig poder conèixer personalment. Recordar que el 1983 els seus advocats i els de Xavier Barberà i Ferran Jabardo van recórrer la sentència al Tribunal Constitucional d’Espanya. El 1984, la Comissió Europea dels Drets Humans admet la demanda feta al seu tribunal per Barberà, Massaguer i Jabardo. El 16 d’octubre de 1986, la Comissió Europea va donar avís a Espanya per possible existència de la violació dels drets humans.Davant la negativa del govern espanyol, la Comissió el 23 de setembre va dictar per unanimitat que s’havia violat l’article 6.1 de la Convenció Europea, i invitava Espanya a reparar la violació.

A tall de tarannà, també ens ha quedat com a llegat la frase “per vèncer, cal anar-hi, anar-hi i anar-hi” d´una persona que va patir tortures i va aconseguir la primera sentència on condemnava l´Estat Espanyol per tortures.

Un compromís que al seu dia va mobilitzar gent del Berguedà en la seva solidaritat i de gent d´arreu de país, i en favor d´aquesta unió pels drets civils,a qui dedico el subtítol d´aquest modest bloc personal. 
 
També podria afegir altres referents menys coneguts, com el Puig-reigtenc Faustí Llaverias, republicà i doctor,exiliat a Andorra, i afilat de la família de l´expresident d´Andorra, Òscar Ribas, a qui va fer d´assessor polític al seu pare,i que la seva germana tenia de marit a Joaquim Amat i Piniella, conegut per l´obra K.L.Reich , escrit al camp annex de Mathausen.
Benvinguts/des a aquesta petita illa personal de llibertats.

Moisès Rial Medina