BioSofia

Les carreteres que gestiona l?Estat a
Catalunya són doblement mortíferes que les que gestiona la Generalitat. Ho
destaca l?Avui. Totes les intervencions de les administracions sobre l?accidentalitat
vial s?orienten a culpabilitzar el conductor. En part no els falta raó. Mai,
però, els sentim a parlar de l?estat de les vies. L?EuroRap no para, des de fa
anys, de cridar l?atenció sobre els mateixos punts negres de les nostres
carreteres. L?Estat, però, es fa el sord.

Una sordesa que es tradueix en morts. No afirmarem pas que aquestes vies
s?hagin dissenyat per segar vides. Clar que no. Però sí que la passivitat de
l?Estat es manté amb el coneixement que la seva manca d?inversions serà mortal.

És una actitud criminal. L?Estat espanyol té
una actitud criminal envers els catalans. Sé que algú em titllarà de
victimisme. És el costum dels que volen defensar allò indefensable. No sé si jo
sóc victimisme o alguns són ingènuament cecs a cops d?ideologia. Aquí hi ha una
realitat feta números. I una inoperància de l?Estat feta a consciència. Les carreteres gestionades per l’Estat a Catalunya concentren el 30% d’accidents tot i que només representen el 17% de quilometratge. Els números de l’Observatori de Seguretat Viària evidencien que els accidents disminueixen en funció de la inversió en els punts negres. La Generalitat ha invertit el doble que Foment els darrers cinc anys.

No sé si hauríem de parlar d?un terrorisme
vial perpetrat per l?Estat. Però quan molta gent enceta un viatge, sortosament
se li apareixen a la ment aquelles imatges terrorífiques
amb què la televisió ens colpeja cada cap de setmana. I els negres
anuncis de la DAT. Estem davant d?una situació de por col.lectiva que no es fa més intensa pel diferent tractament que els dos terrorismes reben
dels mitjans de comunicació. I per una altra raó més important: la por de la
carretera és àmpliament superada pel plaer que ens proporciona el cotxe. És una situació terrorífica que assumim
voluntàriament per la perspectiva de gaudi final. Però en la carretera ens
l?estem jugant constantment i els imprevistos ens poden sorprendre amb un
resultat fatal. Si en gran part la nostra vida depèn de l?estat de les
carreteres, no invertir-hi és terrorisme. Terrorisme que l?Estat manté a
consciència en les carreteres del nostre país. La manca d?inversions no es
tradueix només en cues i molèsties, es tradueix en vides.

La velocitat mata, la inconsciència també, i
l?animadversió de l? Estat espanyol envers nosaltres dobla la xifra de morts!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!