BioSofia

Si-len-ci. Pronuncieu la paraula escoltant totes les cadències de les seves tres síl.labes. La paraula comença amb un xiuxiueig llarg i dolç, continua amb el suau ressò en la volta bocal i acaba reposant en la vocal més fràgil, la i. La ment que se’n omple  esdevé una alenada pura.

En acabat, s’obre un espai interior que s’expandeix com un cel sense núvols, una ampla clariana, un mar insondable. Es deixonda l’esperit, i una immensitat mai sentida ens penetra.

És clar, entrar a la cambra del silenci demana tancar la porta a un món saturat de sol·licituds innombrables. És aprendre a fer net de moltes coses que ens posseeixen… com també de pensaments que malden per ocupar el nostre oasi mental.

Respirar. Emprendre aquells exercicis que la saviesa dels segles ens ha llegat per netejar mals hàbits fortament adherits. Recloure’s al claustre interior. Remuntar el corrent vers la puresa de la deu.

A poc a poc el gust pel silenci reemplaçarà el primer sentiment de pèrdua de temps. És més, el temps es revalorarà, carregat d’energia, net de futileses i encarant el retorn amb una eficàcia potenciada.

Però ara, reclosos en el centre del nostre ésser, anem teixint una afectuosa i lliure comunió amb tots els éssers de l’univers. Benaurats els amants del silenci!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!