La trappola

Durant gairebé un mes no he tingut cap informació de Catalunya, només alguna lectura ràpida de Vilaweb i els blocs, els resultats i classificació del Barça que són fàcils de conèixer fullejant qualsevol diari vietnamita, o algú amablement pel carrer te’n informa quan respons a la pregunta "where are you from?". A l’arribar a Barcelona em miro l’aeroport i em sembla exageradament petit, també els avions que hi veus són menuts i semblen destinats a cobrir distàncies curtes, sense importància. Agafo la Renfe per tornar a casa, la cinta transportadora del pont segueix espatllada -tres setmanes després- i els viatgers hem de carregar maletes i motxilles. Em trobo amb un tren vell i brut, tot ple de motxillers saxons i japonesos, per uns moments tinc la sensació d’estar encara a Vietnam, en qüestió de trens no hi veig tanta diferència. A l’arribar a Bellvitge una bandera de Barcelona de les antigues em recorda que són les festes de la meva ciutat, està en posició horitzontal deixant clar les franges de la bandera espanyola. Arribo a casa i intento cobrir les meves necessitats primàries el més aviat possible, és a dir: menjar pa amb tomàquet, escoltar els "Antònia Font", llegir el Vilaweb, l’Avui i el Punt, i intoxicar-me una mica amb el Telenotícies Migdia. Tot sembla igual que sempre, continua l’eterna polèmica entre el català i el castellà que tant agrada treure a passejar als dirigents del PSC, gràcies a en Saül Gordillo m’assabento de l’afer del pregó de l’Elvira Lindo. Durant tres setmanes he estat mormolant anglès, francès, italià, i fins i tot alguns pocs mots de thai i vietnamita, i de cop m’imagino en Manolito Gafotas esbrocant-me i dient-me que sóc un provincià i xenòfob, quan n’aprendré a ser ciutadà del món i cosmopolita? Llegeixo també la polèmica amb el CAC per l’anunci de les seleccions catalanes, al bloc d’en Marcús el puc veure i el trobo senzillament genial, és el meu sentiment i el de molts catalans, el mateix que sentia cada vegada que un vietnamita intentant descobrir l’estrany país d’on venia acabava exclamant: "Barselona, aaaaah!!!, Taipanyà (Espanya en vietnamita)!!", i tot seguit l’afegitó "Ro-nal-din-ho"!