Correu Blocs Traductor | VilaWeb.cat
sgordillo | Mitjans | dissabte, 4 de juliol de 2009 | 00:56h
Cal dir que Toni Cruanyes és un professional seriós i discret. Abandona la direcció en funcions del diari Avui després que s'hi trobés per accident amb la marxa imprevista de Xavier Bosch. Va ser Bosch qui el va treure de la televisió per dur-lo al paper, com a número dos quan va accedir a la direcció en substitució del veterà Vicent Sanchis. Cruanyes, doncs, es va trobar al capdavant del diari sense haver-ho esperat ni buscat, i l'empresa el va mantenir a la manxeta amb el càrrec de "director en funcions", en una situació poc agradable quan estàs al capdavant d'un diari en temps de crisi global i especialment de crisi per als diaris de pagament. Cruanyes és seriós perquè l'Avui ha aguantat dignament aquest període d'interinatge, que alguns gairebé situen a partir del dia que Sanchis va haver d'abandonar la direcció. Des de llavors i fins ara, les pàgines del periòdic han experimentat canvis i l'edició digital ha crescut espectacularment. L'empresa també ha posat en marxa edicions territorials, en un gest que pretenia imitar les operacions d'un rotatiu més comarcal com seria El Punt. En canvi, es va frustrar l'operació del Diari de Balears, i durant els últims mesos les especulacions sobre canvis en l'accionariat i sobre el futur més immediat econòmic i de plantilla no han parat de circular. Dia sí, dia també. Comandar aquell diari no és, aparentment, cap diversió ni cap facilitat. La incertesa sobre els amos (la propietat compartida entre Godó i Planeta, amb una participació minoritària del Govern) i sobre els gestors.

Amb això, Cruanyes ha aguantat i ha fet una feina més que correcta. Aquest divendres m'ha enviat un sms dient que marxava a TV3 perquè Mònica Terribas, la directora de la televisió pública, li havia ofert encarregar-se de la informació internacional. (Dic que Cruanyes és discret, perquè dies enrere va evitar donar cap indici d'això en un dinar que vam tenir arran de l'inici de les meves col·laboracions en la secció de Diàleg, gràcies a ell, per cert.) Poc després hem sabut que el director general de l'empresa editora, Carles Flo, assumiria la direcció "en comissió de serveis". Una sorpresa que també posa de manifest la discreció amb què l'empresa ha dut el relleu (el segon en pocs mesos) al capdavant de la direcció. Ningú no s'esperava que fos l'home de l'empresa qui es posaria al front de la trinxera periodística.

Carles Flo és, pel poc que el conec, un professional rigorós que té molt clares les prioritats d'un periòdic com l'Avui en un context dificilíssim com l'actual. És periodista, però el seu fort és la gestió, la contenció de la despesa, el realisme. De fet, els objectius amb els quals hi accedeix a la direcció (a veure què diu demà la manxeta: direcció a seques o direcció en funcions) tenen molt més a veure amb l'empresa que amb el periodisme. Vull dir, que són més de gestió que no pas de continguts, fet que indica que es refiarà molt durant aquests mesos de dos bons periodistes com són David Gonzàlez, a qui conec de fa temps perquè ambdós som del Maresme, i Salvador Cot, amb qui últimament coincideixo en tertúlies televisives. L'únic objectiu de Flo que supera el full de ruta estrictament de gestió és, o això m'ha semblat entendre, la fusió entre les redaccions tradicional i la digital. És a dir, que la convergència arribarà a l'Avui.

La convergència de redaccions està de moda, perquè cada vegada més mitjans de paper aposten per potenciar l'edició digital amb els seus periodistes, als quals pot treure més suc i els quals pot fer lluir més a través de la xarxa. Caldrà seguir l'evolució d'aquesta aposta de l'Avui, com a projecte en paper i digital que, indistintament, té un repte de futur de gran abast. Els diaris en espanyol retallen plantilles a Barcelona. Alguns gratuïts ja han tancat. La competència amb els diaris en català fora de la capital és ferotge. I la publicitat està com està, és a dir, molt malament. Amb aquest panorama, l'aposta del president executiu de l'empresa editora, Antonio Cambredó, per Carles Flo sembla més encaminada a prendre decisions profundes a nivell empresarial mantenint una continuïtat periodística que garanteixi la fidelitat dels lectors, de la mà de l'actual estructura que lideren Gonzàlez (paper) i Cot (digital). El seu nomenament com a director és una metàfora dels temps que vivim. Al sector de la comunicació, manen més els gerents que els periodistes.

Encert i molta sort a Carles Flo i el seu equip!
sgordillo | Mitjans | dissabte, 4 de juliol de 2009 | 00:18h
L'Agència Catalana de Notícies (ACN) ha avançat en primícia la remodelació de la direcció d'ERC, que s'aprovarà aquest dissabte [ACN: Puigcercós integra els carodistes Llansana, Mundó i Salvadó a l'executiva d'ERC i reforça Benach]. En els seus respectius feisbucs, els virtuals nous membres de l'executiva republicana ja han començat a rebre felicitacions. És el cas de la diputada i exportaveu nacional d'ERC Marina Llansana [Facebook], que serà vicesecretària del partit. El secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Carles Mundó, i el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, assumiran una secretaria cadascun en la nova direcció, que visualitza l'acord entre puigcercotistes i carodistes, tancat aquest divendres a la tarda. El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach [web i bloc], un dels artífexs de l'entesa entre Joan Puigcercós [Facebook] i Josep-Lluís Carod-Rovira [web], en sortirà reforçat de l'acord perquè assumirà la presidència de la Fundació Josep Irla [web], fet que li garantirà la continuïtat a l'executiva d'ERC com a membre nat al marge del presència per raó del seu càrrec a la cambra catalana. A part de l'entrada de càrrecs del sector del vicepresident del Govern, els canvis a l'executiva comporten moviments interns entre els més fidels a Puigcercós. El president d'ERC aprofita la incorporació de sensibilitats, tal i com ja va prometre després de l'últim congrés del partit, l'any passat, per enfortir la direcció en un tram final de legislatura decisiu per a les expectatives electorals dels independentistes. Els carodistes que hi entren són de l'òrbita de Carod i de Benach i destaquen per la seva joventut i bona reputació en les facetes institucionals, ja sigui el Parlament o el Govern.
sgordillo | Videoteca | divendres, 3 de juliol de 2009 | 23:30h




L'últim adéu de Catalunya a Baltasar Porcel. L'Agència Catalana de Notícies (ACN) cobrirà demà l'enterrament de l'escriptor a la seva localitat natal, Andratx. Punyent l'apunt d'en Toni Piqué.
sgordillo | Mitjans | divendres, 3 de juliol de 2009 | 00:03h


Aquest és un vídeo intern de l'Agència Catalana de Notícies penjat al canal de l'ACN al YouTube. L'hem projectat en un parell de sessions internes de treball.
sgordillo | Mitjans | divendres, 3 de juliol de 2009 | 00:02h
El periodista reusenc David Fernàndez Solé [bloc] inicia una nova etapa professional vinculada a Punt 6 Ràdio i això l'obliga a abandonar l'Agència Catalana de Notícies (ACN) després de 6 anys. Ho explica a l'apunt Avui he deixat l'ACN, que sona a ruptura sentimental, com si laseena fos una parella. Crec que sí que hi ha un punt de sentiment i d'emoció en això que explica en David, perquè els periodistes ja tenim aquestes coses. La nostra és una feina apassionada. I quan hi ha passió hi ha sentiments i quan hi ha sentiments les ruptures, en aquest cas una nova etapa professional, tenen una component de separació sentimental. Ell s'explica al seu bloc, però a l'altra banda també volem agrair-li la dedicació i la professionalitat. Assumir la cobertura informativa d'un territori (Baix Camp i Priorat) durant aquest temps, segurament els anys més intensos de l'agència, de major creixement, amb la implantació de tots els formats (text, àudio, fotografia i vídeo), és una bona experiència per destacar en la trajectòria d'en David. Des de l'agència, li desitgem a ell i a tots els  seus companys de l'emissora que els vagi bé. Gràcies per la feina feta i endavant! Afortunadament, darrere d'en David arriben altres periodistes que agafen el relleu. Es tracta d'Esther Valcárcel, que juntament amb la resta de companys de l'agència al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre treballaran perquè la informació d'aquest territori sigui de primera com ho ha estat fins ara.
sgordillo | Mitjans | dijous, 2 de juliol de 2009 | 22:37h


Agència Catalana de Notícies (ACN): "Un dia després de l'aprovació de la primera llei d'educació de Catalunya, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha aclarit a l'ACN que CiU ho tindria 'molt difícil' per fer concerts econòmics a les escoles que segreguen l'alumnat en funció del seu sexe. 'Prefereixo parlar de principis i no de prohibicions', afegeix. Una opció que li ha donat el suport de CiU però li ha costat la primera fractura legislativa al govern d'Entesa. Maragall defensa una llei 'de país' que haurà d'aplicar amb els cinc sindicats de l'ensenyament públic en contra."
sgordillo | Avui | dijous, 2 de juliol de 2009 | 07:19h
El diari Avui publica la meva columna Dinamitar la política d'exteriors.
sgordillo | Varietats | dimecres, 1 de juliol de 2009 | 22:45h
Aquest primer de juliol, de matinada, s'ha produït el desenllaç. Les últimes hores havien estat molt dures. Ha mort el meu oncle Manuel Gordillo Lavado a l'edat de 58 anys. En Manolo va venir a Catalunya provinent de Los Santos de Maimona, Badajoz, durant la dècada dels seixanta. Va treballar a la construcció, en un munt d'obres que expliquen l'espectacular creixement urbanístic i demogràfic d'aquesta part del país, la costanera. El meu pare, tres anys més gran, també hi havia treballat, a la construcció. El meu tiet, en canvi, va fer de paleta molts més anys. Era un home fort, d'una energia i força impressionants. Treballava sense límit. De fet, la meva família no sap fer res més que treballar. El meu pare i el seu germà en són un exemple evident d'aquesta generació d'immigrants que van venir a aixecar Catalunya, a pencar-hi. El meu tiet vivia al Poblenou, un barri obrer de Pineda de Mar que va proliferar durant el franquisme a mig camí dels nuclis urbans de Pineda i de Calella, amb el desordre urbanístic habituals del franquisme, amb aquella manca d'equipaments, de serveis, etcètera. El Poblenou és, millor dit, era, un barri obrer, popular, de gent treballadora, de la immigració, un feu electoral dels socialistes de Pineda. Però el Poblenou no és el que era. La immigració més recent i la de la generació dels Gordillo ha quedat integrada en un espai urbà trufat de cases unifamiliars, de pisos de qualitat per als que treballen a Barcelona i es poden permetre de viure al Maresme, a la part nord i popular del Maresme, perquè de Maresmes n'hi ha uns quants. El Poblenou ha deixat enrere l'estereotip de barri modest i desmanegat, niu de ionquis en l'època dels ionquis al carrer, del trapicheo i la immigració africana més primerenca.

Els Gordillo van venir de Los Santos de Maimona, població d'on provenen moltes famílies afincades a Calella i Pineda. Mig Los Santos és aquí. Suposo que abans no es parlava d'efecte crida com ara se'n parla amb la nova immigració, però n'hi deuria haver. El meu pare es va instal·lar a Calella, i va passar de la construcció a l'alta gastronomia passant per la hosteleria pelada de bar de tapes i carajillo d'obrer després d'una llargíssima trajectòria de sang, suor i llàgrimes. Va canviar el totxo per la planxa en còneixer la meva mare, gallega, al bar Los Gallegos. El meu oncle, en canvi, es va mantenir fidel al seu ofici i mai no es va moure del pis de l'avinguda Mediterrània del Poblenou, antigament dit Pueblo Nuevo. En Manolo era un home d'idees fixes i costums. Li agradava treballar la terra, caçar i pescar. N'era un apassionat. El recordo tornant de cacera o de pesca, amb un aspecte físic envejable, robust. Els seus rinxols entre rossos i pelrojos. I un somriure que no sabies si era felicitat no continguda o un punt de murrieria. En Manolo era un home bo i un bon home. Una persona senzilla. Un pèl tossuda, fet a la seva manera. No crec que hagi fet mai mal. Era molt seu, però dubto que algú pugui dir que l'havia perjudicat. Bona persona.

Entre Calella i el Poblenou hi ha molt poca distància, perquè el barri pinedenc és més a prop de Calella que de Pineda. De fet, el Poblenou i Calella són un continu urbà, estan enganxats pel rierany dels Frares. Però tot i la proximitat, hi havia una certa distància. De tant en tant ens vèiem, i potser els últims anys amb major freqüència. Però jo guardo molts records d'infantesa al pis dels tiets del Poblenou. Quan ens visitava l'àvia Maria, al cel sigui. Quina dona més meravellosa. Venia amb l'Estrella, i feien un fifty-fifty d'estada a Calella i al Poblenou, per equilibrar. Aquells estius de petit, aquells jocs amb les cosines i la Feli. I en Manolo que ens aguantava pacientment. Ja fos de visita a casa seva o quan ens canguraven perquè els meus pares eren, encara ho són, esclaus del bar, ara restaurant.

He passat pel tanatori, tornant de Barcelona. Pels pèls. Sempre amb l'ai al cor, amb el temps just. Quan hi penso em sento malament. El poc temps, gairebé nul, que hi dedico a la família en sentit ampli, als familiars que tens a prop. És com si els tinguessis a Los Santos tot l'any. I allà, al tanatori de Calella, m'he trobat la família extremenya que ha pogut venir. L'enterrament serà demà al migdia a l'església del Poblenou. La mateixa que visitava els diumenges amb l'àvia Maria. Una església que ajuda a entendre el Poblenou, que hi ha fet un paper vertebrador. En aquella església es farà el comiat d'en Manolo. El cercle es tanca, i en el meu paisatge nostàlgic té molta coherència.

(Perdoneu perquè aquest apunt no és propi d'un bloc que evita les intimitats, però el bloc sovint és terapèutic.)
sgordillo | Mitjans | dimecres, 1 de juliol de 2009 | 14:23h
sgordillo | Mitjans | dimarts, 30 de juny de 2009 | 18:49h
sgordillo | Rànquing | dimarts, 30 de juny de 2009 | 10:42h
sgordillo | Mitjans | dilluns, 29 de juny de 2009 | 12:18h
sgordillo | Relat diari | dilluns, 29 de juny de 2009 | 00:48h
Entre 2.000 i 3.000 persones, més de 3.000 o unes 5.000, aquesta última xifra segons els organitzadors, però 1.400 segons la Guàrdia Urbana, es van manifestar dissabte a Barcelona reclamant un Acte de Sobirania al Parlament de Catalunya [vídeo de Vilaweb i vídeo de l'Avui.cat]. Les plataformes independentistes que han sorgit els últims anys i mesos es van posant d'acord a l'hora de sortir al carrer. Els mitjans han destacat que els manifestants van escridassar els 8 diputats d'ERC i els 2 de CiU (Josep Rull i Jordi Turull) que els esparaven a les portes del Parlament, al parc de la Ciutadella. Crits de botiflers. Com tothom sap, botifler és un insult. Especialment per als 10 diputats allà reunits, ja que militen en un partit independentista i en un de nacionalista. Si els cridaven botiflers, deu voler dir que els manifestants eren maulets? No. Vol dir que els titllaven de traïdors a la causa sobiranista. Deu diputats de 135 escons, i els escridassen. D'aquests, només els diputats d'ERC van signar en favor de l'Acte de Sobirania. I els escridassen. Aquest és el context de la política catalana en general i del sobiranisme en particular. D'un gran divorci entre els representants electes i determinada societat organitzada i publicada. El malestar creix, l'abstenció de les darreres europees així ho certifica, i en una manifestació sobiranista es crida botilfers als diputats d'ERC i de CiU. És una anècdota? Potser sí. Però indica que alguna cosa va realment malament. Hi ha una desconnexió enorme entre els representants institucionals i els ciutadans més mobilitzats. També una certa manca de respecte, de sentit d'estat. Algú diria que un cert infantilisme, però això aplicat a un moviment de llarg recorregut com l'independentisme seria molt injust.

No sé. Estic un pèl despistat. Perquè si aquest punt d'irreverència, d'atreviment, de ruptura fins i tot, fos sinònim d'un creixement social (també polític?) del sobiranisme encara es podria entendre. Però ja veurem com acaba tot plegat, especialment en el tram final d'una legislatura marcada pel desplegament interruptus de l'Estatut, amb culebrots com el del finançament i la sentència fantasma del Tribunal Constitucional espanyol. Si el moviment social va per una banda i la política tradicional per l'altra, el divorci es mantindrà. En aquest sentit també em desconcerten alguns moviments en l'àmbit del nacionalisme. Per exemple, la insistència del President Jordi Pujol a rebaixar qualsevol possibilitat d'èxit de l'independentisme. Aquesta setmana passada mateix hi ha tornat. Realisme? Potser sí. Però llavors no entenc com es pot conviure a la Casa Gran del Catalanisme amb un Alfons López Tena que publica articles interessants com el d'aquest diumenge a l'Avui, mentre Pujol diu el que diu, per a sorpresa d'alguns encara més despistats que jo. O mentre Artur Mas sosté que un referèndum d'autodeterminació encara empitjoraria les coses, però al mateix temps afirma que si el finançament fracassa Catalunya haurà de superar el marc constitucional. Contradictori en els termes, oi? Però les coses no estan gaire clares, perquè Isabel Clara-Simó va escriure que Convergència ha neutralitzat López Tena i Ramon Tremosa oferint-los càrrecs institucionals. (Als que no ofereix càrrecs també els neutralitzaria o perd.) El notari la respon amb elegància i encert en aquesta carta al director. Una altra vegada el plantejament segons el qual càrrec institucional és incompatible amb acció política decidida. Com si la independència s'aconseguís només a cop de manifestació. O a cop de crit de botifler.
sgordillo | Relat diari | diumenge, 28 de juny de 2009 | 23:43h
El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, Jordi Bosch, anuncia una mesura innovadora per afavorir el sector tecnològic del país. El Govern prioritzarà la compra d'ordinadors i perifèrics fabricats a Catalunya. Ho ha avançat l'Agència Catalana de Notícies (ACN): La Generalitat comprarà ordinadors fets a Catalunya per estimular el sector de les TIC. El màxim responsable de Societat de la Informació, dependent del Departament de Governació i Administracions Públiques, explica l'aposta en el seu bloc personal, a l'apunt De qualitat i de casa, primer. La Generalitat comprarà i, per tant, injectarà diners als productors catalans de hardware, donant prioritat al 'made in Catalunya' per animar el sector. Un gest de compromís amb el canvi de model productiu: passar del totxo a la recerca i la investigació, un camp en què Catalunya pot excel·lir si des de les administracions s'hi fa una aposta clara. Jordi Bosch destaca pel seu perfil resolutiu, i en aquest sentit pretén repartir més el pastís de serveis de Telecomunicacions que el nou Estatut amplia competencialment, donant joc a la indústria de casa en què multitud de PIMES són plenament competents.
sgordillo | Mitjans | diumenge, 28 de juny de 2009 | 23:26h
Cal llegir l'entrevista de l'última revista El Temps a la directora de Televisió de Catalunya (TVC), Mònica Terribas. A la xarxa he trobat aquest resum que publica Tribuna Catalana. Crec que és molt entenedora i necessària després que s'hagi posat més l'accent en el fet que TV3 desapareix després de 23 anys a les illes i no tant en el fet que IB3 aposta clarament pel català. Mentrestant, i esperem que triomfi, comença la campanya per un espai televisiu propi català. És a dir, allò que vam aconseguir a Internet amb el .cat però traslladat a la televisió. Televisió sense fronteres. Un espai català de comunicació que superi les divisions administratives actuals sense haver de caure en il·legalitats. Uns Països Catalans de cultura i comunicació reconeguts legalment, sense els entrebancs jurídics que fan possible l'estrangulació política que persegueixen alguns. La televisió, com el .cat, vaja.
sgordillo | Biblioteca | dissabte, 27 de juny de 2009 | 20:34h

Títol: Joan Laporta. Passió absoluta

Autor: Anton M. Espadaler (Barcelona, 1952) és professor de literatura medieval de la Universitat de Barcelona i articulista. Llicenciat en dret i Doctor en filologia romànica. Ha publicat nombrosos estudis sobre la literatura medieval i moderna. Entre els seus llibres destaquen Una reina per a Curial (Quaderns Crema), sobre la novel·la del segle XV Curial e Güelfa; una Història de la literatura catalana (Barcanova), publicada també en castellà (Taurus), i el recull d'articles de premsa Estiu tot l'any (Quaderns Crema).

Edita: Edicions Dau

Apunt de l'editorial: "Fruit d'una llarga sèrie d'entrevistes amb Joan Laporta, l'autor presenta el retrat del president del FC Barcelona, des dels records d'infantesa i joventut, fins als triomfs d'aquesta temporada. El llibre inclou el període de L'Elefant Blau amb Armand Carabén, la victòria en les primers eleccions i el primer mandat, i les negociacions per fitxar jugadors emblemàtics i que han marcat època, entre els quals hi ha Ronaldihno, Eto'o i els cracks de l'equip que es va coronar a Roma. Joan Laporta també expressa les seves opinions sobre aquelles persones que l'ha acompanyat al llarg del seu periple blaugrana, així com dels entrendors Frank Rijkaard i Pep Guardiola. Una història apassionant i intensa, que es clou amb la tercera Champions i les claus de l'èxit del Barça d'avui."

[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]

sgordillo | Videoteca | dissabte, 27 de juny de 2009 | 20:31h
sgordillo | Mitjans | divendres, 26 de juny de 2009 | 18:51h
La portaveu d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya i dirigent d'Iniciativa, Dolors Camats [bloc i Facebook], considera que la llei electoral no es veurà en aquesta legislatura. Ho ha dit a l'Actualitat Viva, el debat de televisió que distribueix Comunicàlia entre la seva xarxa d'emissores públiques i privades de proximitat i que des de fa poques setmanes presenta la periodista Rita Marzoa [Facebook]. Precisament en aquest últim programa hi vaig participar, juntament amb el també periodista Salvador Cot. I precisament a l'Actualitat Viva va ser on el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, l'únic conseller del Govern actiu al Facebook, va donar la notícia que activava la llei electoral catalana. Una notícia que ha marcat l'actualitat política dels últims dies.
sgordillo | Correspondència | divendres, 26 de juny de 2009 | 18:26h
Obsessió Carod ha tingut ressò fora de la blocosfera. N'han parlat a El Món a RAC1 i també s'hi ha referit el portal Tribuna Catalana.
sgordillo | Observatori internauta | divendres, 26 de juny de 2009 | 17:34h
Mònica Sabata [Facebook] obre el seu bloc. L'exportaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) i actual directora de Linguapax ja té veu pròpia i directa a la xarxa.











Vols rebre els apunts del bloc? Introdueix el teu correu:

Lliurat per FeedBurner



Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

www.flickr.com
Saül fotos Más fotos de Saül

Ver el perfil de Saül Gordillo en LinkedIn

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 80 visites
  • Aquesta setmana: 1968 visites
  • Aquest mes: 1042 visites
  • Des de l'inici: 867818 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 381 visites
  • Aquesta setmana: 5083 visites
  • Aquest mes: 3512 visites
  • Des de l'inici: 639756 visites