Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

16 de maig de 2024
0 comentaris

Prospectiva sobre la violència sociopolítica emergent a Catalunya

Fa dotze anys vaig escriure un apunt dedicat al procés independentista i les possibles violències que es podien desfermar segons com avancés, després de les eleccions de diumenge passat és hora d’actualitzar-lo, en una conjuntura en la qual amb la liquidació del “procés” els actes de violència derivats del mateix estan disminuint per deixar pas a noves expressions de les tensions profundes que coven al si de la societat catalana.

Borja Vilallonga escrivia l’endemà de la jornada electoral a la revista “Mirall” un article titulat, “Les eleccions de l’ordre i el pistolerisme“, del qual val la pena retenir-ne aqueix paràgraf: “Però l’element més xocant i estrident, a banda del col·lapse sabotejant dels trens de rodalies de Renfe en plena jornada electoral, ha estat l’explosió d’odi que ha marcat la campanya. La majoria dels partits, amb dues excepcions notables, han practicat el pistolerisme—una nova mena de pistolerisme. Hem pogut assistir, atònits, a l’espectacle més deplorable del postprocés. Tot el que s’ha dit: els insults, els atacs denigrants i abjectes, les mentides… Tot el que s’ha fet: les caceres de bruixes, les enèsimes cancel·lacions, els escraches, les contra-manis suposadament antifa… La violència que s’ha exercit contra tots i tothom ha marcat la precampanya i la campanya electoral. Els únics que no han adoptat aquestes tàctiques han estat el PSC i el PP. I, en una certa mesura, Aliança Catalana. La resta de partits, líders i seguidors, s’han comportat com vers assassins, disposats a tot, movent sicaris i organitzant processos inquisitorials que haurien d’avergonyir la democràcia catalana”.

La violència woke, l’antisemita i la (falsament) antifeixista estan a l’ordre del dia.

El wokisme ha esdevingut la doctrina multiforme del progressisme d’arrels totalitàries hegèmonic a Catalunya per imposar-se contra les societats obertes occidentals i, en concret, contra les formes de vida i treball pròpies de la catalanitat. La característica de les expressions wokistes és la manca de rigor històric i polític, l’absència d’autocrítica i el gust per la censura com a forma de negacionisme de les realitats que no encaixen amb els seus dogmes. Catalunya, allunyada de tota perspectiva a curt termini de llibertat i prosperitat s’enfonsa en el fangar de la dissolució identitària i la cohesió social. Sota l’aparent restabliment de l’ordre autonòmic espanyol garantitzat pel PSC/PSOE els conflictes socials i ètnics s’incrementaran dissortadament atesa la impunitat de la ignorància i el fanatisme que rauen rere les proclames antisemites, anticapitalistes, islamo-gauchistes, propalestines i tota una llarga corrua d’impostures.

La propagació de l’odi contra Israel en nom de l’antisionisme i la solidaritat amb la “causa palestina” és el preludi de la violència -de baixa intensitat de moment- que s’empra contra la comunitat jueva catalana i els cata-sionistes. Mitjans públics (TV3) i privats (Vilaweb) deslegitiment diàriament Israel a base d’informacions esbiaxades o silenciant les que reflecteixen la realitat dels fets, atorgant via lliure a les derives antisemites que bramen falsetats del tipus “del riu a la mar”, Israel genocida, estat-apartheid, racista i colonialista, equiparant-lo al nazisme. La inversió de la realitat i la història és el prolegòmen dels actes de  violència física.

La violència contra els jueus es compagina amb l’ocultació del gihadisme autòcton, cap informació sobre el grau de penetració entre les comunitats islàmiques i silencia de les detencions aïllades d’individus vinculats digitalment a les xarxes gihadistes.

Unes tàctiques similars s’apliquen a la lluita contra “l’extrema dreta” nostrada, personificada ara per ara per Aliança Catalana. Deslegitimació arbitrària sense dret a rèplica, boicot mediàtic i desinformació sistemàtica. En el cas de Vilaweb, negant fins i tot el caràcter independentista de la formació, excloent-la del conjunt del moviment, adduint que predomina el racisme i la xenofòbia en la seva configuració política. La violència contra l’extrema dreta en nom de l’antiracisme i l’antifeixisme arbitrari està servida i legitimada a l’avançada.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!