Aqueix matí han començat les jornades “Equitat, un antic principi per a un model jurídic de futur: la mediació”, organitzades pel Col·lectiu Maspons i Anglasell.
He estat encarregat de moderar una de les sessions, la dedicada a l’equitat i la mediació, on han intervingut els doctors Gerardo Carballo Martínez i Carles Grima Camps. He aprofitat per introduir de collita pròpia algunes consideracions per tal de diferenciar la concepció jurídica de l’equitat en la tradició catalana respecte de la component del wokisme quan parlen polítiques públiques de Diversitat, Integració i Equitat.
L’equitat és una de les normes supremes del règim jurídic català segons Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966). Al seu llibre “El Dret català”, (Editorial Barcino, 1954) situa com a principis de tot l’ordenament jurídic nostrat la llibertat i l’equitat. Segons aquest principi, contradiu la llei qui, atenent-se a les seves paraules, l’aplica menyspreant el seu esperit. Per aquest motiu el dret català prohibeix l’abús de la norma: qui s’empara en la fórmula legal per imposar un rigorisme contrari al seu esperit.
Aquest criteri interpretatiu lliga amb el redactat de l’article 3 del Codi Civil, que també fa referència a l’equitat com a criteri de ponderació de les normes. També s’hi refereix l’article 111-9 del mateix cos legislatiu quan especifica: ” L’equitat s’ha de tenir en compte en l’aplicació de les normes, si bé els tribunalsnomés poden fonamentar llurs resolucions exclusivament en l’equitat quan la llei ho autoritza expressament”.
Aqueix concepte no es correspon amb la noció d’equitat que empra el moviment woke entès com un component de l’eix d’acció que el caracteritza: Diversitat, Inclusió i Equitat que és l’ariet en la lluita contra les discriminacions institucionalitzades envers les quals adopten la posició dels saberuts més desperts que ningú. Recomano la lectura de l’assaig del politòleg francès Pierre Valentin, “Comprendre la révolution woke”, (Gallimard, 2023). El problema més greu que planteja aqueix corrent ideològic és la negació de la individualitat i la universalitat, considerats dues ficcions sorgides de la Il·lustració, (un producte de l’hegemonia europea desconeguda a les altres civilitzacions), del racionalisme crític i, per contra, la divulgació del relativisme cultural. El seu constructivisme discursiu (el relat) menysprea la realitat i l’esforç per comprendre-la racionalment.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!