Aquesta fase culminant del procés d’extermini dels jueus europeus va estar precedida d’un seguit d’actuacions i multitud de complicitats. A més de remembrar l’holocaust contra els jueus cal estar vigilants contra la judeofòbia i denunciar els discursos racistes que s’emparen rere l’antisionisme. Alertant d’aquest perill, avui fa set anys vaig publicar l’article que dóna títol a aqueix apunt al ja desaparegut setmanari Actual:
Joan B. Culla ha publicat un excel·lent llibre
sobre el conflicte àrab-israelià prenent com a subjecte central d’anàlisi l’evolució seguida pel poble jueu des del naixement del sionisme i la construcció de l’Estat d’Israel fins als nostres dies. Després de Josep Pla, es el primer intel·lectual català que ofereix en la nostra llengua una síntesi completa, rigorosa i original de la realitat d’Israel. L’acollida del públic i de critica ha estat Bona i elogiosa. El silenci ha estat la resposta dels que han fet de la judeofòbia un dogma políticament correcte o un modus vivendi, que son molts a casa nostra. Lamentablement, l’aparició d’un llibre clarificador i desmitificador no comporta immediatament una reflexió autocrítica dels perpetuadors de prejudicis o un canvi d’actitud en la classe política autòctona.Persisteix entre àmplies capes socials una juedofòbia de baixa intensitat que troba normals les desqualificacions més arbitràries a l’Estat i als ciutadans d’Israel, sovint aparegudes als mitjans de comunicació, mentre s’indigna amb els exabruptes de la “Brunete mediàtica” contra bascos i catalans. Uns joves independentistes, amb els quals a priori hauria de compartir valors i principis polítics, omplen Tarragona de pintades amb el lema “Estat d’Israel = Estat feixista” amb la creu gamada dins l’estrella de David empastifant també la casa dels meus pares.
La plataforma “Aturem la guerra” promou una campanya de boicot a Israel de la qual es fa ressò la revista Debat Juvenil, òrgan del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, enmig d’un assentiment generalitzat dels adherits. Són només algunes mostres de conductes, per acció o per omissió, socialment acceptades. Caldria que Culla o algú altre fes un llibre crític no sobre Israel, sinó sobre l’actitud dels catalans envers el poble jueu. Perquè la societat canviï se n’ha de raonar abans la necessitat.
Post Scriptum, 13 de juny del 2017.
Les persistents campanyes BDS contra Israel tenen a Catalunya l’oberta complicitat de partits i mitjans de comunicació, també quan es fa encoberta sota l’aparença de reivindicacions socials autòctones com és el cas d’aqueixa contra la compra d’habitatges a Barcelona per part de societats inversores israelianes atiades pel pamflet racista antijueu “La Directa“, entre d’altres. Si els inversors són musulmans criticar-ho seria una conducta islamofòbica segons aqueixos anticapitalistes nostrats que convergeixen amb neonazis i islamistes en l’objectiu comú de deslegitimar Israel.
Post Scriptum, 14 de maig del 2018.
El triomf clamorós de la cantant israeliana Netta Barzilai al festival d’Eurovisió d’enguany implica que ha obtingut un suport social important arreu del continent desfermant la rancúnia dels BDS que han demostrat un cop més la seva judeofòbia.
Post Scriptum, 5 de setembre del 2019.
El Nacional publica avui que aqueixa nit uns individus han pintat la porta de la principal sinagoga de Barcelona amb la consigna “Free Palestina”, atacant tot un poble pels actes d’un estat (l’israelià) en nom d’una causa fíctícia (la palestina), i després s’indignen si equiparen antisemitisme i antisionisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
http://www.protestantedigital.com/ES/Cultura/articulo/13903/Raices-y-metodos-de-la-intolerancia-en-europa
Atentament, i feliç dissabte