El proper 30 d’abil tindrà lloc a Barcelona, a la seu del Centre Comarcal Lleidatà, la primera trobada d’internautes catalans amics d’Israel.
La cita coincideix girebé amb els actes commemoratius del seixanta aniversari de la creació de l’Estat d’Israel, que s’esdevindrà el proper 14 de maig. Tothom que hi vulgui participar pot inscriure’s-hi escrivint a http://amicsisrael.wordpress.com/.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi em faria vergonya celebrar l’inici d’una neteja ètnica tan abjecta com la que ha practicat i paractica l’estat racista d’Israel.
Això és comparable a la celebració que fan els espanyols del 12 d’octubre
Suposo que si us entesteu a defensar els assassinats massius, l’apartheid i la neteja ètnica que practica Israel contra les palestins i a sobre penseu que la informació està esviaixada és perquè no heu anat mai als terrotoris ocupats i heu vist la mort i la humiliació que practica l’exèrvit israelià. Si us plau, per dignitat. És veritat que molts alemanys van amparar l’horror nazi per por (suposo), però què us porta a vosaltres a emparar aquetes crims inhumans. No teniu vergonya. Visiteu els territoris i obriu els ulls. El somni sionista s’ha convertit en un estat genocida que practica crims contra la humanitat.
És ben curiós això de dir-se d’esquerres i republicà i ser amic del país que manté el record mundial d’imcomplinment de les resolucions de Nacions Unides, un país considerat per la Conferència Mundial d’ONG Contra el Racisme de Durban, com el darrer Estat amb un règim d’apartheid del planeta, el país que segons el Tribunal Penal de la Haya està construint un Mur que té per principal funció separar per raons ètniques el poble palestí de la resta del món.
Jaume ets amic d’un país basat en l’apartheid, que trist, quin greu em sap per Esquerra Independentista tenir un líder que ampari el racisme.
Jaume, on puc enviar-te escrits, ja se que potser una mica inhabitual aquest medi, però sino com conecto.
La commemoració del que els israelians diuen Guerra de la “independència”
no es res mes que la commemoració de 60 anys de netege ètnica, genocidi
i apartheid contra el poble palestí.
paradoxalment defensar l’estat d’Israel significa defensar el feixisme en la seva màxima expressió.
Però escoltem Jaume t’asseguro que tu i tots els feixistes i sionistes de la teva calanya anireu callen un a un d’esquerra republicana,no hi te cabuda sionistes que defensen el genocidi Palestí…
EL que vosaltres commemoreu que pels palestins es
commemora com a la Naqba (catàstrofe)va representar la expulsió per part dels israelians del 75% de la població autòctona la palestina mitjançant la netege ètnica 800.000 persones l’any 1948.
Quin greu, quin fàstic, no tinc paraules…
La creació de l’estat d’Israël, promogut per les potències guanyadores de la segona guerra mundial i en especial la Gran Bretanya que exercia el seu control sobre el territori va obrir la porta als seixanta anys de patiment del poble palestí.
Fou una decisió, com totes les del neocolonialsme, basada només en els interessos i totalment contraria als drets humans de la població Palestina.
Celebrar-ho des de Catalunya de la mà de persones amb projecció pública al nostre país em sembla totalment vergonyós.
desconec per què el Jaume Renyer té aquest bon rotllo amb el poble jueu, però sent síncer no n’he de fer res, i si bé és cert que hi ha hagut diverses ocasions en que l’he vist, metafòricament parlant, a la vora d’Israel o de jueus (d’israelites àrabs em sembla que no l’he vist mai) i que se’m fa molt costa amunt defensar el que està passant, també és cert que les amistats les hem de poder triar amb llibertat i que sentir-se al costat d’un poble que va patir un holocaust, d’entrada no és dolent.
el que passa, i ja us accepto que és incomparable, és el que em passava quan llegia que el cunyat del Joan Laporta era una figura molt important dins l’organigrama del barça i que ho feia de manera simúltanea al seu càrrec i/o vinculació amb aquella entitat d’extrema dreta feixista.
és lícit? doncs sí…per què si fa bé la seua feina, què n’he de fer jo del que faci amb el seu temps lliure???
però clar…tot el que té a veure amb Franco, coi…put que corromp, que diem al meu poble, …. no sé….
la veritat és que, ens agradi o no, dins de tots els col.lectius (nacions, agrupació d’arquitectes, colles castelleres o amics de la punta de coixí de l’alt maresme) tenen persones i actituts que poden connectar amb naltros i amb el que sentim, i d’altres que podem rebutjar totalment…
no m’agrada el que està passant a israel amb els palestins, però sí que la gent poguem triar les nostres amistats (siguin persones, entitats, causes perdudes o grups religiosos)…..tot i que reconec que en un món que tendeix a la simplificació i clarament bipolar (tant pel costat de blanc i negre com pel costat avui sóc feliç avui sóc un desgraciat), ens cal molta pedagogia.
una abraçada
israel es l´unic poble del mon que te rao d´esistir. el van espolsar ingustament de casa seva els romans. els an perseguit tots els europeus duran dos mil-lenis (SOBRETOT ELS FILLS DE PUTA DELS ESPANYOLS) i a mes estant a casa seva que se lan pagat dues vagades. Si els catalans volem se lliures alguna vagada ens em de mirallar amb el poble jueu. SAHLOM ISRAEL.
Quina tela!, ara es veu que les raons del genocidi sionista sobre el poble palestí els hem de cercar en els propis palestins, això deien també alguns alemanys dels jueus al 45. Que sigeu pro-sionistas a favor del racisme i genocidi no te cap perdó pro a sobre dir-se d’esquerres ja es de psiquiatic, feus ho mirr.
Nazisme o sionisme mai mes!
Jaume,
Fa molt de temps que segueixo el teu bloc, i m’interessa molt del que hi dius. A banda de la militància republicana comuna, m’agrada comprovar que tenim amistats comunes, d’aquestes que tant d’odi provoquen en tants intolerants.
Ho ha dit molta gent, i ho hem pensat molts, també, no hi ha cap país que desperti tan d’odi, tantes ganes de destruir-lo, tanta brutalitat contra ell que Israel. Bé, que Israel i Catalunya. Espero que ens poguem saludar al sopar.
Ciutadà i d’altres,
A banda de no repetir-vos tan, i no repetir tòpics, una mica d’estudi no es faria cap mal. Qui va ser aliat dels nazis durant la II GM, va viure tota la guerra a Berlin protegit pel Furher? El gran muftí de Jerusalem, líder dels palestins, que va ajudar a crear divisions musulmanes bosnianes de la SS. Quin va ser el primer estat que va saludar el naixement d’Israel el 1948? La Unió Soviètica! De quina ideologia eren els pares fundadors d’Israel? D’esquerres! Qui no va voler partí el territori antigament sota jurisdicció turca i al 48 britància? Els palestins! Quins estats van intentar liquidar el nou estat? Siria, Jordània, Irak, el Líban i Egipte! Qui va foragitar els refugiats palestins del seu territori al setembre negre? Jordània!
Clar, és que suposo que vosaltres esteu per la tradicional amistat hispano-àrabe, perquè sabeu qui no va voler reconèixer Israel mai? l’Espanya de Franco!
Perdona’m per ocupar espai ens aquestes brètols, però tanta barroeria em fa venir basques.
Quin fàstic celebrar la creació d’un estat racista com Israel, que practica la neteja ètnica. Un estat que menysprea de forma racista la vida dels palestins, com feien els nazis amb els jueus, que legalitza la tortura i l’assassinat de civils com a represàlia, és repulsiu.
Que l’extrema dreta neocon de tot el món, al costat de feixistes com el “defensor del pueblo”, l’excolpista i promotor del GAL Enrique Múgica defensin Israel té lògica, que ho faci algú que diu defensar les lliberatst és senzillament vergonyós, com a català m’avergonyeix gent així.
El mateix fàstic i pena que fan també els defensors del EUA catalans, defensors d’un imperi que a més de les desgràcies que ha fet arreu del món, va sostenir i mantenir Franco un cop acabada la guerra mundial, permetent-li l’intent de genocidi cultural contra catalunya i l’assassinat, tortura i empresonament de milers de catalans demòcrates i, republicans i antifeixistes
Per sort la majoria dels catalans estem al costat del poble palestí i la seva diària i digníssima lluita per la supervivència davant l’opressió sionista
Igual apareixen alguns comentaris en contra teva perquè algu a posat un enllaç al teu bloc a la publicació oberta d’Indymedia barcelona.
Doncs dir que estic molt content de donar suport a la única democràcia de tot l’Orient Mitjà, Israel, i aquests que s’omplen la boca amb Palestina lliure, no se gairè que diuen perquè Israel no s’oposa a l’existència d’un estat Palestí, de fet són els de hamas els que neguen l’existència d’un altre estat al seu costat.
Només els ignorants i els que desconeixen les nostres arrels culturals poden criticar aquesta trobada lliure.
Benvolgut Santiago,
El problema ve quan el senyor Renyer, utilitza els seus càrrecs d’influència per reforçar econòmicament l’Estat d’Israel, tal i com explica el mateix senyor Renyer en aquest enllaç http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/85603
Sincerament, crec que qualsevol Estat que estigui ocupant militarment un poble, sigui el poble que sigui, no se li pot donar un tracte de favor, al contrari, cal pressionar-lo perquè rectifiqui.
Salutacions,
Gisela
En aquest post hi hem pogut llegir tots els tòpics nazis, stalinists i dels acomplexats psudonacionalistes catalans plegats en un. En el fons els àrabs i palestins en particular els importen una merda -molt menys que poden importar a qualsevol ciutadà israelià- . Si els importessin els farien entendre que solament negociant i acceptant un estat àrab que ja haurien tingut el 1947 si la barbàrie islamista no els hagués abocat a l’infern, podrien sortir de l’azutzac en el qual estan posats. O encara creuen que podran vèncer per la força de les armes a Israel i “fotre els jueus al mar” com en 5 guerres d’extermini han intentat fer abm Israel. Recordeu que els àrabs poden perdre mil guerres, Israel ni una batalla.
Amb l’odi que destil·len aquesta gentota que s’anomena internacionalista i nacionalista catalana ( però que simplement són nazis i comunistots) si Israel despareixés com potulen sortirien a matar jueus, com ja han agredit vegades a jueus en molt llocs d’Europa. Com ajueu sé que avui la garantia de que jo pugui viure lliure a Europa és que Israel existeixi malgrat la barbàrie d’aquesta gent. Per tant, aquesta mena de gentota són els mateixos nazis i inquisidors de sempre, els qui ens han volgut matar i exterminar mil vegades en aquests darrers 2000 anys… Els agradaria que ancara anessim amb el cap cot i els fot mol que no hi anem i responguem la seva estultícia, van fer veure que els feiem llàstima quan alguns dels nostres sortien dels camps d’extermini, però simplement era “cuento”, en el fons ens veien derrotats, i en veureque no ho estem se senten fustrats. Des d’aqui el meu més profund menyspreu, un menyspreu inabastable. Gràcies a D’u B”H els meus pares em van ensenyar a no ser com ells, a no deixar-me matar ni a deixar matar els meus, però tampoc a exterminar com ells sovint ahn fet i projecten dient que no saltres ho fem. Si ells fossin els jueus avui no hi hauria cap Palestí -i no paren de créixer en número i un 25% d’Israel és àrab amb passaport israelià- Ells els ahurien exterminats com ho van voler fer amb nosaltres, com s’han matat entre ells, com han eliminat els pobles que els molestaven en nom de l’Europa alguns fins hi tot en nom del comunisme , co stalin… FAN FÀSTIC!!!
ostres sembla que tota la colla de nazis sionistes han vingut cuita corrents a defensar l’estat racista i genocida d’Israel, a exhibir ridículs arguments de legitimitat bíblica, superioritat racial i intolerància i menyspreu contra els àrabs.
El mateix discurs de negar la humanitat i la dignitat a les victimes escollides, el mateix que feien els nazis amb els jueus fan els sionistes amb els palestins.
Com a català i d’esquerres, em fa molta angúnia veure tota aquesta colla de feixistes defensant l’extermini dels palestins, cap demòcrata pot defensar l’estat que practica la neteja ètnica, un dels estats més antidemocràtics d’occident.
Visca la llibertat del Països Catalans i Palestina!
Esclafem el feixisme sionista! esclafem als hereus de Jabotinski, als portaveus del racisme sionista, prou insultar les victimes de l’holocaust justificant l’extermini de Palestina, el caràcter inhumà i totalitari sionisme està cavant la tomba de la desaparició del seu estat artificial racista i infame, odiat per tota la humanitat, com el caràcter inhumà i totalitari del nazisme vafer impossible el somni expansionista d’alemanya
Si pels carrers de Jerusalem, Holon, Tel Aviv, Ashkelon, Ariel, Rishon LeZion, Haifa, Safed, Ashdod o Efrat veieu persones de raça negra: són jueus.
Pràcticament és la primera vegada que interving en aquest tipus d’aportacions, que per ser semiclandestines afavoreixen la descàrrega de les passions, siguin en el sentit que siguin.
Prefereixo la racionalitat i un marc de debat més ponderat, inclús en les formes, i aquí de vegades n’hi ha que es deixa anar sense cap mirament.
Si la cosa és de commemorar l’aniversari de la creació de l’Estat d’Israel, jo no puc fer una altra cosa sinó de celebrar-ho amb gran alegria, perquè finalment el poble jueu disposa d’una llar nacional pròpia, i no haurà de patir la desgràcia de ser un poble maleït arreu del món, amb la conseqüència de milions de morts al seu càrrec, per l’única raó de la seva existència.
Apart, Israel és una societat modèlica en molts aspectes, ja des de la seva creació, en una multiplicitat d’àrees.
Per desgràcia ha de lluitar cada dia per la seva supervivència, bé sigui contra terroristes que es mouen per un imperatiu fanàtic de base religiosa (molt més que no pas territorial), bé sigui contra una classe benpensant europea que no es vol enrecordar de les malvestats que va prodigar contra aquests ciutadans.
Fa una setmana em trobava a Madrid per motius de feina, eren gairebé les nou del vespre, tenia el cap com un timbal (el mòbil no havia parat de sonar tot el dia). Havia seguit amb atenció les ponències de la jornada, el dinar amb els companys de professió d’arreu de l’Estat, l’intercanvi d’opinions..tot plegat. Un cop a l’hotel, després de contestar els correus imprescindibles havia de redactar l’apunt del dia d’aquest bloc que ha esdevingut més que un entreteniment, una passió reconfortant. Però ni consultant la premsa, ni repassant mentalment alguna de les converses del dia, trobava cap argument raonable per ser exposat públicament. Llavors vaig parar compte en un correu que m’havia enviat Mila anunciant la trobada d’internautes amics d’Israel. Només vaig tenir esma d’escriure el títol i l’enllaç en el que ha esdevingut el post més breu de tots els que diàriament he escrit des de que vaig obrir “Per l’esquerra de la llibertat”, el 18 de juliol de l’any passat.
L’impacte d’aquest apunt ha estat espectacular: més de vuit-centes visites en una setmana, gairebé vuitanta comentaris (només un de meu agraint les paraules d’Ariel Serra envers la meva persona). Avui intervinc per mostrar el meu reconeixement a tots els que defensen la llibertat dels pobles, els que porten Israel al cor i els que, sigui quina sigui la seva prioritat i simpatia respecte de les diverses nacions en conflicte, respecten el dret a existir dels altres. No he censurat ningú, fins i tot els que m’insulten sense coneixer-me, penso que les causes nobles es distingueixen de les que no ho són per les raons dels que les defensen. La causa d’Israel ha estat sostinguda en aquest debat per persones majoritàriament desconegudes per mi, (fins i tot un àrab israelià que des de Jerusalem ha deixat el seu parer escrit en anglès). Llevat dels que expressen odi i ignorància, els demès tenen el meu respecte tot i que no la meva complicitat, aquesta la reservo pels companys que tot defensant Israel, són un baluard de la nostra llibertat com a catalans. Xalom.
Israel és la solució, l’exemple democràtic, de llibertats, de progrès, de multiculturalitat, de respecte a les minories… per tant cal celebrar el dia 7 els seus 60 anys, com un acte de justícia vers un poble que reclama el seu dret a viure a la terra d’on va ser explulsat per Roma.
La Declaració de la Independència de 1948. Hakhrazat Ha-Atzmaút. És la declaració de la creació de l’Estat d’Israel en finalitzar el Mandat britànic a Éretz Israel, el divendres 5 de Iiar de 5708 (14 de maig de 1948). David Ben Gurión llegí el text de la Meguilat Ha-Atzmaút (Document de la Independència). El mandat finalitzava la mitjanit del dissabte, però es llegí abans per tal de respectar el xavat. Milers de sionistes començaren a construir les bases d’un Estat democràtic com a emigrants a finals del s. XIX i principis del s. XX. Els diaris àrabs reflexaven l’any 1932: “els nostres dirigents dormen, els jueus es dediquen a comprar terres”…
És lamentable comprobar que sota els títols nobiliaris”independentista” i d'”esquerres” s’maga gent intolerant que parla “d’aixafar” el sionisme, com quan a la facultat parlàvem d'”aixafar” el capitalisme. No es pot ser d’esquerres i intolerant i no es pot ser d’esquerres i un profund demagog. Hi ha una diferència abismal entre l’estat israelià, el govern palestí i els dels països del voltant. Defensaria les llibertats el senyor Joan Foix si visqués a Gaza, o a Síria o a Aràbia Saudí, o a Egipte, o a Líbia, o a…? El deixarien?
No estem davant de la mutació d’una fòbia? Les fòbies em suggereixen repugnància i rebuig extrems, patològiques. La judeofòbia religiosa (antijudaisme) evolucionà cap a judeofòbia biològica (antisemitisme) recordem loa EXPEDIENTES DE LIMPIEZA DE SANGRE, per tal mutar cap a judeofòbia política (antisionisme i/o israelofòbia). Digueu-li com vulgueu! estem davant d’Israelòfobs!
Xalom amics d’Israel,
És la primera vegada que participo en un debat obert amb tots vosaltres.
Encara que no sóc jueva també porto Israel al cor i en apropar-se aquest 60è aniversari de la seva fundació vull sentir-me al costat de l’únic poble del món que té més raó d’existir.
Israel l’única democràcia de tot l’Orient Mitjà, un país dinàmic, fascinant i commovedor és el fruit d’un somni realitzat després d’una inacabable Diàspora. Treballant de valent aquesta gent ha sabut (entre altres coses) drenar pantans infectes i menar l’aigua necessària per tot el desert.
Crec sincerament que només aquells que desconeixen el sacrifici que ha suposat portar a terme tot aquest projecte poden mostrar menyspreu i antipatia vers els israelians.
Malgrat les hostilitats que reben a tort i a dret Israel és l’únic país que ha estat capaç d’integrar a cents de mil·lers de persones de llengües i cultures diferents, aconseguint aixecar amb l’esforç i el treball comú una societat culta, pròspera i admirable.
Cal congratular-nos plegats, però sobretot i ara més que mai brindar-los el nostre recolzament incondicional.
Bon cap de setmana, shalom shabat
Montescoda
No he llegit tots els missatges, però penso una cosa: Existeixen israelians demòcrates, defensors dels drets humans, dels drets dels pobles. Però l’estat d’Israel no actua precisament amb mans blanques contra els seu propi poble ni contra el poble palestí.
Jo en tot cas us respecto, però formo part de “Palestineblogs”, doncs els palestins són els oprimits, ara per ara, i els israelians els opressors.
I m’inetressa la cultura d’Israel, la trajectòria de la seva gent… però no comparteixo gens ni mica l’opressió a que sotmeten als palestins, el no reconeixement dels resultats de les urnes, tec.
´
Copio i enganxo un escrit de Ghandi sobre Palestina.
Ghandi Sobre el Conflicto Palestino – 1938
“Palestina pertenece a los árabes de la misma manera que Inglaterra pertenece a los ingleses o Francia a los franceses… Lo que está sucediendo en Palestina en la actualidad no puede ser justificado por ningún código moral de conducta… Si ellos [los judíos] tienen que considerar a la Palestina geográfica como su hogar nacional, es incorrecto que entren al país bajo la sombra de los fusiles británicos. Un acto religioso no puede ser realizado con la ayuda de bayonetas o bombas. Pueden asentarse en Palestina sólo a través de la buena voluntad de los árabes… En la situación actual, son los copartícipes de los británicos en el despojo de un pueblo que no les ha hecho ningún mal. No estoy defendiendo los excesos árabes. Desearía que hubieran escogido el camino de la no-violencia en la resistencia contra lo que consideran justamente como una invasión inaceptable de su país. Pero, según los cánones aceptados de lo que es justo o injusto, no se puede decir nada contra la resistencia árabe frente a desventajas abrumadoras.