Avui s’ha celebrat al monestir de Poblet un acte institucional commemoratiu del vuit-cents aniversari del naixement del rei Jaume I.
Hi han assistit els presidents d’Aragó, Catalunya, Balears (el de la Generalitat Valenciana hi ha enviat la consellera de cultura). El parlament més rellevant, amb més sentit nacional, ha estat el de l’abat mentre que els dels notables autonòmics no han passat del convencionalisme políticament correcte. Tot i això, l’acte d’avui confirma una vegada més el gran potencial simbòlic de Poblet com a referent de la consciència nacional comuna de tots els territoris de llengua catalana (i fins i tot, també per Aragó).
El president Tarradellas hi va dipositar el seu arxiu personal, i seguint els seu exemple altres personalitats catalanes han fet el mateix. A començaments del segle vint a Poblet s’hi celebraven trobades dels literats de la renaixença catalana i, esporàdicament, algun aplec catalanista. A l’independentisme català contemporani li falta incorporar els llocs clau de la història nacional, com Poblet, al seu projecte de reconstrucció nacional. Efectuar actes polítics amb voluntat de transcendència històrica en indrets com aquest reforçaria la credibilitat i la determinació de les propostes i els actors independentistes.
Post Scriptum, 20 de gener del 2016.
El nou abat, Octavi Vilà, afirma en una entrevista al diari El Punt: “Poblet és el referent de la identitat política al país”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord en la teva proposta: Poblet va ser reconstruit gràcies a la ferma voluntat d’un reusenc il·lustre: Eduard Toda i Güell En record seu, a la biblioteca del monestir en destaca un retrat seu. Hem de començar a parlar de sumes i deixar les divisions i restes.