En el diari basc Gara publico, en l’edició d’avui, aquest article que signo com a president del Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació. El 9 de agosto pasado se ha cumplido el primer aniversario de la entrada en vigor del nuevo Estatuto de Autonomía de Catalunya. La efeméride ha pasado sin pena ni gloria. Sólo un artículo del
Albert Botran ha publicat al portal independentista “Llibertat.cat”, el proppassat 4 d’agost, aquesta ressenya amb el títol “Recepta per a l’independentisme: ideologia i estratègia”. Jaume Renyer té una trajectòria política particular. Va començar militant al PSAN i va fer estudis de Dret que l’han portat a ser membre del Consell Consultiu i secretari municipal a
Sovint apareixen entre els blocaires sobiranistes comentaris interrogant-se sobre si l’efervescència de l’independentisme a la xarxa no és sinó un miratge. Les formes de vida social han experimentat una forta estandarització en les darreres dècades, sobre tot a les ciutats, i els senyals de catalanitat, la llengua en primer lloc, han experimentat un retrocés significatiu.
El passat 14 d’abril, pel Canal 33, es va emetre el documental elaborat per David Bassa “Terra Lliure, punt i final”. Ha estat una iniciativa encertada i rigorosa que ha trencat el silenci imposat sobre l’independentisme combatiu dels anys vuitanta. Dels comentaris que ha suscitat la seva emissió, els més interessants son els publicats sota el
“Itàlia no existeix”, de Sergio Salvi, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 2004. Aquest llibre va ser escrit per l’autor l’any 1996 i vuit anys més tard va arribar al públic català gràcies a l’encertat criteri dels responsables de Curial. Sergio Salvi és un intel·lectual italià que des de l’any 1973, quan publicà “Le nazione proibite”, ha dedicat el
Aquest matí, en el funeral i homenatge a Lluís Maria Xirinacs, tant a Santa Maria del Mar com després al Fossar de les Moreres, entre la multitud, he reconegut rostres que no veia des de fa anys. Hi havia membres dels moviments catòlics que aixoplugaven les activitats antifranquistes, militants del PSAN que em van guiar
Francesc de Carreras publica avui a La Vanguardia un article, titulat “Quosque tandem, Catilina, abutere patientia nostra”, en el qual dona la seva versió sobre la demagògia i la realitat de la política catalana actual. Segons ell, en els darrers trenta anys la política de casa nostra ha estat instal·lada en la demagògia i el somni català. La
Castanyet és un llogaret del terme municipal de Santa Coloma de Farners on Lluís Joanico, la seva dona Elisenda i Anna, la filla, hi tenen obert un restaurant de bon menjar.Els pèsols a la menta i les viandes a la brasa són les especialitats de la casa. Un indret acollidor on no hi falta l’estelada
Aquest matí papallonejava pel Born i voltants i m’he apropat al Fossar de les Moreres. Hi havia unes quantes flors en memòria d’en Xirinacs. M’he preguntat pel caire que prendrien els actes commemoratius que s’hi celebraran enguany. He recordat la frase de Jordi Carbonell, un dels referents ètics i polítics del país, pronunciada en aquest
La notícia de la mort, conscient i volguda, de Lluís Maria Xirinacs Damians m’han fet sentir una profunda tristor, alhora, un munt de records m’han vingut a la memòria. El meu pare, a la primeria dels anys setanta del segle passat, escoltava gairebé totes les vesprades, les emissions en castellà de Ràdio París i la BBC de
“Macià”, de Ramon Arrufat Arrufat, Editorial Fonoll, Juneda, 2007. L’editorial Fonoll és una emanació de la revista del mateix nom que, a més de la tasca informativa local, aglutina una colla de joves historiadors i amants de la cultura dedicats a la recuperació de la memòria republicana i nacionalista de la localitat garriguenca. Els vaig conèixer ja
Joan Roy va publicar l’article “La crisi d’ERC” el 28 de juny de 2007 al diari El Punt que incloïa un referència al meu llibre “L’esquerra de la llibertat”. “La gran abstenció registrada a les últimes eleccions ha fet esclatar la crisi de la classe política catalana. Al PSC, per la greu dimissió del seu
Avui, 9 d’agost es compleix el primer aniversari de l’entrada en vigor del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Fora del president Montilla, i dels mitjans de la premsa del règim, gairebé ningú d’entre la classe política ha fet referència a aquest fet. Pel camí, l’Abat de Montserrat i l’anterior president Pasqual Maragall entre d’altres,
El proppassat 31 de juliol vaig escriure un apunt, titulat “Apagades: quina resposta ?”, en el que em demanava com reaccionarien Esquerra i les entitats cíviques i sindicals davant l’evident fallida dels serveis estatals a casa nostra. Dissortdament, la direcció d’Esquerra no ha estat a l’alçada del discurs teòric del sobiranisme pràctic. Si amb
“L’idée républicaine en Europe. XVIII – XXI siècles. Histoire et pensée universelles”, de Paul Baquiast i Emmmanuel Dupuy, L’Harmattan, París, 2007. Vaig conèixer Emmanuel Dupuy fa uns quants anys, quan vaig tenir ocasió de participar en un col·loqui sobre el republicanisme a l’escola d’estiu del Parti Radical de Gauche, que era la formació on ell