Aquest matí, en el funeral i homenatge a Lluís Maria Xirinacs, tant a Santa Maria del Mar com després al Fossar de les Moreres, entre la multitud, he reconegut rostres que no veia des de fa anys.
Hi havia membres dels moviments catòlics que aixoplugaven les activitats antifranquistes, militants del PSAN que em van guiar en les primeres passes de la lluita independentista, el “Sord” entre altres, històrics del Front Nacional i de Terra Lliure i amics vinguts des de pobles del Camp de Tarragona com el Lluís de Constantí i la seva dona.
Els actes de comiat i homenatge a Xirinacs han aplegat bona gent del país, els patriotes que generosament, estimen la terra i fan allò que poden per veure-la lliure. No calia coincidir amb el pensament i l’acció de Xirinacs per assistir al seu adéu, només calia el compromís de sentir-se membre del nostre poble.
Xirinacs, per raó de la seva notorietat, ha rebut el seu reconeixement pòstum. Mentre contemplava als assistents em preguntava quants rebrien alguna mena d’agraïment dels companys, del partit on militin, de l’associació a la que pertanyin. El nostre és un poble amb la memòria col·lectiva mediatitzada, amb un present polític que no valora ni l’esforç ni el coratge dels que han estat represaliats pel seu compromís patriòtic.
Ha estat una bona iniciativa que els locals de l’Associació Memorial 1714 acollissin el fèretre de Xirinacs per a un darrer homenatge. Caldria fer el mateix amb altres reconeguts patriotes. Avui no hi ha hagut retrets a cap dels professionals de la política que hi assistien, no era ni el lloc ni el moment. El Fossar de les Moreres ha d’ésser efectivament l’urna de l’honor, lloc de trobada i de reconeixement per a tots els patriotes catalans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja esta, ja l´hem enterrat com un patriota català.El que se li va negar en vida -respecte i homenatges-,se l´hi ha fet un cop mort.Així som els catalans,honorem els nostres morts- i sobre tot els lloem-,i menys-tenim als nostres vius, i els mantenim ben lluny de nosaltres, no sigui cas que es prenguin per il.luminats i una mica ‘torracollons’,i ens diguin allò de ‘son coses del Xiri’.Poca gent va esta el seu costat,però molta no volia falta en el seu adéu,no fos cas que els titllessin de poc patriotes.
Així som els catalans, volem l´independència, però acaben guanyant els de sempre -els que no la volen-,que acaben comprant per quatre rossegons el silenci dels que la volien.