Amb aquestes tres lletres s’identifica a partir d’avui un nou moviment independentista català que aspira a renovar veritablement les formes d’actuació i organització assajades fins ara per altres iniciatives precedents, com Sobirania i Progrés i la Plataforma pel Dret de Decidir.
Amb el referent de l’Assemblea de Catalunya a la llunyania, aquest projecte cívic-sense pretensions electorals però sí voluntat estratègica- llargament gestat per un col·lectiu divers de persones amb trajectòria independentista acreditada aspira a omplir un buit en l’espai públic català. Més enllà dels partits independentistes realment existents a la vida parlamentària que es desenvolupa al Parc de la Ciutadella existeix la necessitat de dotar a la munió de gent que ha fet possible l’èxit de les consultes locals sobre la independència de Catalunya d’un organisme participatiu, estable i suprapartidista. La causa de la llibertat de Catalunya necessita debat d’idees, propostes innovadores, nous actors més que padrins. La responsabilitat del MxI és generar una dinàmica de mobilització social en el marc d’un conflicte jurídic i polític amb l’ordre estatal, i crear les bases d’un procés de construcció política de la nació catalana emergent.
Si MxI encerta el camí, d’aquí a poc temps no serà possible als partits parlamentaris contradir en la seva actuació institucional allò que prediquen a la ciutadania. És a dir, això que passarà demà, CIU abstenint-se per permetre que el bloc espanyolista del Parlament barri el pas a una proposició de llei independentista, passi impunement. O que la mesa del Parlament a la passada legislatura -amb Benach al capdavant, el mateix que avui apadrina (segons els amics de l’Ara) la crida del MxI- veti per tres cops l’admissió a tràmit de tres ILP en pro del dret d’autodeterminació.
Personalment, sóc entre els convocants de la conferència nacional per a l’Estat propi prevista pel proper 30 d’aquest mes d’abril. No he participat activament en els treballs previs, només hi he donat suport i ho continuaré fent a partir d’ara perquè crec que aquesta vegada la iniciativa està ben plantejada i apareix en el moment històric oportú.
Post Scriptum, 24 de juny del 2023.
Del MxI en va sorgir l’ANC, un dels pilars fonamentals de l’independentisme d’ençà el 2012 i ara, junt amb el Consell per la República, el referent de la continuïtat de la lluita d’alliberament nacional. Significativament, els qui es vanten de ser la “vella guàrdia” de l’ANC (Miquel Sellarès, Pere Pugès, Jaume Marfany, entre d’altres), actuant com a gregaris d’ER, (via Josep Huguet) són els qui ressuciten el MxI per neutralitzat l’ANC i impossibilitar la “llista cívica” com a alternativa a la fallida dels partits retro-autonomistes (Junts per Cat, ER i CUP). Aqueixa gentola que s’autodenomina “exigents” són en realitat sicaris del “filldeputisme” aplicat exclusivament contra l’independentisme, mai contra el poder espanyol i els seus subalterns. La conferència per l’estat propi que promouen no té cap proposit efectiu digne del seu lema, només entabanar patriotes desorientats, augmentar la confusió existent, diluir responsabilitats dels dirigents mentiders i mesells i evitar un càstig electoral a les respectives formacions, especialment a la trepa que comanda Esquerra vers l’autodestrucció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No hem d’esperar que la Independecia caigui con la fruita madura de l’arbre , però tampoc podem evitar el procés de maduració , i aquest està tocant el seu final. VISCA CATALUNYA LLIURE.
Sí, teniu tota la raó. És el moment de debatre a fons i de fer propostes creïbles que dotin l’independentisme de contingut. Així aconseguirem fer-lo majoritari a Catalunya. Una proposta de debat: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/195248