Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

10 de març de 2012
0 comentaris

Assemblea Nacional Catalana

Avui es constitueix l’Assemblea Nacional Catalana en un acte de masses al palau Sant Jordi de Barcelona.

Dissortadament, no hi podré assistir per compartir un moment que pot esdevenir una fita històrica en el procès d’independencia de Catalunya si sabem treballar plegats amb patriotisme, intel.ligencia i coratge. Als darrers anys hi ha hagut diversos intents per bastir una plataforma estable amb capacitat per agrupar i potenciar el sobiranisme cívic que ha ocupat una posició avançada per davant dels partits polítics: Sobirania i Progrés o la PDD han estat projectes que finalment no han reeixit. Ara, l’Assemblea Nacional Catalana -després d’un llarg i ben portat procés de gestació- pot esdevenir efectivament l’Assemblea de Catalunya del segle XXI, aquest cop no pas per portar el país a la democràcia i l’autonomia sinó a la independència.

 

Post Scriptum, 10 de març del 2019.

Set anys despreés de la seva fundació l’ANC és un actor d’avantguarda del procés independentista en curs: inicialment amb Carme Forcadell al capdavant (amb el suport decisiu d’ERC), consolidant-se en l’etapa de Jordi Sánchez com a referent del sosbiranisme cívic i gestor d’aliances pulirpartidistes, i ara amb Elisena Paluzie com a líder promovent iniciatives per fer efectiva la República catalana (suportant l’hostilitat d’ERC).

Hores d’ara, l’ANC ha donat suport crític al Govern de la Generalitat, ple al Consell per la República i és una entitat que empeny a favor de la unitat estratègica de les forces independentistes, fins i tot a les diverses eleccions d’enguany, des de les espanyoles a les europees. Els seus propòsit integradors no han reeixit, sobretot, a causa del sectarisme enfollit d’ERC, un exemple nefast -no pas l’únic- del partidisme sense sentit d’estat català que impregna les elits directives que defugeixen així la responsabilitat de sostenir amb èxit el conflicte amb el poder espanyol. L’actitud de l’ANC de donar suport al col·lectiu renovador de les formes d’acció política Primàries per Catalunya a les eleccions municipals em sembla plenament encertat i justificat.

Post Scriptum, 8 de maig del 2019.

L’assemblea nacional de l’ANC celebrada diumenge passat ha tingut l’encert estratègic de reiterar la unitat i la unilateralitat com els dos eixos imprescindibles per avançar cap a la independència. L’ANC és on sempre ha estat, no pas com ERC que s’ha afanyat a rebutjar els eixos anteriors apel·lant al referèndum pactat amb el poder espanyol com a prioritat estratègica.

Avui, el resultat de les eleccions a les cambres de comerç catalanes ha estat un èxit espectacular de les canmdidatures promogudes per l’ANC que demostra com, efectivament, s’eixampla la base social de l’independentisme: amb plantejaments oberts i coherents. El lideratge que està exercint la presidenta Elisenda Paluzie suposa la represa de la iniciativa de l’ANC com a motor del sobiranisme cívic.

Post Scriptum, 23 de març del 2020.

La resolució adoptada per la vuitena assemblea nacional de l’ANC en el sentit de demanar el vot a les properes eleccions al Parlament de Catalunya pels partits que defensin explícitament la via unilateral és un tombant significatiu en la correlació de forces al si de l’independentisme entre el pragmatisme dialogant d’ERC i els sociovergents del PDECat i l’eix Junts per Catalunya-CUP.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!