Post Scriptum, 10 de març del 2019.
Set anys despreés de la seva fundació l’ANC és un actor d’avantguarda del procés independentista en curs: inicialment amb Carme Forcadell al capdavant (amb el suport decisiu d’ERC), consolidant-se en l’etapa de Jordi Sánchez com a referent del sosbiranisme cívic i gestor d’aliances pulirpartidistes, i ara amb Elisena Paluzie com a líder promovent iniciatives per fer efectiva la República catalana (suportant l’hostilitat d’ERC).
Hores d’ara, l’ANC ha donat suport crític al Govern de la Generalitat, ple al Consell per la República i és una entitat que empeny a favor de la unitat estratègica de les forces independentistes, fins i tot a les diverses eleccions d’enguany, des de les espanyoles a les europees. Els seus propòsit integradors no han reeixit, sobretot, a causa del sectarisme enfollit d’ERC, un exemple nefast -no pas l’únic- del partidisme sense sentit d’estat català que impregna les elits directives que defugeixen així la responsabilitat de sostenir amb èxit el conflicte amb el poder espanyol. L’actitud de l’ANC de donar suport al col·lectiu renovador de les formes d’acció política Primàries per Catalunya a les eleccions municipals em sembla plenament encertat i justificat.
Post Scriptum, 8 de maig del 2019.
L’assemblea nacional de l’ANC celebrada diumenge passat ha tingut l’encert estratègic de reiterar la unitat i la unilateralitat com els dos eixos imprescindibles per avançar cap a la independència. L’ANC és on sempre ha estat, no pas com ERC que s’ha afanyat a rebutjar els eixos anteriors apel·lant al referèndum pactat amb el poder espanyol com a prioritat estratègica.
Avui, el resultat de les eleccions a les cambres de comerç catalanes ha estat un èxit espectacular de les canmdidatures promogudes per l’ANC que demostra com, efectivament, s’eixampla la base social de l’independentisme: amb plantejaments oberts i coherents. El lideratge que està exercint la presidenta Elisenda Paluzie suposa la represa de la iniciativa de l’ANC com a motor del sobiranisme cívic.
Post Scriptum, 23 de març del 2020.
La resolució adoptada per la vuitena assemblea nacional de l’ANC en el sentit de demanar el vot a les properes eleccions al Parlament de Catalunya pels partits que defensin explícitament la via unilateral és un tombant significatiu en la correlació de forces al si de l’independentisme entre el pragmatisme dialogant d’ERC i els sociovergents del PDECat i l’eix Junts per Catalunya-CUP.
Post Scriptum, 12 de setembre del 2021.
L’editorial de Vicent Partal, ahir a Vilaweb, fa justícia a l’ANC arran de l’èxit de la Diada d’enguany: “la manifestació ha mostrat algunes coses importants. La primera és la força i la dignitat de l’Assemblea Nacional Catalana. L’ANC ha estat l’ase dels colps aquests anys, assetjada i atacada per tants fronts. Els nous autonomistes, especialment, l’han volguda matar perquè és la base més sòlida del moviment popular. Però amb aquesta manifestació, l’Assemblea ha respost i ha demostrat algunes coses.
En primer lloc, que la seua capacitat mobilitzadora continua essent única. Ningú, ni dins l’independentisme ni fora, pot treure al carrer la gent que treu l’Assemblea. Però és que, a més, aquesta vegada l’ANC ha demostrat d’una manera molt concreta la seua independència i la seua dignitat. No s’ha doblegat a fer una manifestació còmoda per al govern ni per als partits. Ha mantingut la convocatòria per la independència i no ha acceptat de posar-se al servei de rebaixes com l’autodeterminació i l’amnistia, ni s’ha deixat enganyar per deliris com la taula de diàleg i l’ampliació de l’aeroport. I cal agrair-ho. L’Assemblea Nacional Catalana és un pilar fonamental del país, i ho ha tornat a demostrar.
Ho ha tornat a demostrar, a més, llegint molt bé la realitat, no com la classe política. La gent, els manifestants, han respost en els termes en què els convocaven, precisament perquè esperaven això. Perquè necessitaven això. Perquè volien això. I el contrapunt trist, ho hem vist en la manifestació mateixa, han estat els partits polítics o el govern mateix d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya.”
Post Scriptum, 7 de setembre del 2022.
Avui m’he adherit al manifest de l’ANC per aqueix 11 de Setembre, “Tornem-hi per vèncer: independència”
Vam lluitar l’Onze de Setembre. I vam lluitar, votar i guanyar el Primer d’Octubre. La nostra lluita està arrelada des de fa segles en una força que ha trencat i trencarà totes les cadenes: la llibertat.
Farem la independència perquè formem part d’aquest anhel universal de llibertat. L’1 d’octubre de 2017 ens ensenya el camí per fer-la efectiva. I siguem-ne conscients: la majoria de nacions han necessitat diverses confrontacions per vèncer les metròpolis, i si vam vèncer una vegada, hi tornarem fins a la victòria definitiva.
La potència gegantina de l’acte de votar, unida a la lluita noviolenta a gran escala, va desbordar democràticament l’Estat espanyol i va superar la brutalitat policial. La violència es va girar en contra d’Espanya i va situar la independència de Catalunya a les portades dels mitjans de comunicació d’arreu del món. Al migdia el Govern espanyol va haver de retirar els guàrdies civils i policies per la vergonya internacional de la seva agressió contra votants pacífics.
Per això ens cal mirar l’horitzó amb esperança. Tornant a impulsar el moviment popular que ens va portar a la victòria: la gent de les consultes populars per la Independència, la gent dels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR), i tot el substrat social i polític nacional d’aquest país. Gent ferma, sense fissures.
Ens cal preparar des d’ara un nou embat per la independència. I atès que, ara per ara, els partits autoanomenats independentistes no s’hi sumen, haurem de trobar nous camins i seguir l’exemple de moviments noviolents per la independència com Gandhi a l’Índia.
Caldrà corregir els errors de fa cinc anys. L’errada més transcendent va ser no defensar la independència i considerar Espanya un estat democràtic amb el qual es poden negociar els drets nacionals de Catalunya. Amb un conflicte polític d’aquestes dimensions, qualsevol altre estat de tradició democràtica hauria intentat una solució pactada, com a Escòcia o el Quebec. Però el Regne d’Espanya no té aquesta tradició democràtica. Perquè reté Catalunya sense el consentiment dels seus ciutadans.
Els partits independentistes s’han acomodat a les institucions. Després de la victòria independentista, malgrat l’aplicació del 155, a les eleccions de desembre de 2017, van sotmetre’s a les ordres de la justícia espanyola de no investir el guanyador a les urnes per evitar d’anar a la presó.
De la mateixa manera, després d’obtenir el 52% de vots independentistes a les eleccions de 2021, han deixat de costat el conflicte amb Espanya. Mentrestant, la justícia espanyola encausa milers d’activistes, s’accentua l’espoli fiscal i la manca d’inversions en infraestructures, i es dicten sentències contra l’escola en català. És l’hora de passar comptes i fer valer la nostra majoria democràtica, sense estralls però amb tota la determinació.
Només el poble català farà efectiva la República. Per aquesta raó l’ANC ha posat data al nou embat: des d’ara i fins a les properes eleccions al Parlament, a tot estirar el 2025. Sabem que tot plegat és possible. I també sabem que és necessari.
D’una banda, crearem les condicions socials per incrementar l’exigència política i ampliar la conscienciació de la base social independentista. Defensarem que el Parlament investigui l’amplitud i l’abast de la causa general contra l’independentisme i que en faci arribar l’informe al Consell d’Europa. Igualment, incrementarem la lluita contra la persecució política i judicial de la llengua catalana i de l’escola en català i denunciarem l’espoli fiscal, causa principal de la pobresa alimentària, energètica i d’habitatge d’una part important de la nostra població.
D’altra banda, estem treballant per crear les condicions polítiques del nou embat per la República. Des de l’Assemblea organitzarem una Conferència d’Entitats Independentistes per posar les bases del moviment civil d’alliberament nacional i per impulsar una estratègia consensuada a seguir fins a les properes eleccions al Parlament, per tal de fer efectiva la independència. Així mateix, l’ANC cercarà els màxims suports per a la proposta d’una llista cívica formada per persones disposades a implementar el mandat de l’1 d’Octubre. Una llista que tindrà com a mandat inexcusable fer efectiva la República Catalana.
Visca la terra, visca els Països Catalans, independència!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!