Arribats en aquest punt crec que cal obrir un període de reflexió per analitzar les causes que fan que encara dues terceres parts de la nostra societat no estiguin disposades a fer el gran salt. Hem de començar a discutir aspectes fonamentals que fins ara han anat quedant aparcats o amagats en formulacions convenientment ambigües. Ara és l'hora de bastir projectes independentistes concrets i detallats. L'apel·lació als sentiments, a la història passada del poble català, l'ús de les consignes resistencialistes, en definitiva, els discursos sobiranistes fets des de posicions nacionalistes ja han donat segurament tots els resultats que podien donar. No crec que es pugui convèncer gaire més gent per aquests camins. Segurament, els dos terços de catalans que encara no aposten per la independència són refractaris a aquest tipus d'apel·lacions. Aquesta gent ara necessita arguments racionals, avantatges pràctics i comprovables, necessiten que els esvaïm pors i dubtes. Necessiten, en definitiva, projecte. Moltíssimes vegades a les parades de Barcelona Decideix els vianants que animàvem a votar a favor o en contra de la independència ens deien: “No ho sé. Com seria la Catalunya independent? Viuríem millor? I voleu dir que és possible arribar-hi?” Llavors la nostra neutralitat ens impedia respondre'ls, però ara ha arribat el moment de parlar-ne. Hem de trobar quins aspectes de l'independentisme fins ara han espantat part de la clientela i com els podem canviar per fer-lo molt més inclusiu. Hem de detectar les pors raonables que els ciutadans poden tenir davant d'un escenari incert i projectar-hi llum amb propostes creïbles. Segurament, hem de ser molt més pragmàtics, molt més flexibles i molt menys essencialistes i identitaris.

Algunes de les qüestions que no podem defugir són les següents:

És clar que d'un debat d'aquesta profunditat no en sortirà una única solució. De fet, és preferible que en surtin unes quantes. Serà bo que hi hagi uns quants projectes d'estat independent, defensats pels partits que correspongui segons llur adscripció ideològica, perquè així es podrà arribar a convèncer gent de sensibilitats molt diferents. En altres paraules, és bo que hi hagi un projecte independentista socialdemòcrata (que hauria de liderar ERC amb l'ajut de les altres formacions independentistes amb qui actualment té més bona entesa), potser matisat per projectes d'esquerres amb accent propi (que òbviament impliquin la gent de les CUP, i també la gent d'ICV), però també cal un projecte independentista de matriu més conservadora liderat per CIU. I de moment tenim pocs indicis d'un independentisme seriós de caràcter liberal com el que alguns vam pensar que potser voldria liderar Solidaritat Catalana per la Independència (i que encara són a temps de treballar en un camp que electoralment els podria resultar molt fructífer). Aquest esquema que modestament proposo no vol, és clar, excloure cap dels partits restants de l'arc parlamentari, ans el contrari: a mesura que els projectes anteriors es facin sòlids i atractius podran atreure part dels votants i dels membres d'aquestes formacions, com de fet ja ha començat a passar amb importants personalitats de l'esfera socialista. Ara bé, malgrat la desitjable multiplicitat de solucions, sí que serà convenient que de mica en mica es pugui anar desenvolupant un corpus d'acords de mínims sobre les qüestions fonamentals com algunes de les que hem llistat més amunt. Aquests acords en última instància haurien de permetre arribar a un gran pacte nacional per poder emprendre els passos definitius.

Feliçment, aquesta proposta de debat no arriba aïlladament de la mà d'uns pocs blocaires, alguns articulistes i algun dirigent polític, sinó que ja comença a tenir espais de concreció especialment creats a tal efecte. En particular, espero que els següents espais siguin útils en aquest nou procés:

Des d'aquí crido a participar en aquest debat, en qualsevol de les concrecions que prengui, a tots aquells que pensin que des de les idees, i amb valors democràtics i pacifistes, podem construir projectes emancipadors en què s'hi pugui sentir còmodament inclosa una gran majoria dels ciutadans de Catalunya.