Aqueix matí a les onze uns quants centenars de persones ens hem aplegat a la plaça de la Font de Tarragona, davant l’Ajuntament per escoltar a Francesc Xammar, jesuita i conseller municipal electe al 1979, llegint el manifest de la plataforma local d’entitats pel Dret de Decidir. Tot seguit, els representats de les entitats adherides entren al palau consistorial per fer-ne lliurament a l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, un dels capitostos socialistes addictes al PSOE i refractari a tota expressió d’anhel independentista. En sortir a la plaça els membres de l’ANC i els electes municipals, tots els presents cantem Els Segadors i ens dissolem tot seguit en bona companyonia cap a fer el vermut o veure els castells que aixecaran les colles locals a la plaça de les Cols.
L’ambient entre els congregats és bo, hom respira la catalanitat als carrers de la ciutat que els espanyolistes volen provinciana. Als balcons s’hi veuen moltes estelades i els vianants les llueixen a les samarretes o als mocadors, me’n adono que entre els tarragonins de la meva generació hi ha molts més patriotes dels que jo em podia imaginar només fa uns quants anys, gent que potser abans no s’ho plantejava o no gosava, ara exhibeixen sincerament la seva estima per la terra. Els capdavanters locals de l’ANC, als quals cal reconèixer el mèrit d’haver posat Tarragona en marxa cap a la independencia, són optimistes en vistes a la participació tarragonina a la convocatòria nacional d’aqueixa tarda a Barcelona.
Havent dinat, m’he conformat a veure la V de Barcelona per televisió ja que per causes involuntàries no m’hi he pogut desplaçar com havia previst. Per compensar-ho me’n he anat a treure el nas a la concentració espanyolista convocada a Tarragona per la plataforma Societat Civil Catalana. En total uns pocs milers d’addictes (tres mil com a màxim) a l’ordre establert que exhibien senyeres i banderes espanyoles però que només cridaven “soy español” i res més. Un espanyolisme fet en català, políticament correcte, que no lliga gens amb la motivació profunda dels concentrats. La base sociològica i electoral dels partits espanyolistes ho confia tot a la contundència de l’aparell estatal que tenen absolutament al seu favor i, potser, tampoc no senten immediatament factibles els objectius independentistes. En tot cas, amb Xavier Tolosana hem coincidit a observar la nul·la presència de tarragonins castellanoparlants dels barris populars entre els manifestants.
Per cloure la Diada me’n he anat a donar un cop d’ull a la manifestació convocada a Reus per l’Esquerra Independentista del Camp de Tarragona, un miler de joves, més alguns veterans eternament joves, carregats d’un arsenal reivindicatiu superior a les meves forces. M’he refugiat en un bar amic a fer una Voll-Damm (gràcies al documental “L’estelada de Verdun” he sabut que un membre de la familia Damm va lluitar -i morir- amb els voluntaris catalans durant la Primera Guerra Mundial, fet que m’ha relligat per sempre amb la meva beguda preferida).
Un cop retornat a casa, sento que aqueixa Diada ha estat un èxit de mobilització ciutadana, sostinguda i creixent des del 2010 fins avui, el poble ha fet tot el que se li ha demanat ara toca als representants que són a les institucions donar compliment al mandat popular i fer passos jurídicament i políticament efectius en pro de la independència. A partir d’ara ja no hi poden haver més manifestacions d’aqueixa magnitud, hi haurà, si s’escau, vagues i altres accions de protesta en una etapa que serà conflictiva si finalment el 9-N no hi ha consulta.
Post Scriptum, 12 de setembre del 2014.
Algunes valoracions complementàries sobre la Diada d’ahir: del costat positiu, el nul efecte desmobilitzador del cas Pujol entre la població catalana, només els espanyolistes concentrats a Tarragona al·ludien reiteradament al tema en les seves pancartes. La nota negativa la va donar TV3 seleccionant, un cop més com ja va denunciar fa anys Víctor Alexandre, comentaristes majoritàriament adversos a la causa de la llibertat del poble català, la línia informativa hispanocèntrica, antioccidental i pro-islamista imposada per una “crosta” (Joan Ferran dixit), es manté inalterable als canvis a la direcció de la CCMA, al Govern i a la majoria del poble català.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!