Tarragona, en aquest sentit és igual que Lleida. Però ja canviaran i aviat.
Post Scriptum, 15 de setembre del 2017.
Ahir al vespre milers de persones érem al Tarraco Arena a l’acte d’inici de campanya del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre vinent, l’ambient era d’un entusiasme, contingut, responsable. Les intervencions dels oradors, totes, d’un nivell polític i ètic que hores d’ara només es troba a Catalunya entre els dirigents independentistes. Els crits de “Ballesteros, dimissió” marcaren la diferència amb els polítics addictes a l’ordre establert i assenyalen també el camí de la fi del tarragonisme provincià.
Post Scriptum, 10 de desembre del 2018.
Aqueix vespre hi ha hagut la presentació de la iniciativa de l’ANC per unes primàries republicanes en vistes a les eleccions municipals del 2019. Jordi Jaria, professor de Dret Constitucional de la URV i Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, han fet una exposició raonada de la legitimitat i l’efectivitat necessàries per culminar el procés independentista català. L’atzucac actual és degut en bona part a la continuïtat del model partidista instaurat pel règim del 1978 que ha estat assimilat acríticament a Catalunya (no així a País Basc on el PNB i l’esquerra abertzale responen a una mentalitat política autòctona).
A la ciutat de Tarragona es juga una batalla estratègica a les municipals de l’any vinent entre el bloc del 155 CE i l’independentisme (CUP, ERC i PDECat) que parteix en desavantatge i sense un projecte alternatiu amb candidats cooptats pels respectius aparells orgànics. Un dels arguments que ha exposat Jordi Jaria és contundent i cert pel que fa a Tarragona, l’alteració de la manera d’escollir els candidats és un acte de ruptura amb l’ordre establert que dissortadament reprodueixen els partits fets amb el motllo del sistema espanyol.
Post Scriptum, 12 de novembre del 2019.
Aqueix vespre a les set he anat a la cita del CDR de Tarragona al Campus Catalunya de la URV: un centenar llarg de joves i alguns veterans hi hem fet cap, gent amb tremp comanden cap al tall de carretera, tothom segueix confiant en uns dirigents que aviat seran els que es posaran al capdavant del país a cara descoberta. Tornant cap a casa passo per davant d’un edifici que fou habitatge dels militars espanyols i on ara al finestral del pis del capdamunt hi ha una gran estelada il·luminada de dins de la casa.
Post Scriptum, 1 d’octubre del 2021.
Aqueix vespre una manifestació independentista amb uns quants centenars de participants ha remembrat el Primer d’Octubre a Tarragona baixant des de la plaça de la Font a la de la Imperial Tarraco. La bona gent de la terra que en temps de desmobilització persisteix en la defensa de la llibertat i la dignitat col·lectiva enmig de la falsa normalitat post 1 d’Octubre a la Tarragona que malda per no ser absorvida per la Tabàrnia. Pocs membres dels partits presents a l’acte (Eusebi Campdepadrós, Dídac Nadal, Xavier Puig), poca gent jove, molt patriotisme en els parlaments de ciutadans que fa quatre anys van copsar a primera línia la repressió espanyola, (gràcies Oriol Grau, també per les teves paraules escaients). Una espurna enmig de la foscor.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!