Invertir els termes entre agressor i víctima és una de les característiques del moviments totalitaris que com l’espanyolisme presenten els catalans com uns infames que s’atreveixen a subjugar els castellano-parlants. L’altra tret identificatiu de la impostura en que es basen les actituds totalitàries és el d’adoptar noms de cobertura que són el contrari d’allò que realment pretenen. Francisco Caja i la seva gentola ni aspiren a la convivència, ni confien en l’esperit cívic i ni molt menys s’identifiquen com a catalans. El seu és un odi ètnic contra la catalanitat i el seus propòsits són perpetrar un genocidi cultural contra els catalano-parlants. La resposta de Mercè Escarrà en nom d’Escola en català és la políticament correcta i situa la defensa de la llengua com un element essencial de l’estratègia de lluita per la independència.
Post Scriptum, 17 de desembre del 2020.
Avui s’ha fet pública la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que fixa un mínim del 25% de l’ensenyament en castellà a Catalunya. Un acte gravíssim contra l’ensenyament en català en un dels moments en que el procés de substitució lingüística està arribant al punt de no retorn. Cal fer notar que el recurs es va interposar fa cinc anys pel Ministerio d’Educació espanyol, en l’època que governava el PP, però que el PSOE ha mantingut i els negociadors catalans que hi pacten no han estat capaços ni d’aconseguir que es retirés aqueixa acció judicial, al·legant Josep Bargalló que el Departament d’Educació recorrerà al Suprem la resolució i defensa que la Llei Celaá la deixarà sense efecte. Dissortadament, la incapacitat política per revertir aqueixa situació des de Catalunya demostra fins a quin s’ha afeblit el moviment independentista en els darrers tres anys al mateix temps que la repressió multidimensional del poder espanyol, el fàctic i l’institucional, s’agreuja cada cop més.
Post Scriptum, 1 d’abril del 2021.
Ot Bou, ahir a Vilaweb, desmunta la brama que va fer córrer ERC dient que havia aconseguit que la nova llei d’educació espanyola preservaria l’eensenyament en català i així justificava els seus presumptes pactes amb el PSOE: “Per què és mentida que la llei Celaá blindava la immersió i per què el PSOE ja ho sabia? Les dues sentències que el TSJC ha dictat aquesta setmana desmunten la tesi que la llei Celaá blindés la immersió lingüística, però també que la volgués blindar.”
Post Scriptum, 25 de març del 2022.
El més greu del pacte quatripartit acatant la castellanització de l’escola a Catalunya és l’esperit claudicant que l’impregna, aqueixa brama que no hi ha res a fer fora de l’ordre estatal espanyol, aqueix missatge que tota protesta és inútil i pròpia de folls que no saben que porten entre mans. Això dit a la ciutadania pels gestors que s’autoproclamen independentistes mesells i cínics (Òmnium inclosa) que bramen, “ni un pas enrere”, “l’escola no es toca”, “ho tornarem a fer”, però enganyen als mestres i estudiants als qui criden a fer vaga contra el 25% sabent que des del Govern de la Generalitat estan disposats a acatar-ho: “Pensàvem que acatarien el 25% per la porta del darrere i ho han fet per la del davant”. Indignació pel pacte sobre la immersió. Les entitats de defensa de la immersió lingüística reben amb estupefacció i enuig l’acord que reconeix legalment el castellà com a llengua d’ús a l’escola l’endemà de la vaga que demanava protegir el català.” Com escriu avui a Vilaweb Vicent Partal: “La immersió, morta des de dins. El contrast entre els pares de Canet, que van als tribunals a defensar amb dents i ungles la immersió, i els polítics, que l’enterren, no pot ser més evident”.
Post Scripum, 2 d’abril del 2022.
Avui, a Llibertat.cat: “La Plataforma per la Llengua proposa tres línies d’acció per reforçar l’escola en català i contestar l’embat judicial.
La Plataforma per la Llengua està totalment en contra de l’acord entre ERC, Junts, el PSC i En Comú Podem per modificar la Llei de política lingüística (LPL) amb l’objectiu d’incloure-hi la vehicularitat del castellà a l’escola. L’entitat, que ja va analitzar els efectes negatius per a l’escola en català d’aquesta proposta, ara presenta un conjunt de mesures per reforçar l’escola en català i fer front a l’embat judicial de l’Estat espanyol.
Plataforma per la Llengua considera que el text de la proposta presentada per aquests partits representa un pas enrere per a l’escola en català i denuncia que, a més, s’ha elaborat amb nocturnitat i d’esquena a la comunitat educativa. L’escola en català és l’únic model capaç d’afavorir la cohesió social, és necessari perquè els alumnes puguin acabar la seva educació amb les competències lingüístiques necessàries i és imprescindible per normalitzar la llengua pròpia del país. A més, és un model àmpliament acceptat per la societat catalana i, segons una enquesta recent encarregada per Plataforma per la Llengua a l’empresa GESOP, un 82% dels residents al país hi donen suport.
L’ONG del català també denuncia que la reforma de la Llei s’ha presentat al Parlament de Catalunya sense cap mena de consulta prèvia i a través d’un tràmit d’aprovació d’urgència per lectura única que pretén defugir les esmenes i el consens social. La proposta de reforma ho fia tot a un suposat consens parlamentari que deixa de banda la comunitat educativa.
De moment, gràcies a la pressió social, els partits només han acordat donar més marge a la tramitació de la modificació de la llei, que no es votarà al Parlament de Catalunya fins, previsiblement, a finals d’abril. Les setmanes que venen seran clau per continuar fent pressió a favor de la retirada i per aturar la modificació de llei. Per això, Plataforma per la Llengua acaba d’engegar una campanya a través del portal participatiu Canvia.cat per recollir signatures i pressionar els grups parlamentaris impulsors de l’acord per demanar-los que retirin la proposta de modificació legal, creïn un pla d’acció perquè la immersió lingüística s’apliqui i impulsin un front judicial comú. En concret, l’entitat proposa contestar l’embat judicial a través de tres línies d’acció.
1) Retirar la proposta de modificació de la LPL
L’entitat insisteix que ERC, PSC, Junts i En Comú Podem han de retirar la proposta de modificació de la LPL. L’ús social del català retrocedeix a un ritme preocupant des de fa dècades, especialment entre els més joves i, per tant, és una temeritat incorporar a la legislació catalana la vehicularitat del castellà. A més, el marc legal actual s’estaria esquerdant de manera completament gratuïta i estèril, en tant que la modificació no serviria per donar resposta als requeriments judicials de la sentència del TSJC ni per allunyar els jutges de les escoles. Ho hem vist al País Valencià, on malgrat que s’hagi instaurat un model lingüístic de percentatges, els tribunals estan anul·lant projectes lingüístics de centres en detriment de l’ús del català.
La Llei de política lingüística no s’ha de modificar. De fet, el retrocés del català a l’escola no es deu a la legislació catalana sinó a la inacció dels diferents governs, que fa dècades que no garanteixen l’aplicació de la immersió lingüística. En tot cas, per poder reforçar el català a l’escola, la llei que caldria modificar o reglamentar no és la LPL sinó la Llei d’educació de Catalunya (LEC), que hauria d’establir paràmetres normatius perquè el català sigui la llengua comuna en tots els àmbits d’ús dels centres educatius i donar garanties als centres de l’aplicació.
2) Crear un pla d’acció perquè la immersió lingüística s’apliqui
A banda de fer propostes normatives, per poder garantir l’aplicació de la immersió lingüística el Govern ha definir un pla d’acció. És a dir, cal que concreti un conjunt de polítiques i que planifiqui els recursos econòmics i humans que requerirà el seu desplegament.
Ni el Govern ni cap dels partits que han presentat la modificació de la LPL han adquirit o reclamat cap mena de compromís pressupostari per poder acompanyar els centres en l’enfortiment del sistema d’immersió. Per contra, s’han limitat a proposar modificacions legislatives que pretenen traspassar la responsabilitat als centres educatius i que ho condicionen tot a una avaluació de resultats que els partits no han explicat com es materialitzaria.
En definitiva, és imprescindible que el Govern dissenyi i desplegui un pla d’acció i que acompanyi els centres educatius i el personal docent en l’aplicació del model d’escola en català, abandonat des de fa dècades. En vista d’aquest objectiu, Plataforma per la Llengua proposa les següents mesures:
Destinar el 6% del PIB de Catalunya a polítiques d’educació per donar la importància que li pertoca a un àmbit que és completament estratègic per al desenvolupament de les persones i per a la normalització de la llengua catalana. Aquestes polítiques no s’han de reduir a l’àmbit escolar, també han de fomentar l’ús del català en el lleure i l’audiovisual.
Incrementar el pressupost del Departament d’Educació per donar resposta a les necessitats d’assessorament i seguiment que el model d’escola catalana requereix.
Crear un pla de formació específic adreçat al personal docent per millorar els coneixements sociolingüístics i dotar-los d’eines relacionades amb l’aprenentatge de les llengües.
Contractar més personal docent perquè els coordinadors lingüístics puguin dedicar més hores a acompanyar el centre en l’aplicació de la immersió.
Reduir la ràtio d’alumnes per docent perquè rebin una atenció més personalitzada i millorin la competència lingüística.
Augmentar la dotació destinada a les aules d’acollida perquè els alumnes nouvinguts aprenguin el català i puguin adaptar-se al més aviat possible a l’entorn.
Crear i habilitar materials didàctics en català per a totes les matèries, tant escrits com audiovisuals. També cal que els programaris dels suports digitals estiguin configurats en català.
3) Crear un front judicial comú
Si bé és cert que cal tenir un marc normatiu que protegeixi els centres, res fa pensar que l’Estat espanyol tingui cap intenció d’aturar la persecució judicial contra les escoles i els instituts. És necessari que el Govern, les entitats, les famílies i tota la comunitat educativa es coordinin i col·laborin per contestar l’embat judicial contra la immersió lingüística.
Coordinar una estratègia jurídica és imprescindible per poder aconseguir jurisprudència favorable i arribar amb èxit a les instàncies internacionals. En aquest sentit es podria denunciar, per exemple, que la sentència incompleix la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries (CELRoM), un tractat internacional signat per l’Estat espanyol. Amb l’adhesió, es va comprometre a fer possible que tots els infants que ho vulguin puguin estudiar en un model educatiu que tingui el català com a llengua vehicular. La coordinació estratègica és cabdal perquè la fragmentació judicial dificultaria l’èxit i afavoriria que la interpretació de la llei quedés només en mans de la fiscalia i dels tribunals, que emeten sentències sense criteris pedagògics i que obvien el dret dels alumnes a acabar l’educació obligatòria amb una competència plena de la llengua pròpia d’aquest territori.”
Post Scriptum, 12 de maig del 2022.
Ahir, a Vilaweb, Josep Casulleras Nualart escriu la crònica d’una claudicació vergonyosa: “Com uns pares espanyolistes han forçat la imposició del castellà a totes les escoles sense cap oposició? Els han permès de forçar l’execució de la sentència i no han trobat cap mena de resistència jurídica, perquè també hi ha hagut deixadesa”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!