La qüestió del vot per correu per escollir els candidats que han d’ocupar la presidència i la secretaria general del partit ha suscitat una justificada controvèrsia.
Hi ha diverses raons per oposar-se a la introducció d’aquesta modalitat de votació: no està prevista en els estatuts, no hi ha precedents en la vida interna d’ERC però, sobretot, molts militants han perdut la confiança en la imparcialitat dels màxims responsables de l’aparell del partit. Jo personalment, no n’hi tinc. Una mesura aparentment destinada a afavorir la participació política, el vot per correu, no està rodejada de prou garanties per assegurar la veracitat del procediment. Entitats com el Barça no la contemplen en les seves eleccions per aquest mateix motiu.
La poca credibilitat de l’aparell del partit està guanyada a pols. Des de la direcció s’han promogut manifestos, aparentment sorgits de la iniciativa espontània de grups de militants, destinats a erosionar les legítimes posicions polítiques d’altres companys. Hi ha tres precedents, com a mínim: el manifest “per una esquerra forta” just abans de la conferència nacional (contra les esmenes de Reagrupament i Esquerra Independentista), el titulat “Ja n’hi ha prou” (contra la meva pretensió de celebrar primàries per escollir el cap de llista per Tarragona a les passades generals) i el darrer, “esquerra en positiu” contra Josep Lluís Carod-Rovira i la seva pretensió de ser el cap de llista a les eleccions del 2010.
En aquest context, la qüestió del vot per correu hauria de ser objecte d’un dictamen de la Comissió de Garanties, i només si les seves conclusions són vulnerades per la direcció, llavors acudir a la justícia ordinària per sol·licitar emparament. Demano als consellers nacionals, que han d’aprovar el reglament del congrés, que no convalidin aquest apartat de la proposta aprovada pel Comitè Executiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ha de ser honrada i a més ho ha de semblar.
Dir més que això seria simplement repetir alguns dels teus arguments.
I per què? Per quins mitjans penses que es pot manipular o pot mancar imparcialitat al recompte?
Em sap greu però dissenteixo amb tu aquesta vegada, jo votaré per correu si finalment hi ha aquesta possibilitat i no veig el motiu real per no fer-ho. No crec que aquest dret democràtic estigui menys garantit a l’interior d’ERC que als consulats espanyols on votem aquells que residim fora del país.
Si efectua el recompte la comissió electoral on hi ha un membre de cada candidatura tampoc ens en podem enfiar?? O si es fa delegant-lo en una persona de la teva confiança que va a votar, el vot per correu és tant segur o tant insegur com el vot presencial. Tu confies més en el president de la SL que presideix la mesa que en una comissió amb persones de totes les candidatures?
El vot per correu és perfectament legítim i jo el pensava utilitzar per votar-vos a tu i a l’Uriel, a menys que us dediqueu a erosionar i judicialitzar el partit.
No entenc que es pugui questionar un proces electoral quan tu en formes part.
Trobo ademes que el vot per correu es molt necessari per una alta participació que és el que ens convé a tots. Ademés seria molt injust no poder votar per correu per la gent gran del partit (en hi ha molta) i militants que com jo el cap de setmana del 7 ens es impossible desplaçar-nos a votar.
Crec que heu de vigilar perque el procés sigui net, pero no descreditar-lo d’entrada.
Completament d’acord amb tu Jaume. Els sistema que es preveu del vot per correu, no garanteix ni el secret del vot, ni que qui dipositi el vot sigui qui diu ser, ni la custòdia dels vots.
I aquest darrer punt és el clau (i això serveix d’aclariment pels comentaris que diuen que no entenen quin problema hi ha): El problema es clar, un cop enviat el vot a la seu nacional, la recepció i custòdia d’aquests vots queda en mans de persones que formen part d’una de les candidatures. Per tant, que en el recompte hi hagi presència de totes les candidatures és irrellevant, si no hi ha un control independent dels sobres de vot des de que els diposita l’elector i es fa el recompte.
Simplemet ni la recollida de signatures del 5% ni el vot per corrreu estan als estatuts d’Esquerra.
L’actual aparell d’Esquerra no garanteix la pluralitat, ames segons Puigcercos els corrents no podran disposar de les dades dels militants per la llei de protecció de dades (mentres ell i els seus alliberats les te totes) i per coneixer qui a votat per correu no n’hi ha cap impediment de saber-ho?
Puigcercos nomes representa el continuisme, els militants VOLEM UN CANVI.
Davant de la informació difosa avui per l’agència de notícies EFE
”Els quatre sectors republicans s’han reunit avui per establir les bases de funcionament del pròxim congrés del partit republicà i, en un principi, l’únic punt de discrepància han estat les firmes necessàries per optar a la presidència i la secretària general d’ERC, segons que han explicat a Efe fonts del partit.
Mentre els estatuts d’ERC marquen que és necessari presentar un deu per cent de firmes de militants, les fonts consultades han assegurat que el sector de Puigcercós ha proposat rebaixar aquesta xifra al cinc per cent, un percentatge que han acceptat els partidaris de Carod però no els dos sectors crítics”
Reagrupament.Cat puntualitza
Els estatuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, aprovats al congres nacional de Lleida l’any 2004 diuen:
“Títol IV. Els òrgans de govern
El Congrés Nacional
Article 30
El Congrés Nacional, òrgan sobirà d’ERC, és l’assemblea a què és convocada tota la militància. Hi poden participar amb plens drets tota la militància al corrent de pagament.
L’elecció de la Presidència i la Secretaria General se celebrarà en votacions independents i separades, per sufragi universal de totes les persones afiliades en una jornada electoral prèvia a la celebració del Congrés Nacional. A tal fi s’habilitaran els locals del partit com a col•legis electorals”
Reagrupament.Cat vol recordar que quatre anys després del congres de Lleida encara no hi ha un reglament que desenvolupi com cal celebrar el proper congrès. Volem deixar molt clar que, mai i en cap cas, un reglament podrà contradir, en cas que fos aprovat abans del congrés, el que diuen els estatuts, ja que jurídicament un reglament està subordinat al que manin els estatuts. I aquests, com podem comprovar a través d’una lectura de l’article 30, no contemplen cap requisit pel que fa a quotes o signatures, per què es puguin presentar candidatures a president i secretari general.
Els estatuts nomes parlen de percentatge de signatures en aquests casos: quan es vol convocar un referèndum, per que un candidat pugui optar a la presidència de la Generalitat i per constituir una corrent interna.
Els estatuts d’Esquerra Republicana de Catalunya no fixen cap quota, ni número de signatures per presentar candidatura a president i secretari general del partit.