Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

21 de novembre de 2020
0 comentaris

Escolta CUP: el conflicte del poble català és amb l’estat espanyol, no només amb Vox

Els mitjans de comunicació nostrats diuen que la CUP proposa a la resta de partits catalans un “front antifeixista” contra Vox amb motiu de la seva anunciada irrupció al Parlament de Catalunya a partir de les eleccions del 14 de febrer vinent.

A l’espera de poder llegir el document original de la CUP, aqueix posicionament és una mostra més de l’evident desorientació d’aqueixa formació que hauria d’aspirar a ser avantguarda de l’independentisme. Ho dic a desgrat, perquè els he votat algun cop, i m’agradaria que fossin capaços de bastir un projecte unitari d’alliberament nacional i social en lloc d’arecerar-se en el paper d’equidistant entre les trifulques de Junts per Catalunya i ERC, o fer el trapella al Congreso de los Diputados.

Som immersos com a país, en un conflicte entre el poder estatal i l’independentisme que aspira a representar el poble català, segmentar l’enemic per partits fent VOX més dolent que el PSOE és un autoengany i una mostra d’incapacitat política. UPyD, (en el cas basc), Ciudadanos després (en el cas català) i ara VOX, engobant-los tots, són només instruments conjunturals del poder (fàctic) espanyol per mantenir la dominació sobre els pobles sotmesos al sistema d’espoliació que l’estat exerceix des de fa tres-cents anys. Focalitzar-ho en Vox, per més repulsiu que siguin els seus plantejaments genocides, no resol el conflicte Catalunya/Espanya, sinó que el desenfoca de l’Espanya “nacional” del bloc del 155 CE que és qui efectivament exerceix la repressió institucional. La CUP fa bons els pactes locals (seus i dels altres) amb el PSC, com si aqueix partit no fos el principal garant de l’ordre espanyol a Catalunya, i diu molt poc de la seva capacitat i voluntat per liderar la causa nacional catalana.

Post Scriptum, 27 de novembre del 2020.

La CUP presenta com a proposta estrella al seu programa electoral en vistes a les eleccions al Parlament del 14 de febrer vinent fer un altre referèndum d’autodeterminació abans del 2025, com si això per si sol fos una alternativa. No diuen res atorgar el valor estratègic que mereix al celebrat el Primer d’Octubre de fa tres anys, projectar-lo internacionalment, fer del Consell per la República un veritable govern a l’exili, bastir un front republicà d’alliberament nacional entre totes les forces a l’interior, en canvi aposten per fer un front “antifexista” per aillar Vox i mentrestant adopten una posició equidistant entre ERC i Junts per Catalunya. La desorientació ideològica i estratègica de la CUP els impedeix adoptar plantejaments integradors capaços de co-liderar el moviment independentista, dissortadament.

Post Scriptum, 7 de febrer del 2021.

La lectura del document de la CUP “Unitat Popular i front antifeixista”, confirma les primeres impressions negatives envers la priorització de “l’antifeixisme” en detriment de l’independentisme. Però encara em sembla pitjor el manifest impulsat per la plataforma “Unitat contra el feixisme i el racisme”, fet públic ahir: DECLARACIÓ UNITÀRIA CONTRA EL RACISME I L’EXTREMA DRETA: #STOPVOX14F”. Atorgar la potestat a aqueixa entitat de dictar arbitràriament qui és feixista i qui no, és un error estratègic els efectes perversos del qual no trigarem a percebre. Ja he alertat altres cops del caràcter sectari de la UCFR, que s’inhibeix davant el totalitarisme islàmic i en canvi considera Israel un estat racista. Que Junts per Catalunya hagi també signat el manifest promogut per ERC, CUP i els Comuns, quan aqueixos darrers practiquen un contra-independentisme inquisitorial en clau espanyola envers els qui anomenen trumpisme català, és una mostra de seguidisme i acomplexament respecte d’una esquerra abstracta i banal, refractària a l’alliberament nacional. A més, la inclusió del nou Front Nacional de Catalunya en l’extrema dreta xenòfoba és una injustícia i una falsetat indigna.

Post Scriptum, 8 de febrer del 2021.

Coincideixo plenament amb l’anàlisi de Víctor Alexandre contingut al seu article publicat avui al Món, “Vox és la tapadora de PP, Ciudadanos i PSOE: Sobredimensionar Vox, posar el focus en aquesta formació, és fer el joc a l’operació d’Estat, fer bons aquells partits que l’Estat vol fer passar per bons”.

Post Scriptum, 17 de desembre del 2021.

Avui Vilaweb informa: “Embolic a la CUP per la ponència estratègica que es votarà a l’assemblea nacional”, és el resultat de no prioritzar la independència davant d’atres reivindicacions sectorials.

Post Scriptum, 4 de març del 2023.

Abans d’ahir, Ot Bou a Vilaweb: “Tamames i la proposta de Vox per a Catalunya. I si Vox s’ha adonat que el filofeixisme iracund s’ha de reconvertir en una proposta d’assimilació progressiva, en lloc de la destrucció que clamaven fins ara?

Post Scriptum, 11 d’abril del 2023.

Aqueixa iniciativa és una arma de doble tall que, si s’arriba a aprovar serà d’impossible aplicació, i si ho arribès a ser acabaria girant-se en contra dels partits independentistes: “ERC i la CUP impulsen una reforma del reglament per a prohibir els discursos d’odi de Vox al parlament. També volen incorporar-hi el vot telemàtic i ampliar la delegació de vot”.

Post Scriptum, 7 d’agost del 2023.

Fins i tot Vilaweb assumeix acríticament el relat “contra l’extrema dreta” reproduïnt una nota de l’ACN de contingut regionalista, obviant que la causa del retrocés del català és la dominació espanyola i francesa: “Protesta al Port de Salau per a protegir el català i l’occità davant l’auge de l’extrema dreta”.

Post Scriptum, 20 d’agost del 2023.

Ahir, a Vilaweb August Gil Matamala diu, entre altres coses interessants: “No entenc quina política ha seguit la CUP”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!