Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

21 de novembre de 2020
0 comentaris

Escolta CUP: el conflicte del poble català és l’estat espanyol, no només amb Vox

Els mitjans de comunicació nostrats diuen que la CUP proposa a la resta de partits catalans un “front antifeixista” contra Vox amb motiu de la seva anunciada irrupció al Parlament de Catalunya a partir de les eleccions del 14 de febrer vinent.

A l’espera de poder llegir el document original de la CUP, aqueix posicionament és una mostra més de l’evident desorientació d’aqueixa formació que hauria d’aspirar a ser avantguarda de l’independentisme. Ho dic a desgrat, perquè els he votat algun cop, i m’agradaria que fossin capaços de bastir un projecte unitari d’alliberament nacional i social en lloc d’arecerar-se en el paper d’equidistant entre les trifulques de Junts per Catalunya i ERC, o fer el trapella al Congreso de los Diputados.

Som immersos com a país, en un conflicte entre el poder estatal i l’independentisme que aspira a representar el poble català, segmentar l’enemic per partits fent VOX més dolent que el PSOE és un autoengany i una mostra d’incapacitat política. UPyD, (en el cas basc), Ciudadanos després (en el cas català) i ara VOX, engobant-los tots, són només instruments conjunturals del poder (fàctic) espanyol per mantenir la dominació sobre els pobles sotmesos al sistema d’espoliació que l’estat exerceix des de fa tres-cents anys. Focalitzar-ho en Vox, per més repulsiu que siguin els seus plantejaments genocides, no resol el conflicte Catalunya/Espanya, sinó que el desenfoca de l’Espanya “nacional” del bloc del 155 CE que és qui efectivament exerceix la repressió institucional. La CUP fa bons els pactes locals (seus i dels altres) amb el PSC, com si aqueix partit no fos el principal garant de l’ordre espanyol a Catalunya, i diu molt poc de la seva capacitat i voluntat per liderar la causa nacional catalana.

Post Scriptum, 27 de novembre del 2020.

La CUP presenta com a proposta estrella al seu programa electoral en vistes a les eleccions al Parlament del 14 de febrer vinent fer un altre referèndum d’autodeterminació abans del 2025, com si això per si sol fos una alternativa. No diuen res atorgar el valor estratègic que mereix al celebrat el Primer d’Octubre de fa tres anys, projectar-lo internacionalment, fer del Consell per la República un veritable govern a l’exili, bastir un front republicà d’alliberament nacional entre totes les forces a l’interior, en canvi aposten per fer un front “antifexista” per aillar Vox i mentrestant adopten una posició equidistant entre ERC i Junts per Catalunya. La desorientació ideològica i estratègica de la CUP els impedeix adoptar plantejaments integradors capaços de co-liderar el moviment independentista, dissortadament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!