ETA tanca la campanya electoral amb l’assassinat del militant del Partit Socialista d’Euzkadi-PSOE Isaías Carrasco i amb aquest titular Salvador Cot, des de les pàgines de l’Avui, feia una anàlisi que comparteixo plenament.
Estimo la vida, la meva i la de tothom, i sento una profunda pena per totes les morts violentes. Aquest matí m’ha trucat un amic que viu a Israel per acordar la nostra trobada a Jerusalem el proper dilluns. Bona part de la conversa ha girat entorn de la mort dels escolars en l’atemptat d’ahir al vespre, un dels quals era fill d’un veí seu. La seva veu reflectia tristor i determinació per viure en pau, serenitat i dolor, però també demostrava tenir el cap clar. Les seves reflexions les he procurat aplicar a mi mateix quan he sabut la notícia d’aquesta nova mort a Euskal Herria. He rememorat converses amb familiars de víctimes de la violència i he pensat en què podia fer jo. No se m’acut altra cosa que mostrar condolència a la família de la persona assassinada i suport al govern basc i a totes les forces polítiques basques que tenen la possibilitat de posar fi al violent conflicte que pateix el poble basc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Creus que accions com la teva a Perpinyà haguessin possibilitat que s’evités l’assassinat d’avui ? ETA, quo vadis ?
Quina creus que serà la conseqüpencia de tot plegat a les urnes ? Evita la majoria absoluta del PSOE ? Creus que ETA buscava això ?
L’acte és per si sol fastigós, però no entenc la jugada política
Jaume, el títol t’ha sortit literari; però el text… de dins d’un cor sensible que només deixes entreveure.